
Et vaig veure al cafè, no hagués fixat la vista amb tu, de no ser per el tanga negre que sobresortia dels teus texans ajustats, la meva intenció de conèixer qui calçava allò tant vistós, va fer que donés una volta al teu entorn fins trobar-me amb una cara plorosa i trista, no vaig pensar més amb el que m’havia acostat a tu, solsament em va preocupar el teu estat, vares alçar la mirada, i jo amb la meva vaig demanar permís per ajudar-te, des de llavors i sense el teu problema, gaudeixo del que em va acostar a tu
Una proposta col.lectiva del blog Adart- lletrAtura - amb 100 paraules. Els relats en paper es repartiran per els cafès de Girona