dimecres, 11 de juny del 2014

Correu bronca

Quan un està fart d’una situació de precarietat i abusos sense recompensa, es planteja si s’ha de posar la balança en equilibri o callar perquè els temps estant com estan.
Sabem que la supervivència és un puntal bàsic de la nostre existència, però la dignitat i l’orgull són etiquetes que no ens hauríem de permetre perdre. Aleshores un busca la millor manera de fer arribar el missatge a qui correspon. Per tal de ser totalment escoltat, sense interrupcions i amb  temps per meditar tot el que s’ha de dir o com s’ha de dir, no hi ha res millor que un correu. Senzillament perquè hi han persones que no s’hi pot parlar. 
Amb el correu bronca res et queda al tinter, et pots esplaiar, tocar la fibra i l’os en la seva justa mesura. 
Així ho vaig fer,  resultat? Amb dues hores tema solucionat en un vuitanta per cent, el vint restant el podem considerar una incògnita, en vies de no ser-ho. 
Ja ho sabeu, si teniu un problema......correu bronca.

dilluns, 9 de juny del 2014

La facilitat d'escampar merda

Ni les cisternes de purins que escampen milers de litres en els camps van tant ràpid escampant  merda com la virtualitat que ens envolta. Diguem-l’hi tuit, whats o face, tant li fa, però quan algú té ganes d’aixecar la llebre li és tremendament fàcil escriure unes lletres i fer un click sense haver de donar la cara i potser amagat darrere in nick. 
No em preocupen massa les d’alt nivell, les que més em preocupen són les guerres i ploraneres que han provocat i provoquen, entre adolescents, els grups de whatsapp o fotos que s’han penjat sense consentiment. Tirar la pedra i amagar la mà, cada vegada és més fàcil i, ara que ho he vist de molt a prop, m’adono més que mai del mal que es fan per coses que de ben segur a la cara mai es dirien. Aquestes noves eines les carrega el dimoni.

dissabte, 7 de juny del 2014

No he abdicat

Encara que porti uns dies fora de joc, un té els seus motius i de vegades no es pot estar per tot. Aquesta setmana he estat castigat de cara a la paret, mai millor dit, dedicat a renovar des de zero una façana centenària. Feines així no es fan si no és per obligació de les institucions, doncs la propietat no es salva d’una factura que amb mètodes més tradicionals es reduiria a la meitat.
No ha estat fàcil, el replanteig a mida real i el so d’alguns talons passant per el carrer sempre et posen les coses difícils, però per sort la distracció no ha fet perdre la concentració i al final  el resultat ha estat prou bo. Jo n’estic content i que vianants desconeguts et felicitin la teva feina, ajuda a tirar endavant tot i el mal temps.

Verges           Baix Empordà