La
seriositat no és una condició que estigui en el seu màxim esplendor, i es fan
servir les paraules sense, de vegades, parar-se a pensar en el seu resultat més
immediat o a llarg termini.
Aleshores
jo em pregunto quina de les dues coses és pitjor, si el fet de dir SI a una
cosa i després no complir -ho, o ser el dolent des del primer moment dient un NO.
Entenc
que la primera opció és la que ens retardarà un problema que possiblement amb
el temps es farà més gros. Però també podem tenir la sort que el problema es
resolgui en aquest espai de temps.
La
segona opció és la que acaba amb el problema ràpidament i només falta posar
tota la carn la graella per saber dir el
no. Però tenim el problema afegit que ja no es pot arreglar o té mala solució.
Que
fem doncs? Tallem de soc arrel o aplacem els problemes?
No
és que en tingui cap d’urgent per arreglar, però al llarg del temps, després
d’haver-ne vistes de varis colors i haver fet ús de les dues opcions, encara és
hora d’ara que no sé quina és la millor.
