Si ja sé que n’hi ha de molt ràpids....que pim
pam i tot apunt, però jo confesso sense vergonya que m’hi vaig posar cap allà el
mes de Juliol i que ara he començat a recollir els resultats.
Tot va començar quan ella em va
picar l’ullet i em convidava a fer-li un bon repàs a canvi de posar-me calent.
Vaig acceptar el convit de
festeig i sense pensar-ho gaire m’hi vaig arramblar disposat a treure-li tot el
que li sobrava i rascant-li tots i cadascun dels racons, per més amagats i
reservats que fossin. S’anava posant contenta.
Quan estava molt apunt li tocava
rebre tot aquell líquid espès, amb força i mullant-la arreu de la seva
superfície. Per un bon resultat calia
sacsejar amb fermesa aquell cilindre dur i ple amb ganes d’alliberar tot el seu
interior.
Contenta de com avia quedat, ella
necessitava que li obrís un forat nou....per on respirar i deixar anar part de
la seva escalfor. Jo disposat ja a tot vaig preparar una capsa per recollir el “polvo”
que sortiria de tot plegat.
Es va posar molt contenta en
veure la seva nova sortida, ja em demanava que li empalmés un bon cilindre,
recta i rígid de dret al nou forat obert.
Finalment amb tot el seu agraïment
és va encendre, amb molta facilitat, només li va fer falta una espurna del meu
foc per posar-se roent i acollidora. Tal com es pot observar.
Ja ho he dit al principi, no és
fàcil posar-se calent, però vist així fa que les estones que hi he passat han
estat prou entretingudes, i més ho seran a partir d’ara.
