Apte

Aquest any es veu que toquen renovacions, per sort ja s’han acabat, perquè la veritat es que no em convencen gens.

He anat a renovar el carnet de conduir, evidentment s’ha de començar per la exhaustiva revisió metge. Entro i després del bon dia, de fer saber el que volia i amb un somriure al llavis, la noia em diu seixanta tres euros. He estat apunt d’entrar en parada cardiorespiratòria, però he aguantat. Em criden que passi a fer les proves...palanquetes seguint la carretera, piloteta blava endevinant quant arriba a lloc i dues preguntes, veus? fumes?.Total tres minuts de rellotge. Seguidament pot passar a la següent visita, això serà serio. Entro, llegeixo vuit lletres amb cada ull, distingeixo quatre colors bàsics i em prenen la pressió. Tot correcte ja pot sortir i renovar.

Aleshores ho he entès, la veritable revisió metge és quan et diuen lo dels seixanta tres euros, si aguantes i no caus rodó ets apte per conduir i el que faci falta.

Però no estem encara, passi, passi que l’acabarem d’enllestir, assentis aquí, signi en aquesta pantalla digital, seran vint-i-dos amb seixanta euros de taxes i miri somrient la càmera web que li farem una foto. Somrient? si amb menys de mitja hora meu clavat vuitanta cinc euros, ho sento no puc, podeu fer la foto amb aquesta cara d’impotència, total són deu anys.

Com que no en tinc prou, sembla que m’he aixecat masoquista, pujo un parell de pisos amunt per treure’m el carnet internacional, que aquest estiu necessitaré. Ningú no sap on he d’anar, però dedueixen que primer he de passar per caixa. Deu euros més, coi això que ho trobo barat, veig que té trampa, doncs em roben el temps fent una hora de cua.

Finalment surto al carrer...tot fet, anem a treballar que bona falta fa, doncs sumant tot plegat amb el peatge del pàrquing inclòs, m’han volat cent euros.

Tot plegat gràcies a la “Jefatura de Tràfico de Divisas”

La tinc

Després de dies de cerca, de voltar per diferents espais, d’aclarir el que realment volia i necessitava, dintre del pressupost previst, em vaig decidir a dir el: si vull.

Fins ara només ens coneixíem de vista, avui puc dir que ens coneixem físicament i que ens hem acceptat com som, compenetrant-nos d’allò més bé.

Sí, ja sé que els principis sempre són bons, tot i les pors de no avenir-se, que voldríem estar tot el possible junts encara que no pot ser, i que a totes hores estaríem un sobre de l’altre. En sóc conscient, no us penseu, però la veritat és que crec que la nostre relació serà llarga, o això és el que espero de totes totes.

Com ho veieu....?, fem bona parella?

4/12

Com és possible que ja estem a mes de Maig? Per favor que algú pari el temps que jo vull baixar. Fa quatre dies que ens anunciaven la possibilitat de quatre clàssics i ja anem per l’últim.....i sense queixar-nos, no cal ni preguntar perquè. Encara que em sap greu que ells tinguin l’honor de tenir la primera xapa de la copa, sempre han de ser primers per alguna cosa, però esperem que podem riure després del quart. Anem a lo que anem:

Estat d’ànim: Ara que hi penso, em fa por que hagi estat tant perfecte.

Economia: Cobrar part de deutes endarrerits, sempre et dona alegria.

Un bloc: La sargantana, m’ha fet creure encara més en la virtualitat.

Política: S’hauria de portar al teatre, en sortiria una gran comèdia.

Il·lusions: Començar a veure solucions i creure que no ens hi farem mal.

Feina: Com el Titànic....molt submergida i ningú soluciona el rescat.

Em preocupa: Que tots els països tinguin els portaavions en marxa.

Persones: Sens dubte, en Mourinho, que ens fa oblidar els problemes reals.

Amor: Em sap greu, per els qui no el tenen .

Objectiu: Frenar una mica el rellotge, que algú li tregui les piles.