Enllacem-nos?

Quan tres dones parlen de trios demanant gent que s’hi afegeixi, no és, almenys per mi, una decisió gaire difícil de prendre.

La moguda es preveu grossa, es veu que es tracta d’anar-nos enllaçant uns amb els altres i sense dret a escollir, t’has d’enllaçar amb qui et toqui per ordre d’inscripció. És per això que només poden inscriure’s gent amb les idees molt clares sobre les seves inclinacions, preferències i el que realment els ve de gust.

Jo no he tingut cap dubte en apuntar-me, sé que tots els que en tenim ganes quedarem molt a gust amb el que hem decidit. És hora de fer un pas endavant i enllaçar-nos, entre tots farem pujar la temperatura. Fem-ho?

Ah, que em diuen que tot això és per la independència de Catalunya.....i és clar, lo primer és lo primer.

Segur que aquí us ho expliquen millor..... ;)

SOM-HI TOTS

Aferradetes

-Ja sé que tenies moltes ganes de veure’m, m’ha fet molta il·lusió la teva rebuda, m’he sentit com si fessis volar els meus somnis, he vist com tu i jo tenim molt de futur.......Però com explico jo a casa el xuclet que m’has fet al coll?

La meva aportació a la proposta de Sa Lluna, encara hi esteu a temps.

Je suis plein

Quan deia fa uns dies que m’agafava uns dies per omplir-me i descansar mai podia pensar que això passés de manera tant ràpida. Ja està, amb un buf han passat els dies de lleure, uns dies en els que he de reconèixer que he tret el nas per les vostres cases, això si, entrant de puntetes i sense deixar empremtes visibles. Es veu que d’alguna manera hi ha enyorança.

Això no ha impedit de gaudir plenament d’unes vacances amb família a la Bretanya Francesa, un país amb caràcter molt similar al nostre, de molt bon visitar.

Cada país et deixa empremta, aquest especialment m’ha sorprès en els seus horaris. Com a molt tard les grans superfícies et tanquen les portes a quarts de vuit del vespre, els petits comerços no val l’intent de comprar més enllà de les set del vespre, ni amb l’excusa de comprar souvenirs. Quant d’alguna manera tancaves el dia, travessant pobles amb direcció a l’allotjament, t’adonaves que a les nou del vespre es converteixen en pobles fantasma. Ni un ànima pel carrer.

També t’adones, que molta gent quan a les cinc de la tarda abandonen el seu lloc de treball, es dirigeixen sospitosament cap a la costa acompanyats de la seva taula de surf. Gent que tenen temps per viure, nosaltres no ho estem fent bé, sempre anem tard.

Ara toca tornar-hi, enyorança d’uns dies viscuts, mirar les coses des d’un altre punt, sobreviure al dia dia, i no defallir mai. Sort que tinc les  aferradetes, del món virtual per fer-ho fàcilment.