Nosaltres

No hem malbarat

No hem estirat més el braç que la màniga

No hem deixat de pagar els imposts

No hem deixat de treballar

No hem plorat perquè Guardiola plegui

No deixem d’indignar-nos per aquests quatre cabrons

No volem deixar de divertir-nos

No volem capficar-nos

No pensem tirar la tovallola mentre podem

No ens enfonsaran les males notícies

No volem deixar res del que podem fer

No.......

Per això, nosaltres necessitem quatre dies.....paraula clau: bridge

Gronxador (Relats Conjunts)

Aquesta és la meva proposta a Relats Conjunts

Cada dia et veia reposant en el vell banc de fusta, cada dia pensava entre mi, l’hi has de dir alguna cosa. Però la realitat és que cada dia marxava  amb el cap baix, avergonyit de no saber dir-te res.

Potser la manera era avançar-se als fets i anar-hi abans, quan tu vinguessis hauríem de compartir  el banc. Tindria la feina a mig fer, tot seria més fàcil per dir-te alguna cosa.

Avui una hora abans del habitual, nerviós i amb presses, he anat al parc a prendre possessió del banc, només calia esperar, tot aniria bé. Fins i tot es respirava en l’aire un aroma diferent.

Fa molta estona, tu no has fet acte de presència i jo em sento aferrat al banc. Llavors he vist un paper en blanc al terra, al agafar-lo i girar-lo han aparegut unes lletres ben clares que deien: Acabat de pintar.

Covardia

Habitualment anava a repartir el gas a casa seva, on el rebia sempre la mateixa noia amb un somriure  agradable als llavis.

Avui fa molta fred, ella l’ha convidat a passar. Ell ha vist clarament una insinuació d’ajuntar els cossos per combatre les baixes temperatures. Ha declinat tal invitació, aquestes coses no passen, pensa, segur que hi ha trampa. Ella sense entendre, plora. L’autoestima no pot ser més baixa.