Reis i regals màgics

Ja sé que no tinc edat per creure en reis i coses màgiques que passen al seu voltant, però de vegades les coses que t’envolten tenen cert nivell de misteri.

Entre altres coses el senyors barbuts, em varen portar un esplèndid pijama, que joiosament, vaig voler estrenar amb la mateixa il·lusió d’un infant. Aleshores me’l vaig provar, desprès de dues voltes davant del mirall per comprovar que tot quedava a lloc i ni en sobrava ni en faltava, vaig arrancar d’una estrebada l’etiqueta, content, abans de ficar-me al llit.

Fins aquí tot correcte, he dormit molt confortable, m’he aixecat d’allò més bé, però al anar a vestir-me.......sorpresa. Portava el pijama del revés, estic convençut d’haver-me’l posat bé abans d’anar a dormir. Que ha passat? no ho sé, ho tornaré a provar, si em torna a passar........no el canviaré pas, que s’hi està molt calentó.

Per cert, espero que hagin estat bons amb vosaltres, jo n’estic prou content. A veure si algú ha patit el mateix cas que jo i en traiem l’entrellat.

Gràcies

Cal donar les gràcies a tots aquests senyors que tan bonament ens han apujat els rebuts de llum, gas, transports, carburants i varis etc..... , mantenint-nos els sous congelats per tal de que la nostre perícia a l’hora de sobreviure sigui d’allò més efectiva i així gaudir com a persones de les noves sensacions que ens pot aportar tal puja.

Com que no podem pagar més, el que hem de fer és una reestructuració dels usos domèstics que puguin jugar al nostre favor i fer-nos oblidar qualsevol patiment, per la factura de fi de mes.

Així que el més adient és sempre esperar a la nostre parella amb poca llum, per crear un bon ambient. La televisió no cal engegar-la, no fan res de bo, potser és que amb quaranta set canals anem justets. Quan us aneu a dutxar, feu-ho junts, l’estalvi d’energia està garantit, o hauria d’estar-ho. El termòstat de l’habitació, dos graus menys, precursor infalible del acostament. Cafetera de càpsules, prohibida, tornem a la clàssica de sempre que no gasta tanta energia. Rentar els plats, a mà, un al costat de l’altre amb la engrescadora conversa de qui esbandeix, al mateix temps que notem el fregadís proper del company/a.

Així podria continuar amb un llarg etc, però prefereixo que deixeu volar la vostre imaginació, que mentrestant jo tornaré a donar les gràcies al grup IPC, per donar-nos tanta vida.

Potser no estalviareu gaire, però almenys us ho passareu molt bé. Ells ens apujaran, però no aconseguiran augmentar la recaptació que és l’únic que els preocupa. Penseu que cada vegada que feu una aportació d’aquesta, els hi esteu fent una gran botifarra.

La vida és millor .......................si pensem en color.

Tot comença i acaba

Imatge NO extreta de Google...................;)

Com els anys, com els àpats, com el sexe, com les coses dolentes....tot té un començament i un punt i final.

Doncs aquests quatre dies fora, tampoc havien de ser menys i s’han acabat, però hem tingut temps de fer tot el que volíem, amb el vist i plau del temps, que ens ha mantingut això si, en baixes temperatures que ens conserva en magnifica forma, cosa sempre d’agrair. Tant sols un dia varem estar en contacte amb d’atlàntic perquè volíem també, visitar els pobles del nord d’Agen, on teníem la base d’operacions, concretament a Montpezat d’Agenois. Una zona tant recomanable, que ens queden ganes, de tornar a visitar en època estival, quan tot estar al cent per cent.

El principal problema d’això, és que quan acabes de desfer les maletes, ja penses en la propera, doncs amb molt pocs diners hem fet una molt bona estada. Només dir-vos que hem dormit tots quatre, les tres nits, per cent vint euros amb una casa molt acollidora, tant com els propietaris que ens varen rebre.

Fent el salt cap al dos mil onze