El IVAva i els 40.000 lladres

Una gran tribu necessitada de diners, per tal de tapar un deute públic cada cop més gran, provocat per un altre tribu que si tenien diners apilonats dins les seves coves, va decidir d’anar-hi a demanar ajuda, però davant del crit de obrat sèsam les portes no s’obrien, varen intentar en totes les coves de la nació, però ells molt segurs del seus tresors no obrien les càmeres encuirassades a la veu de obrat sèsam, mentre s’escoltaven les seves rialles des de l’exterior.

Desesperat per la contínua demanda dels països de la unió, no li quedà més remei que apujar els tributs dels ja més que tocats pobres.

Va ser així com ElIVAvà i els seus quaranta mil lladres, varen extenuar a la població fins l’últim alè, però ni així se’n varen sortir. Els quaranta mil lladres també acabaren sucumbint, fins que els altres varen voler sortir a la seva ajuda, endeutant-los de per vida.

Les dues tribus de lladres, viuen ara, després de molt anys en completa harmonia, doncs uns tenen el poder i els altres han de callar, sota amenaça de que no els tornin a tancar l’aixeta dels papers de colors, encara és hora d’ara que tothom és pregunta on son tots aquells papers de color lila intens, que han deixat de circular.

Com més aviat es treuen les pomes podrides del cistell, menys se’n han de llençar.

Cada dia un raig

Això és almenys el que diuen, al Maig cada dia un raig, de moment portem dos dies i s’està complint al màxim, tots estàvem ja amb la màniga curta i de sobte tornem estar amb la jaqueta a sobre aixecant les solapes per aguantar el mal temps. Això no em preocupa gaire, de fet en pocs dies estarem al Juny i el que si em preocupa es que no acabem a cops de puny, doncs fent una ullada al nostre voltant, entre taques de petroli, terratrèmols, volcans, atur,cotxes bomba a Times Square i un llarg etc.... m’adono de que tot penja d’un fil, en aquest món que els més savis diuen voler arreglar amb poc temps. Voldria veure-ho un xic millor però francament se’m fa difícil molt difícil. Trobar la solució no serà fàcil, però segur que passarà per l’austeritat nostre que no vol dir, la de tots.

Però no patiu.....tot es solucionarà, i això............ també arribarà

Massa borrosa la foto per el vostre gust?

Frases desfetes 9

Quant volem explicar que hem passat o volem passar un problema a un altre persona fem servir l’expressió de passar la patata calenta com si això ens deslliurés de quelcom no desitjat. Però jo penso que si agafem la patata, tant si es la que creix sota el terra o l’expressió ens porta a pensar en quelcom diferent, diria jo que el seu estat òptim de consum en els dos casos, es precisament quant és calenta. Vosaltres que potser sou més entenedors del tema, que fareu si teniu una patata calenta a la vostre disposició? tot i que entenc que pot interessar de passar-la, en el cas de que el que es busqui sigui que us la refredin, donat el cas, tampoc seria traspassar un problema, sinó tot el contrari.