Vaig pensar que amb els anys
havia perdut aquell punt que un busca quan la necessita, potser era que ja no
tenia aquell punt tant calent que feia que el resultat no fos del tot
satisfactori o els setze anys que portàvem junts, havien apagat totes les
energies. A les hores, molt a pesar meu, vaig decidir de canviar-te per una de
més.....jove. Al principi les línies més esveltes, el teu poc pes, les superfícies
perfectes o la il·lusió de relació nova, varen amagar una mica el resultat
final.
Però som humans i som de
costums, potser per això, després dels primers cinquanta contactes, un toca de
peus a terra i troba a faltar allò que sempre li havia deixat tant bon gust de
boca i aquelles ganes irresistibles de tornar-hi.
La tarda freda, potser va
ajudar a despertar l’enyorança. I com un rampell he anat en busca d’ella
disposat a veure si podíem tornar a ser com abans. Tenir-la davant meu i
treure-li tot, peça a peça, amb compte, mirant cada un dels seus recons, no
passar res desapercebut, per veure on fallava la nostre relació. Cinc hores
damunt d’ella, afluixant, prement, observant i fent-l’hi tot el que ella
realment necessitava, perquè jo a canvi tingui el que de sempre havia estat una
bona relació.
Finalment la jove ha acabat a
la capsa d’on va venir, i la vella, pesant, robusta i potser no tan silenciosa
cafetera, em torna a donar el que jo vull. El so del molinet, l’aroma del cafè acabat
de moldre i aquell gust acostumat de temps. Ara només espero, que la nostre
relació pugui continuar uns anys més. I si no, gastar cincs hores en una relació, tampoc m'haurà sabut greu, sempre aprens alguna cosa nova.
A veure si serà veritat allò
de la gallina i el caldo..........
