dijous, 29 d’abril del 2010

Guerres

El món avança, i amb ell l’afany de poder dels que més manen, fan que les antigues guerres sagnants, per conquerir un país, hagin passat per sort a la història, apart d’alguns petits brots que encara queden alimentats per l’afany de vendre armes, endeutar més els pobres o com a excusa per treure’n algunes matèries primes de valor. Però ara estem començant les guerres econòmiques, ara no tirem bombes per conquerir països, ara el que fem és endeutar-los fins a no poder més, sota el nom d’ajudes econòmiques per acabar tenint-los als nostres peus. Tot és estratègia, tant en la guerra econòmica com en la bèl·lica, el resultat buscat serà sempre el mateix, subordinar una població.

Quant escolto les quantitats que en plena crisi s’escolten d’ajudes o cost de recuperar Grècia, és inevitable que pensi que nosaltres serem els propers tot i que ara diem que som nosaltres qui ajudem. Hem de començar a reconèixer que l’esperada Euro moneda, ha estat un fracàs, ara no ens queden solucions com les d’abans de devaluar la moneda per atraure compradors i activar l’economia, ara només queda esperar que els poderosos en vulguin donar un cop de mà, que evidentment ens cobraran a preu d’or, amb la nostre suor, mentrestant tots els corruptes comencen de zero a fer de les seves, sense haver tornat ni un deu per cent del robat.

Aquí, i a tot el món, tothom escombra cap a casa, digueu-me alguns països on el govern realment mira per el poble i cap al poble.

dimarts, 27 d’abril del 2010

El millor regal de sant Jordi

Com cada any la nostre festa de llibres i de flors cueja durant uns dies, encara amb les roses tendres dins a casa i llibres amb olor de nou amb ganes de ser devorats. Aquest any tot i no ser diferent que els altres, potser el que més m’ha agradat és entrar en una habitació per cridar que tanquin el llum d’una vegada, que es hora d’anar a dormir i trobar-me amb aquesta imatge, no vaig haver de cridar, però si vaig poder somriure.


dissabte, 24 d’abril del 2010

Frases desfetes 8

Quant sàpigues alguna cosa, fes-me’n cinc cèntims, solem dir per que ens informin d’alguna cosa, però ara penseu per un moment el que podem arribar a dir per cinc miserables cèntims, potser abans cinc cèntims donaven per molt, però ara per ara no queda res al mercat per cinc cèntims, si els veiem al terra, tot i la crisi no els collim per por de que algú en vegi, i que ens tracti de miserables, i això no pot ser.

Si calculem els anys que té la frase i li posem un IPC del dos per cent, veureu com a hores d’ara ja hem de dir, quant sàpigues alguna cosa fes-me’n cinc cents euros. Sembla mentida el que s’apuja la vida, i pensar que fa pocs anys, un cafè no valia ni cinquanta cèntims i que jo anava al cinema per vint-i-cinc pessetes, i no us penseu, que no fa pas tant eh!!!.