Vaig passar un dia sencer a
Barcelona, com un turista més, afegint-me a la autèntica marea humana que
voltava pels carrers, cercant allò per regalar o la idea que el portés a saber
què comprar.
Aparcar tres hores per el mòdic preu de onze
euros ja de per si és un bon souvenir, però ja sabem com les gasten aquesta
gent. Donar un tomb per la Boqueria i adonar-se que és un mercat escènicament
molt ben preparat on esmorzar amb cava sembla la cosa més normal. Encara que
potser ha perdut part de la paraula mercat per convertir-se una mica en zoco
doncs el assetjament d’algunes de les parades et fan perdre una mica l’admiració
per el que tenen exposat.
Després dones un tomb per el
mercat de Santa Llúcia sortejant abans a pidolaires a les escales i carrers
propers, endinsant-te en un circuit de parades repetitives amb una concentració
de gent que ja agradaria a la Camacho per el seu dia de Constitució.
Passeig a la rambla i cap a la
concentració massiva de compradors a Maquinista on l’oferta de fast food no
col·labora gens a l’alimentació mediterrània.
La sensació que menys em va agradar, va ser la de la poca
quantitat de gent fent ús del Català i unes façanes molt pobres d’estelades.
Com a turista, no em va saltar a la vista el procés sobiranista en què vivim,
però em tranquil·litzo sabent que la gent que ha sortit al carrer en les
manifestacions avala el meu error sensitiu.
