Paraula

Quant fem servir el terme paraula per adreçar-nos a la confiança entre dues persones, s’entén o s’entenia com una cosa tant o més fiable que un contracte, amb una multinacional. Però, i sempre el maleït però, ens trobem ara que la paraula de molta gent no serveix de res, ha passat a millor vida, cada vegada queda menys gent amb qui desprès d’obtenir la seva paraula, puguis anar a dormir tranquil. La pregunta és, que fer davant el fet, si et donen paraula d’una cosa, una persona que ja saps que no ho complirà, quina és la millor opció?, dir-li a la cara que posem en dubte la seva paraula, tenir una mala estona i la possible trencada de relacions?, o bé diguem que si a tot, anem amb compte que no ens la clavi i amb les orelles dretes per recordar-li a cada moment el que ha de complir, amb la més ample de les nostres rialles. No sé quina és la millor, però el que si tinc clar, és que sempre acabes emprenyat com una mona, amb la diferencia de portar-ho a dins, o exterioritzar-ho amb totes les seves conseqüències.

No és un dilema d’en Mcabeu, doncs té més d’una sortida, però porta la seva mala llet.

Ho he intentat

Com molts ja sabeu vaig anar uns dies a Brussel·les, aprofitant que era allà i per fer un intent d’arreglar tot el que és la Euro zona vaig anar fins aquí

On el que menys s’adona de la crisi és el neteja vidres, ja que entre tots el paguem.

Vaig parlar amb tota la plana major, vaig escoltar les seves propostes intentant raonar tots els fets i els que estan per venir que vosaltres no sabeu i que hem varen fer prometre no escampar per la blogosfera.

Podeu veure el moment en que jo mateix escolto acuradament les seves propostes, no voldria que poséssiu en dubte la meva paraula.

La única cosa que hem va quedar clara, va ser el fet de que no haurem de tornar a fer monuments com aquest de Waterloo, doncs les batalles es faran a cops de talonari, que es veu que fan més mal que les bales de veritat.

Després de parlar molta estona per no aclarir gaire res, hem varen convidar a menjar alguna cosa.....

I a fer unes cerveses en aquest baretu que està a poc més de vint metres del parlament, que de fet és la única cosa cent per cent certa d’aquest post.

Abans de o després de...?

Repassant fotografies, he trobat aquestes dues i m’he fet, sense èxit en la resposta, la següent pregunta, quina de les dues imatges és més optimista?. El primer que et passa per el cap evidentment és la primera que està plena, però si ho penses fredament potser que la més optimista és la que ja és buida, doncs és la única que realment hem gaudit, si que és veritat que ja no en queda, però també és cert que la tenim dins (la cervesa), en el primer cas és una imatge del que farem, ho tenim i ens fa feliços el fet, però no hem experimentat el plaer del seu consum, si per un moment pensem en que el mon s’atura en aquest moment, potser lo millor seria haver-ho consumit. Tot aquest rollo per una simple cervesa?, no, perquè si apliquem aquesta mateixa teoria als diners, a l’amor, al sexe i als problemes diaris, potser i només potser, gosaria a dir que és millor després de, que abans de.

I vosaltres com ho veieu?, millor plena o buida?.

Two beer or not two beer, that is the question.......