Hi ha gent que la seva prepotència recolzada per les subvencions, se li pot girar contra ell mateix, doncs de tots és sabut que les cordes de tant tensar-les es trenquen.
Si quan t’has fotut els quartos a la butxaca, que de passada són de tots els contribuents, enganyant-los amb tota mena d’estratègies comercials, per acabar facturant el que realment t’interessa i veus que de cop et comencen a tancar l’aixeta i posar-te els punts sobre les i. No se’t acut altre cosa que amenaçar amb fer les maletes i marxar. Molt bé, ho trobo fantàstic si els números et surten així i tens altres novies que t’esperen amb les cames portes obertes. El que no m’agrada és que ens expliquis que si marxes no sabrem que fer amb totes les infraestructures, els aturats que provocaràs i la manca de fluïdesa del nostre espai aeri.
La gent que va tant sobrada, no em cauen bé, tot i fer ús dels teus moltes vegades enganyosos serveis, no et trobaré a faltar, però el que si faré es agrair-te que m’hagis refrescat la memòria en els temes de saber pesar i mesurar maletes, així com aprendre a esquivar totes les trampes que poses abans d’adquirir un bitllet.
Si vols un consell d’un que no hi entén res de res, afluixa la corda, a menys que et vulguis trobar una illa plena d’avions on no et podràs ni moure.
