Amb el regal a l’esquena i tot movent la cua va fer camí cap al poble natal de l’afortunat, on esperava trobar un lloc públic on deixar el present. El que ella no comptava és que el nostre país és molt petit i algun dels seus pobles també, tant que no hi ha lloc públic on deixar res. Aleshores, emparant-se en la petitesa del poble, va tocar portes preguntant per l’afortunat, adonant-se que tothom el coneixia, fins a explicar-li on tenia la casa per deixar-hi el present. Li va faltar temps per presentar-se a lloc, en veure que no hi havia ningú va continuar amb el pla.....llençant un triple, va posar a lloc l’objecte.
Contenta, retorna a casa per enviar un correu a l’afortunat i avisar-lo, passada la mitjanit, en el ja anomenat St Jordi, que té una cosa que l’espera en el lloc indicat amb fotos acuradament fetes per el record.
L’afortunat, content llegint la cadena de mails, descobreix que el lloc on ha de recollir el paquet, no és casa seva....hi ha un error, típic de les casualitats i els pobles petits. El cognom de l’afortunat ha resultat ser el nom d’un Mas del poble, amb la coincidència que els noms de pila són idèntics....casum l’olla.
Una cadena de mails i trucades de mòbil confirmen l’errada. Ella, tossuda perquè el paquet acabi a les mans corresponents, torna a la casa en qüestió a pescar literalment el paquet (encara no sé com s’ho va fer), doncs els propietaris eren fora de vacances.
Un cop recuperat el paquet, descartem la possibilitat de fer l’entrega en mà, ja que ens trobem lluny un de l’altre i la opció que guanya és la de l’enviament.
Ara per ara, ja puc dir que puc gaudir del llibre: 501 llocs de silenci que has de conèixer abans de morir.
No sé si els visitaré tots, però si que agrairé més de 501 vegades el gest i l’atenció que la sargantana m’ha dedicat. Els blogs tenen vida i estan plens de bona gent.
