Piquen?

Un paio està pescant a la llera del riu, té un equip fotogràfic de grans dimensions al costat. Dóna per preguntar.

Quan estic al costat, observant la galleda buida, li pregunto si piquen. Pausadament, em diu: De moment tres de grossos.

Encara ho entenc menys. Per donar conversa, pregunto per l’esquer que fa servir. Ell m’assenyala la noia amb poca roba, que fa parada al costat de la carretera.

500

No és per muntar una  festa ni molt menys, però em fa gràcia i veig necessari de donar les gràcies públicament a tots els fidels, infidels, lectors i comentaristes d’aquest espai per agrair d’alguna manera l’ajuda i el suport que doneu per arribar al apunt número 500 amb encara més ganes que quan vaig començar.

Tot just a l’agost vinent farà quatre anys que volto per aquest món, un lloc que hi vaig entrar perquè tenia ganes de dir coses i potser deixar constància del que un barrina en cada moment. Potser tan se val el perquè, quan un es sent a gust en un lloc, un lloc on es troben amics i gent de bona fe.

Continuarem fent camí, com fins ara, tal com sóc i tal com raja. Això si, sempre amb el vostre permís i demanant disculpes si algú mai s’ha sentit ofès, són coses de la llibertat d’expressió.

Aneu agafant que jo aniré omplint de cervesa i olives........quan la crisi sigui història, posarem caviar amb cava

del Ram

No em considero de cap ram encara que estigui encasellat en el de la meva feina, per pura subsistència. Sort que hi estem a gust i que duri.

Però avui és un altre ram, aquell que ens han imposat i que molts seguim per les costums ensenyades d’abans i no per la festa en sí. Podríem dir d’avui que és el tret de sortida del canvi estacional en que antigament tothom estrenava el vestit d’estiu per anar a beneí palmes i palmons, en una guerra on és jugava amb picardia, qui tenia un poder adquisitiu més elevat per mostrar-se el més engalanat del poble. Ara tot això ha passat una mica a la història per mèrits propis dels organitzadors, encara que sempre queden restes, que com no, respectem.

Per el meu en particular, i haurà trobada al voltant d’una taula, cosa gens estranya en la nostre cultura, menjarem tortell amb forat  inclòs i la farem petar una estona. Tot això també pot significar el tret de sortida del canvi estacional, encara que per respecte a la crisi econòmica no estrenem res......Bé, jo m’he pintat un parell d'ungles, això és nou . Valdrà? Per mi si. 

El dia del Ram no és un dia qualsevol.....és un dia de festa, aprofiteu-lo al màxim, igual que tots els altres. Tots poden ser únics i de fet, ho són.