Sense escrúpols i àvids de poder, no en tenen mai prou, cal enfonsar un país per poder després comprar el seu deute públic, per enriquir-se encara més, fan aportacions milionàries a qui ja té molt, per poder tenir més poder encara. Tenen tot el que volen al seu voltant, tot és comprat, des de l’amor fins als amics, passant per tots el luxes i comoditats. Potser veuen en això la felicitat, però s’han parat a pensar que tot és irreal, volàtil i sense valor? Tinc molt menys que ells, però suficient per viure, no he robat res del que tinc, tot el que tinc és real i palpable. Qui s’acosta a mi és perquè ho vol, no perquè ho necessiti, la meva riquesa no es pot posar en un compte bancari, però tant me fot, tampoc son de fiar. Els interessos de la meva riquesa si que me’ls podré emportar a on vulgui, no pagaran imposts abusius i cada dia els puc tocar.
No perdem temps en pensar el que podríem fer si........, val més que aprofitem el temps amb el que tenim.
Viure en la riquesa econòmica estaria bé, si aquesta fos certa, perquè no tot es pot comprar. Acumular diners és un cosa, ser ric és totalment diferent. Us deixo que em criden per uns interessos que han generat el dia d’avui...........cal ingressar-ho tot, sóc estalviador compulsiu.
