Relats conjunts: Saturn

Potser i només potser, en Saturnino s’havia tornat boig del tot, però res l’havia fet aturar del seu maleït vici, sabia que no era bo per ell ni per els altres, però no ho podia evitar, cada dia lluitant contra si mateix per acabar vençut i reincident a queixalada viva, sense cap mena de garantia que l’endemà és podes controlar, no tenia cura, ho sabia, només li quedava una solució i valia la pena d’intentar-ho, tant per ell, com per els cada cop menys amics que li quedaven. Aquell matí potser més valent que mai, va fer varies còpies del quadre de Goya i les va penjar per tota la casa, la més gran de totes davant la nevera. Ara si, amb una imatge tant fastigosa escampada per tota la casa, compliria el seu somni de fer la maleïda dieta i treure’s un bon pes de sobre,

Una aportació a Relats Conjunts

Tornar a la realitat

Sempre diuen que està bé tornar a la realitat, però ja us dic jo que és ben dur. Hem passat cinc dies fora, voltant per varies ciutats de Bèlgica, com Brugge, Gent, Brussel, Waterloo i d’altres de potser no tant importants però que també han tingut el seu interès. Com a bons turistes que som, hem fet unes caminades diàries que estem amb allò de “no me siento las piernas” sort de la xocolata i les cerveses que a cada cantonada s’ofereixen com a doping per anar continuant. La gent que hi ha estat hem donarà la raó, segurament i per la gent que encara no hi hagi estat, feu un pensament i aneu-hi que val molt la pena, sobretot Brugge, que és un encant de ciutat per la seva seguretat, neteja i amb un munt de coses per passar-hi uns dies. Visitareu un país, on la xocolata i la cervesa son un art.

Subliminal

Bé, potser no serà així, però el que compte és intentar-ho, jo ho faré

Bona revetlla i bon sant a tots els Joan i Joana