No som inútils

Ja costa, però al final arribes a aquesta conclusió, quan veus com som tractats per qui mou els cordills que ens permeten viure, però fent-nos passar per on ells tenen calculat.

Oprimeixen, esclafen i busquen mesures per treure'ns més suc, d’alguna manera som la seva matèria primera per fer moure els engranatges del seu capitalisme. La seva funció és tenir-nos controlats, donar-nos el just i necessari per sobreviure i d’alguna manera que siguem dependents d’ells.

Els poderosos mai han matat als seus esclaus mentre els són productius, els necessiten per els seus interessos. Nosaltres tenim la sort de no ser inútils al seu model de societat, això és el que ens dóna esperança de supervivència.

Vist des del seu costa això s’anomena democràcia, des del nostre costat és una de les esclavituds més ben aconseguida, des de que els humans varen decidir que algú havia de manar i la resta obeïr. 

Tenir-la sempre a punt

No és agradable, almenys per mi, de veure com la punteta no fa el goig que m’agrada per fer la feina més plaent per ella.

Aleshores ho veig i no me’n puc estar de buscar aquell forat que me la deixarà tal com vull i m’agrada. Posar la punta dins el forat i fer un suau moviment, és quasi un acte instintiu que sense veure el que hi passa allà dins, si en tens la pràctica al corrent, pots saber el punt just on parar, per treure la cosa amb dignitat sense que la punteta es vegi afectada.

Jo la veritat, no puc, no puc escriure amb un llapis de punta arrodonida, m’agrada veure-la afinada, llarga i brillant....que és com més bé llisca. Sobre el paper.

Comunitat de veïns

Portava prou temps de president de la comunitat, per saber que no convenia convocar reunió fins que no hi hagués més tranquil·litat als replans.

Sé que fa dos anys que no ens reunim, però ara més que mai no hi ha problemes, tothom paga, tot i que el rebut de la llum de zones comuns s’ha disparat molt. Suposadament per les corredisses nocturnes amb l’ascensor amunt i avall.