No voldria ficar-me amb ningú, tants sols vull expressar la meva pobre opinió sobre el tema educatiu que més proper tinc.
Un cop acabades les competències bàsiques (molt bàsiques per cert, potser per obtenir bons resultats) entrem en una sèrie d’esdeveniments que em fa pensar directament que el curs s’ha acabat. Sort que anem sobrats.
Dia 19 de Maig, sortida a Barcelona amb motiu de la recollida, com a públic, d’un concurs de Jotes. El 6 de Juny, jornada esportiva. Del 7 al 10 de Juny, colònies. Entre aquest dies i després d’ells hi podem trobar, el dia de l’aigua amb activitats lúdiques tot el dia a la piscina. També passarem una setmana cultural, en la que la pròpia afectada diu que no es fa res en tota la setmana. Farem una marxa a peu. Prepararem el festival de fi de curs, i jornades i jornades temàtiques que realment no son productives.
Si a tot això hi afegim que a dia d’avui encara no sabem si es fa jornada intensiva les dues últimes setmanes, perquè uns diuen que si i els altres diuen que no, jo arribo a la conclusió que l’ensenyança que els estem donant, és que el que cal és anar passant dies, fins de setmana i vacances a tort i a dret. Llei del esforç? quin esforç?
Molt greu és, quan els teus propis fills et diuen que no fan res a classe, que es perden moltes hores i que no veuen ganes en qui hauria de ser la seva icona. Sembla ser que tothom té les mans lligades, ningú no pot fer ni decidir, tots campen al seu aire esperant postes de sol, caps de setmana i la nòmina de fi de mes. Si així ens han preparat per entrar al institut, més val que tinguem sort, o que allà tot segueixi igual.
Si no cuidem les nostres llavors com cal, el dia de demà no collirem res de res. Ni peix ni cova.