dijous, 7 de març del 2013

Conciliació familiar i dieta mediterrània

Acabo de rebre els horaris d’ESO del proper any i, em fa molta gràcia després de tot el que prediquen de conciliacions i dietes, quan veus que a partir del proper curs, a casa els nens s’hauran d'aixecar una bona estona abans de les set del matí per poder assistir a les  classes que comencen a les vuit. Més endavant veig com fan dues parades d'esbarjo de vint minuts, suposem per menjar entrepans, doncs ens comuniquen que el servei de menjador que teníem s’ha anul·lat per falta de demanda. Segons la meva filla, cada dia s’ha de fer cua als dos torns de menjador.
Al final veus, com sortiran de classe a tres quarts de tres i que un cop agafat el transport escolar arribaran a casa a les tres i vint, mínim.
Que fem? Acabem de dinar a les quatre, sols, perquè hem de treballar per sobreviure, posar-se a fer deures i estudiar una horeta. Amb tot plegat quedaran lliures a les cinc passades.
La veritat és que no sé veure ni la conciliació familiar, ni la famosa dieta mediterrània. El que si sé veure són les retallades i l’interès d'alguns.
Una jornada de vuit hores fora de casa, per aprofitar a penes sis hores de classe, sense dinar omplint la panxa de l’adolescència d'entrepans i porqueries vàries. Que el bar del insti....per fer caixa si que el tindran obert.
Felicitats als organitzadors. 

dimarts, 5 de març del 2013

Tenim dret a explotar?

En algun moment o altre de la nostre existència, tenim una emprenyada monumental, això és segur i , al qui no li passa és que no té sang.
El dilema és quan arriba el moment que un ja no pot més i està a punt d’esclatar. Aleshores bé la pregunta de si tenim dret a explotar i fotre el crit al cel, sense comptar amb qui ens envolta, encara que no faltem al respecte a ningú.
Tinc clar que si estic sòl puc ser capaç d’aixafar alguna cosa i quan estic amb gent de vegades també, el que em costa segurament alguna mala cara dels admiradors del moment, que més tard hauré de calmar.
Què és el millor? Rebentar al moment que el cos ho demana o, intentar parar aquell brot que et puja des de la soca i ofegar-lo a la boca. Potser la teoria no és el mateix que la pràctica i per això costa tant de complir amb ella.

diumenge, 3 de març del 2013

Cinema


Em feia l’enfadada, però vaig dir que si d’anar al cinema.
Ni vint minuts quiet, les teves mans cercaven contacte directe amb la meva pell. Et vaig avisar dues vegades. Quiet!!!, tu ni cas. A la tercera et vaig fotre una plantofada que ressonà en tota la sala.
La teva reacció va ser posar-te dret, i a tota veu dir-me: Si no t’estàs quieta hi tornaré.
Tothom em mirava.