divendres, 27 de novembre del 2009

Vist per sentència


Últimament i no pas per ser sant de la meva devoció, m’ha tocat anar varies vegades al jutjat per tal de testificar i donar suport a persones que crec tenen tota la raó. Per els qui tingui la sort de ser encara verges en això, els diré que la primera vegada acolloneix una mica, el fet de veure tanta toga i escoltar un vocabulari que fins ara només havia escoltat escarxofat al sofà de casa i sense cap por d’equivocar-me, amb les fatals conseqüències que això comportaria.

Després de varies vegades el teu sentit ja és capaç de veure que les coses no son tant reals com haurien de ser, doncs allò de, jura usted decir toda la verdad i nada mas que la verdad.......... , veus que se’n va en orris a la primera de canvi en veure el testimoni d’alguns allà presents que diuen veritables barbaritats per tal de salvar la pell i guanyar el judici. Quant veus que estàs en mig d’una obra del tipus Mourinho, tiatro dil bueno, et bé el cap que en judicis d’assassinats, violacions, estafes milionàries, deuen de seguir el mateix criteri, de a veure qui la diu més grossa, qui es capaç d’ensarronar al jutge, que de ben segur desprès d’atendre sis judicis un darrera l’altre, està de falsos testimonis fins la cap de munt.

Aleshores quant un realment necessita la justícia es pregunta, si realment val la pena, després de l’afecció, d’engegar un procés judicial, sabent que el que realment decantarà la balança es la perícia i saber fer del advocat, la capacitat d’enganyar dels testimonis i el estat d’ànim del senyor jutge en el dia de dictar sentència.

Després de veure com es mou tot aquest món, haver-ho parlat amb gent que està en el tema i veure la poca noblesa de la gent, em sembla que si alguna vegada sóc acusat, demanaré un showman perquè hem defensi i així guanyar credibilitat.

dimarts, 24 de novembre del 2009

La temporada

Arribem a la temporada, on persones insultant-me’n guapes, amb el cos semi nu, parlant gairebé sempre amb un accent Francès molt difícil, intentaran inflar el nostre subconscient per tal de que comprem un eau de toilette que ens canviarà la vida i no donarem abast a totes les conquistes, cosa impensable sense l’ús de tal fragància.

Ho trobo molt bé que ens intentin vendre, per això es la publicitat i d’això viuen els publicistes, ara si toquem de peus a terra i analitzem el tipus d’anunci, que en tot el temps que la meva memòria pot recordar, es tallat amb el mateix patró, trobo que podrien fer algun canvi estratègic que potser els ajudaria, jo els ajudaré amb el que no trobo lògic.

Posen persones d’una bellesa excepcional, jo sempre dic que un cop acabat l’anunci les deuen matar, doncs per el carrer no en veig, i si no, encara que es posin aigua de l’aixeta triomfaran igual, perquè estan boníssims/íssimes, i en fan creure que no sóc digne de gaudir del producte.

No acabo d’entendre perquè van quasi despullats/ades, crec que el joc de les conquistes es comença ben vestidet, si t’has de convèncer amb la olor quant estàs en boles, a mi no em tiren enrere ni que facin olor de granja.

Tot ha de ser, eau de toilette, no vull que la tradueixin literalment com a, aigua de lavabo, però inventem algun nom engrescador que de enginy ja en tenim.

Perquè tantes vegades l’aigua fa acte de presència en el spot, jo me’n poso i mai m’he sentit en una platja paradisíaca on tothom està pendent de portar-me el que necessiti, desitgi i envoltat de persones del sexe contrari que no paren d’insinuar-se. Obro els ulls i em veig amb la mateixa cara davant del mirall.

I per acabar, no sé jo fins a quin punt els podríem denunciar de publicitat enganyosa, doncs n’he provat alguna de les anunciades i ni se’m han insinuat, despullat o provocat descaradament, potser es que només funciona amb gent guapíssima.

A mi no em convencen, si vosaltres teniu alguna nit memorable gràcies al perfum, si us plau passeu-me la marca, i no patiu................ús guardaré el secret.

divendres, 20 de novembre del 2009

A mà

Com que he vist que alguns dels blocs han penjat un post del se puny i lletra, iniciativa molt bona d’algun blocaire, m’he decidit finalment a fer-ho.

El text es un microconte que vaig escriure per participar en el concurs que molt assenyadament han engegat aquí, abans de les properes festes que ens venen a sobre.

Espero que us agradi....sempre i quan el podeu llegir.