La facilitat d'escampar merda

Ni les cisternes de purins que escampen milers de litres en els camps van tant ràpid escampant  merda com la virtualitat que ens envolta. Diguem-l’hi tuit, whats o face, tant li fa, però quan algú té ganes d’aixecar la llebre li és tremendament fàcil escriure unes lletres i fer un click sense haver de donar la cara i potser amagat darrere in nick. 

No em preocupen massa les d’alt nivell, les que més em preocupen són les guerres i ploraneres que han provocat i provoquen, entre adolescents, els grups de whatsapp o fotos que s’han penjat sense consentiment. Tirar la pedra i amagar la mà, cada vegada és més fàcil i, ara que ho he vist de molt a prop, m’adono més que mai del mal que es fan per coses que de ben segur a la cara mai es dirien. Aquestes noves eines les carrega el dimoni.

No he abdicat

Encara que porti uns dies fora de joc, un té els seus motius i de vegades no es pot estar per tot. Aquesta setmana he estat castigat de cara a la paret, mai millor dit, dedicat a renovar des de zero una façana centenària. Feines així no es fan si no és per obligació de les institucions, doncs la propietat no es salva d’una factura que amb mètodes més tradicionals es reduiria a la meitat.

No ha estat fàcil, el replanteig a mida real i el so d’alguns talons passant per el carrer sempre et posen les coses difícils, però per sort la distracció no ha fet perdre la concentració i al final  el resultat ha estat prou bo. Jo n’estic content i que vianants desconeguts et felicitin la teva feina, ajuda a tirar endavant tot i el mal temps.

Verges           Baix Empordà

Endavant que no passa res

Al veure com la corrupció creixia sense ser quasi castigada, els ajuts econòmics que tothom prometia no eren mai concedits, la feina que tenia a més de precària era sense contracte amb  una total economia submergida, el lloguer del pis era sense papers al no complir tots els requisits que demana la respectiva cèdula i que fins i tot la televisió de pagament la tenia pirata.......va dir prou. Aleshores fent el cor fort ,donà l’últim pas cap a la il·legalitat. Agafà per banda i va convèncer a la seva estimada, de viure amb ell sense cap tipus de document que ho justifiqués.

Ella només va posar-hi dues condicions, que mai li recriminés que tenia una multa per pagar i un espai per el raspall de dents. 

Ara després de quatre anys, són tant corruptament feliços, que han decidit tenir un fill, amb tota la legalitat del seu amor i les ganes de viure.