Maneres de fer

Per mi ha estat la primera vegada de fer una visita cultural d’aquesta manera, suposo que molta gent ja n’ha fetes, però la veritat es que jo ni sabia que es feien. Ara que les conec potser no serà l’ultima, doncs el resultat ha estat d’allò més agradable.

Els fets abans esmentats, han estat en el més que conegut lloc de les ruïnes d’Empúries, i que varem descobrir les visites guiades a través de la web del museu arqueològic de Girona.

Les visites no tenen altre cosa que les diferencien de les altres, que el fet de que son visites teatralitzades, on un grupet de cinc actors i actrius posen en escena en diferents llocs de tot el recinte, part de la historia de l’excavació i de les obres trobades en el decurs dels inicis de les excavacions (1909) fins que per culpa de la guerra civil (1937) es varen aturar.

Si que es cert, que no es pot jutjar una representació amb els ulls de tothom, doncs hi he vist algú que no estava massa per el tema, però la majoria del grup d’unes quaranta persones assistents, hem gaudit d’una manera diferent de fer turisme cultural, amb una durada de quasi dues hores que han passat volant.

Haig de destacar el mèrit dels actors participants, doncs una representació a pit descobert que dic jo, sense micròfons, totalment al aire lliure, sense decorats, ha de ser una tasca difícil el fet de representar, un paper, estan barrejat al bell mig del públic.

Tots hem gaudit d’un diumenge al matí diferent i ells han recollit el seu esforç, just després de la ultima representació amb un llarg aplaudiment, que tenien per el meu parer, totalment merescut. Hi ha coses que encara es fan amb cara i ulls, un 10 per l'organització.

Dos a la setmana..............

L’home es un animal de costums, jo per no ser menys, he agafat la costum de dos cops a la setmana i de moment em va bé, podria fer-ho més ja ho sé, però de vegades el temps del que disposem o el cansats que estem, ens limiten a l’hora d’exercir una tasca tan complaent, per totes les persones que ho gaudeixen, tant amb participació activa com en passiva. El fet es que tinc la sort de poder posar el ritme jo personalment, i ningú m’incita a exercir més del que em ve de gust, i potser això es el que fa que si no ho faig almenys dos cops a la setmana, ho trobo a faltar. De vegades no es fàcil d’arribar-hi doncs la feina o problemes domèstics poden treure la inspiració necessària per poder portar-ho a terme, i tampoc es cosa de fer-ho per fer-ho, si no pots estar a l’alçada, ja que potser les properes vegades no estiguin per un, tot el que ens agrada, i de sentir, que en el fons fem gaudir a algú, que ens agrada que ens estigui rondant constantment . A la fi i al cap crec que prefereixo la qualitat a la quantitat, tot i que haig de reconèixer que hi ha gent que te el mèrit de fer-ho cada dia i amb una envejosa qualitat, que perquè no, ja m’agradaria a mi poder arribar-hi algun dia. L’esperança que em queda, es de que diuen que com més gran et fas, més tens el cos preparat per escriure en un blog, més sovint i amb més experiència. La resta tot bé.....gràcies.

Cabòries..........

1950: Vaig a esperar aquella noia que em té el cor robat, que cada dia al capvespre va a comprar la llet amb la cantina, l’esperaré just després del corriol, que no hi haurà ningú i potser podrem intercanviar algunes paraules i de mica en mica potser em farà cas.

2009: Vaig a engegar el portàtil, doncs penso que aquella noia que he conegut, ha plegat ara de treballar. Esperaré per veure si es connecta per xatejar. Qui sap potser algun dia ens podem conèixer i fotre un clau, sempre i quant les fotos del seu perfil siguin reals, es clar.

1950: Sembla que al final el país tira endavant, doncs es projecten moltes coses, tot i la repressió, que difícilment ens traurem de sobre, ara podem començar a guanyar diners i la gent està molt controlada, de cares a la feina i amb ganes de sortir endavant i treballar.

2009: Sembla que al final ens enfonsarem, doncs no hi ha cap proposta bona per tirar endavant i la única cosa que es certa es que, no ens podem lliurar dels impostos i que la gent només pensa amb estafar, amb un descontrol total i això si amb ganes de sortir endavant, però sense treballar, alguns per força i altres per que no els dóna la gana.

1950: Escolta, que et sembla si quedem el diumenge per passejar una estona, parlem, ens coneixem millor i podem anar a prendre alguna cosa, qui sap potser, si estem bé asta podem anar al cine algun dia.

2009: Escolta, que et sembla si et passo a buscar per anar a sopar, fem unes copes i acabem a casa teva o la meva, es igual. Ah!! que lo de acabar a casa no?.....be doncs lo del sopar, millor que ho deixem per un altre dia, que estiguis més animada.

1950: Bé doncs, una encaixada de mans i tanquem el tracte, jo et faig arribar el gènere i tu em pagues el proper dia que jo passi per casa teva, i espero que sigui un bon tracte per tots dos.

2009: Bé doncs, em fas arribar el contracte, juntament amb l’aval bancari i podrem tancar el tracte. No et dono la mà, doncs hauríem d’anar a rentar-nos, ja saps........la grip A.

L’evolució es molt bona i ens dóna moltes comoditats, però crec que hauríem de vigilar, doncs estem perden la confiança entre nosaltres, els valors de les coses i busquem sempre el mínim esforç, inclús amb el que més ens interessa.