1457

Són els dies que corresponen a quatre anys, tot un temps a la xarxa. Un nadó amb aquest temps ha aprés a caminar, parlar,  comença a ser una mica trapella, vol cada dia descobrir més coses i continuar aprenent del món.

Així és com em trobo, amb ganes de continuar donant guerra, fent ús de la nostre llengua  diàriament.

Que jo sigui aquí només és per gràcia de tots els que entreu, comenteu i deixeu la vostre opinió sigui o no sigui del mateix criteri. Sempre intentant posar-hi aquella mica de sal, els temps no són bons però el somriure és una línia corba que adreça moltes coses. Estic content d’intentar provocar-ho, i sovint em retorna amb els vostres comentaris.

Ara descansaré uns dies, un parell de setmanes potser, però mentrestant ús deixo que aneu traguejant unes fresques cervesetes que m’han dit que no estan malament.

Abraçades

Vaig tornar a casa molt content, estava feliç d’haver trobat aquella preciositat tant sensual que repartia abraçades a la boca del metro.

Em va agafar fort, però amb molta tendresa i amb una olor a perfum molt excitant.

Em va dir que esperava que  recordés l’abraçada molt de temps.

Sí, ho va aconseguir, al mateix temps suposo, que em va fotre la cartera que no he vist mai més.

Tenir-la molt gran no és un problema

Un títol per ajudar a que la vostre curiositat faci click a casa meva, per veure que és el que hi ha de gran....En aquest cas el més gran de tot és la satisfacció, que un cop més hagueu pensat en aquest espai en fer les vostres votacions al C@ts i surti a les llistes com a nominat per la gran final. El premi de fet ja és aquest d’estar entre gent que ho fa molt bé, però el que més goig fa és veure tota la gran llista de blogs que hi participen, amb les ganes que és fa i la qualitat que corre per la xarxa amb veu catalana.

Una veu que ha d’anar a més i anirà a més, aportant un munt de granets de sorra al nostre indestructible català.

Moltes gràcies....la tinc gran, per mèrits vostres.