-No puc aguantar-te més, estic
farta de que em menteixis, enganyis i em prometis coses que no compleixes mai.
-Saps de sobres que no, jo sempre
faig el millor per tu, i ningú més que jo sap el que realment vols.
-Mentider, hi ha coses que portes
prometent-me durant anys, em vas dir que no em controlaries tant, que em
donaries més diners, que aniríem arreu agafats de la mà i la única cosa que fas és aprofitar-te de mi.
-Et dono tot el que necessites,
no sé que coi vols més. I no m’aprofito de tu, només agafo el que és meu per
dret legítim.
-Ja n’hi ha prou, no vull sentir
ni una paraula més, em separo, vulguis o no.
-Ah si? I on aniràs, si no et
voldrà ningú, que et penses que sola te’n en sortiràs? A més si goses marxar,
et denunciaré legítimament i hauràs de tornar, que et penses?.
-Doncs mira, tinc el
pressentiment que sola estaré més bé que mai, que aviat faré amics dels bons i
que les relacions les consentiré jo. O sigui que.....adéu Estat.
-Eh, Catalunya.....eh on vas?. Va
torna, revisarem el nostre matrimoni, faré el que tu diguis, parlem.......
-Parlem? Més mentides?.......No
gràcies, m’espavilaré soleta.
Finalment ella va poder ser rica
i plena......ell, mai més fou altre.
El bar estava ple, vaig gosar a demanar seure amb tu. No t’hi
vas oposar, ens vàrem caure molt bé i el temps va passar volant. Per poc faig
tard a comissaria. 
