dijous, 7 de juny del 2012

Sintonia sospitosa


No es estrany tenir una ràdio al lloc de treball per si més no entretenir una mica el llarg dia de treball. Fins aquí tot normal.
El que no ho és i no acabo de descobrir el perquè, és el fet de que l’aparell  (presuntamente) es canvia sola de sintonia, fent un salt de Catalunya Ràdio a la no menys interessant Ràdio Teletaxi.....(sense comentaris).
La qüestió és que dels quatre ningú aparentment la canvia, apart d’un mateix per tal de retornar-la a la seva ubicació original.
Quan pregunto als tres que m’acompanyen el dia.....les respostes són vàries:

1-     Jo no l’escolto, per mi com si no hi fos
2-     Es deu canviar sola, serà nacionalista
3-     Yo no he tocao na

Tinc lleugeres sospites....però no ho acabo de veure clar. Qui pot ser el fanàtic del dial?

dimarts, 5 de juny del 2012

El quiosc


Com sempre, amb ganes, baixa a buscar el diari, la veu allà somrient, tots dos es desitgen, tots dos callen.
De vegades el contacte físic d’intercanvi de monedes, els posa la pell de gallina. Ningú fa el primer pas.
Passats els anys, comparteixen taula de dominó al casal de jubilats. Tots dos somriuen, tots dos callen, però de vegades es toquen la cama per sota la taula.
Tot arribarà.

diumenge, 3 de juny del 2012

Decibels


La nit del divendres i des de feia molt de temps, vaig assistir a un concert de rock català d’aquells que sens retronar els decibels dins la teva pròpia caixa toràcica i la vibració del got de plàstic t’anuncia que hauries d’anar a reomplir-lo.
Tot plegat no va ser ben bé per voluntat pròpia, encara que reconec ser el primer en aixecar el dit, quan varen proposar fer de vigilant de seguretat, de quatre jovenetes adolescents. La seva il·lusió per viure la nit havia de ser supervisada a la força per un adult, que a la distància podés controlar qualsevol actitud impròpia d’altres assistents o bé d’elles mateixes.
Elles també tenien una feina.....tenien ordres molt concretes de fer una vigilància al seu propi vigilant....es veu que des de casa no veient massa clara la meva assistència a un concert tot solet. Que hi farem!!!!
La nit va sortir rodona, tots varem gaudir del rock encara fresc i en procés dels Amelie, elles no es varen sentir vigilades i jo anava vestit d’un negre molt desapercebut en la nit.
Crec que he quedat contractat per el proper.......o així ho espero.