La crònica arriba un xic tard per la manca de temps, però sobradament justificada, si més no en el meu parer.
Situem-nos en dijous passat a la mostra d’art que va proposar Domèstica a la ciutat de Girona, en diferents espais particulars, juntament amb la primera edició de Lletratura que tothom qui vulgui es pot descarregar, aquí.
El primer que em va passar, tot esperant la visita guiada, és que se’m va acostar una dona (de bon veure), preguntant-me : Tens un blog? , amb la contesta ràpida, després del meu assentiment de: ets en Garbí i el plaer de haver passat de la virtualitat a la realitat, que sempre és agradable.
El primer que em va sorprendre, a mi i als organitzadors de la mostra, és la quantitat de gent que hi va assistir, el que va fer que en algun lloc no podéssim entrar i haver de tornar més tard o haguéssim de fer dos torns, que dit de passada no va representar cap mena de problema. La mostra va transcórrer en dues hores de passeig per la ciutat visitant alguns pisos del barri vell que ens varen oferir unes vistes a les que no estem acostumats a veure, al no tenir accés al punt concret, observant quadres, fotografia, escoltant música, poesia i sobretot xerrant amb gent que gaudia de la mostra sense esperar més del que podia oferir. Com a tota mostra d’art i sota la meva ignorància artística, hi ha coses per admirar i coses més banals, però potser el que més em va quedar de la mostra, fou la feina dels artistes i organitzadors per donar a conèixer la seva obra, desinteressadament. Avui en dia en la societat del benestar que estem acostumats, és digne d’aplaudiment que un grup de joves tingui tant bona iniciativa i la porti a terme, tot i sabent que l’art que exposen, no pot lluir el que caldria per les condicions del lloc, tant amablement cedit per persones, que cal incloure en el mateix aplaudiment.
Podeu veure un resum de fotos de la mostra a la seva pàgina
