Que curt que és el temps quant un s’ho passa bé, potser el fet d’estar fora de les cabòries rutinàries, potser el estar junts a totes hores, potser.........ves a saber, fa que el temps passi més ràpid que de costum quant no treballem. Això fa que en un tres i no res s’acabin les vacances esperades de tant de temps, però és així.
Un resum de tot seria massa llarg, però per un petit tast us puc dir que Malta és encara un país per polir, és un diamant en brut que en pocs anys estarà a punt per rebre molts turistes i que li farà perdre aquest encant encara del regateig, de les coses autentiques tal com son ara, de la bona voluntat dels seus habitants que sempre estan a punt per ajudar-te, de aparcar a primera línea de mar només oferint la voluntat al senyor que t’ajuda a aparcar, banyar-te en aigües cristallines amb poca gent i moltes d’aquestes petites coses, que fan que els viatges tinguin, almenys per nosaltres, alguna cosa més que les típiques botigues de souvenirs.
Com que una crítica no es tal si no es critica, hem queixo bàsicament de tres coses, el mal estat de les carreteres, algunes intransitables tot i estar en el mapa, en segon lloc el preu abusiu dels museus amb un promig de deu euros per cap, comptant el nivell de vida que tenen, i tercer, la mala indicació en carreteres i carrers, en molts de llocs inexistent, (gràcies a sant Tomtom)
Hem descobert un altre país i la seva cultura, hem menjat i begut com elefants, hem fet l’animal fins que el cos ho ha permès, però no hem aconseguit descansar, que en el fons és per el que suposadament son les vacances, però això no farà que el Garbí es quedi sense bufar per els vostres blocs.
