Controlador

Tot s’ha de controlar en aquest planeta blau, que va donant voltes com les nostres cabòries. Anomenen controlador a tota mena d’objecte o persona que té en les seves mans el poder de controlar el que se li ha encomanat. Per exemple un controlador fa que jo pugui escriure ara cada cop que toco una tecla, un preservatiu és un controlador de la natalitat, un controlador és un potent verí capaç d’aniquilar les rates, també ens fa aquesta tasca la boia de la cisterna del wc que controla i talla l’aigua quant n’hi ha prou, una persona ens pot controlar la nostra salut perquè té un títol que així ho diu, podria posar exemples i més exemples, però en trobaríem pocs que de sobte tinguessin la magnífica idea de sota amenaça deixar a terra un piló de mileuristes que frisen per les seves vacances, que els ha costat la seva suor poder pagar.

Tindran tota la raó del món potser, el sr Blanco potser també té tota la raó del món, però el que no es pot fer, és uns dies abans, amenaçar amb deixar anar els gossos i tenir tothom acollonit, endavant amb la vaga si volen, però com ho fa tothom, programada amb temps que igual provocaran el caos econòmic, però almenys no ho patirem els de sempre i potser serà més eficient, o no imagineu una vaga de controladors que anunciés que la última setmana de tal mes no treballen? qui compraria bitllets aquella setmana? la seves conseqüències es notarien fins i tot en borsa i no farien patir a qui no hi té cap culpa. Volarem o no volarem, that is the question.

S’acosta

Només falta esperar el dia D, per poder escapar-nos com cada any en família a desconnectar del que portem acumulat d’any, no massa bo, però podria ser molt pitjor.

El pla d’aquest any era en principi les Açores, però com que ha calgut fer una reestructuració de pressupost, per prudència econòmica, ja que no és veu el final del túnel encara i diuen que és de savis rectificar a temps.

Triar un destí barat i que ens agradés a tots, es qüestió només de posar-s’hi, evidentment el primer pas era aprofitar la gran amistat que ens uneix a Ryanair i que de moment mai ens ha fallat, potser perquè no senten el que diem d’ells moltes vegades. El segon pas és triar un lloc on calgui poca roba, doncs si hem de pagar la facturació de maletes, millor creuem l’Atlàntic que serà més barat. Amb tot això la destinació és clara, direcció sud i costa. Com que sempre busquem fer turisme cultural, de diversió per tots i amb la màxima diferència cultural, varem triar per unanimitat les tres illes de Malta anomenades la perla del Mediterrani.

Esperem doncs gaudir d’uns dies de descans, en un lloc que segons diuen es idoni per l’aprenentatge de l’anglès, on la gent és molt amable, es menja bé, es bastant barat, es condueix per l’esquerra, i moltes més coses.

És per això que si d’aquí unes setmanes veieu que el Garbí no bufa per els vostres blogs encara que publiqui, és perquè està espatarrat per algun lloc de les perles del Mediterrani, carregant les piles per poder arribar amb condicions a fi d’any.

Filar prim

Se’n diu així d’anar molt just amb alguna cosa, normalment ho fem sense consciència doncs la nostre prudència així ens ho dicta. Però hi ha vegades que la gent és passa de rosca filant prim, ja fa molt de temps que ho sé, però va ser dissabte preparant un sopar per convidats que em vaig adonar que potser no calia en certes coses, filar tant prim. Quin va ser el moment d’adonar-me’n?, doncs just quant preparava un aperitiu amb pernil serrà. El perquè?, molt fàcil, va ser just en obrir un paquet de pernil serrà d’aquests envasats i adonar-me de lo prims que eren els seus talls, com s’ho fan per filar tant prim?, ara sé perquè serveix la nano tecnologia, es per tallar els filets de pernil, no hi ha cap persona humana capaç de fer un tall així, inclús cal posar-hi unes làmines de plàstic per tal de que es puguin separar entre elles, de les quals fa falta una rasqueta per separar-les si vols que algun dels talls et quedi sencer, tasca veritablement difícil. De vegades comprem coses per treure’ns feina de sobre, però en aquest cas és molt més ràpid desossar un pernil sencer que separar les làmines del plàstic. De que serveix filar tant prim?, doncs no ho sé, es suposa que per estalviar producte, però si comptem que en l’envàs hi ha més deixalla que tall, si fessin bé els números potser caldria no filar tant prim. Si tots posem el nostre granet de sorra en el reciclar, no seria bo que els obliguessin a posar-nos-ho més fàcil?. Que més bo sinó, que un tall gros de pernil, dins un paper encerat, acompanyat del somriure de la carnissera de torn. A casa ens espera l’esmolat ganivet que gaudirà de la seva feina, tot i deixar a l’atur la pobre rasqueta.