Roba estesa

Costa de veure, com anys passats, aquells quasi concursos de roba estesa, on semblava que hi havia competència a l’hora de qui ho feia millor.

Aquella metodologia emprada seguint sempre un ordre, per tipus i color, que al mateix temps deia molt del propietari/a de l’habitatge. Llàstima que aquells temps, quan s’ensenyaven totes les interioritats, el glamur no havia fet acte de presència.

Si avui tinguéssim les mateixes costums, passejar per carrers de roba estesa, tindria un munt d’informació al nostre abast. Veure aquell tanga fet amb fil dental, aquells boxers estampats de bossa desmesurada, sostenidors d’exposició.....podrien fer despertar el nostre interès i conèixer una mica més la gent, que ni saludem de bon matí.

Si, evolucionem bé, però hi han coses que no hauríem d’haver perdut mai. Maleïdes assecadores. 

Viure és car

Ja sé que no dic res de nou, però si em paro a pensar que ara en aquests moments, des del primer dia que un neix, ja necessita que li portin bolquers que l’hospital no pot subministrar amb els nostres imposts i que a sobre hem de comprar amb un iva insultant.

A partir d’aquí, tot tindrà una taxa, qualsevol cosa que ens passi pel cap no estarà lliure de taxa, des de la primera llet, el primer preservatiu, el primer cotxe, el primer regal, l’anell de compromís, la nit de noces, hipoteca, fills, nets, geriàtric i la creu que ens posaran si hem aconseguit ajuntar els diners per comprar-la, quan deixem aquesta vida. Després si deixem patrimoni, qui vingui al darrera haurà de pagar per fer-s’ho seu, és igual que tota la vida haguem pagat la taxa, no n’hi ha prou, s’ha de pagar més. En l’època feudal, almenys només passaven a cobrar després de la collita.

Si tenim en compte que tot això que paguem és perquè ens robin cada dia a cara descoberta, només se’m acut que mai sortirem del forat, mentre permetem que això segueixi així, (fin de la cita)

La vida és molt maca, tothom pot ser feliç i ho mereix, però no serà possible mentre siguem governats per corruptes sense escrúpols.

Ni aquest apunt no ha quedat lliure de taxes, ordinador, llum, cadira.....tot taxat. 

Actualitzar

Qui més qui menys ha passat per aquesta cerimònia d’haver de fer actualitzacions de sofware, però ha arribat un moment que quasi tenim més feina a actualitzar que fer el que realment volem.

Hi han de les que et pregunten si t’ho recorden més tard, n’hi han que quan t’adones ja t’ho estan fent i n’hi ha que si no actualitzes no et deixen continuar.

La gran onada ha arribat amb  les aplicacions dels telèfons intel·ligents,  que potser aniria bé que no ho fossin tant. Jo n’estic cansat de que quasi cada dia en salti alguna.....sense anar més lluny, l’altre dia no vaig poder anar al llit al primer crit, perquè m’estava actualitzant.  Sort que va ser ràpid, lo d’actualitzar vull dir.