En un dia com el d’avui ja des
de ben d’hora ben d’hora es notava un
aire de solidaritat a l’ambient. M’hi he afegit amb la caminada on hem resseguit
els diferents masos del poble explicant la història de cada un fins on s’ha
pogut esbrinar. El circuit curiosament acabat en una esplanada on taules, cadires,
pa amb tomàquet, botifarres, coques, etcèteres i un mercat solidari.
Veure com això s’omple de gent
amb ganes de deixar diners per la causa, és el que fa veure que som un país de
molt bona gent. Cap altre país arreu del món ha fet fins ara unes col·lectes de
diners tant importants com aquest nostre, per destinar-ho a millorar les
diferents malalties que ens treuen la llibertat de viure en condicions. Ni la
crisi ha pogut apagar aquesta solidaritat, la quantitat final no serà mai tant
important com l’esforç que hi dedica la gent de cada poble.
Som collonuts com a poble, som
Catalans, portem dins un adn especial que cada anys ens fa ser més solidaris
amb la Marató i tot el que fem. Tot això hauria de ser suficient per poder
viure en llibertat i separats de tothom que no és com nosaltres.
