ViciWorld

Ara que tothom torna a parlar del turisme de borratxera, dels holigans i altres merders de sempre mal solucionar, jo els dono la idea, qui tingui els diners que ho faci i qui tingui les influències que signi els permisos.

Hem de muntar un parc temàtic per tal de legalitzar tot això i treure responsabilitats del govern que ens costen mots de diners a tots plegats, inclús els que no ens emborratxem.

Us imagineu una gran entrada on et posin un braçalet de barra lliure per tota atracció, sota el cartell de benvinguda al ViciWorld, un cop dins i sota una bona vigilància per tal de que ningú prengui mal, pots gaudir del que vulguis fins que el “timer” del braçalet t’indiqui que has de sortir, que s’ha acabat el temps de “viciejar,” a menys que tinguis encara diners per recarregar-lo i el teu estat etílic t’ho permeti.

Això permetria que tots/totes que vulguin gaudir de barres lliures, sexe professional, jocs de taula prohibits i tots el vicis que us podeu imaginar, estesin a l’abast de tothom tant a nivell d’oferta com de demanda, ja que el recinte necessitaria treballadors de tot tipus que cotitzarien a la SS per recuperar un xic la tocada economia.

Acabem amb els comiats horteres de solters i solteres, amb seguidors d’esports àvids de cervesa, amb joves estudiants amb ganes de gresca, destapeu el vostre vici legalment, veniu a ViciWorld, entrada (pack tot inclòs) a partir d’un dia fins a una setmana, depenent de la vostra ànsia de vici. Jo us espero a fora, que estarem molt tranquils.

Reserves a: Garbi24@gmail.com

Frases desfetes 6

Si tota la vida ens han ensenyat que on hi ha pèl hi ha alegria, com és que per dir que una persona té problemes de qualsevol mena fem servir el típic, ho te pelut. Fent reflexió a molts anys enrere trobo que he passat tot tipus de peripècies en aquesta vida de més bones i de més dolentes, que jo sàpiga sempre ho he tingut pelut (no, de naixement no) i si hagués de qualificar-ho com a cosa estranya sembla més lògic emprar l’expressió, ho tinc pelat, que seria la situació més fora del normal, a menys que l’únic que no es depila sigui jo, vaja. Es per això que quant ens preguntin que com ho tenim, el més normal si es que no ens passa res, es dir, pelut com tothom. Sempre hi haurà gent que podrà fer servir el, pelat com sempre, doncs hi ha costums que mai es podran canviar, però jo us asseguro que ho tinc pelut, tot i estar la mar de bé.

Escapar de la temptació?

Han arribat a casa producte d’aquestes festes i de la meva mare, uns quants quilets de Brunyols de l’Empordà per tot seguit fer una crema catalana i sucar tant com el cos aguanti.

El problema o dilema és que això ha passat en el mateix moment en que la meva parella molt amablement, em convida al ús freqüent de la bàscula de bany de cara a les cada cop més properes vacances d’estiu, on hi ha permís per deixar-se anar si arribem en condicions i pes adequats, altrament dit ITV (inspecció tècnica del volum)

Que cal fer davant d’un problema d’aquests?, qui és el guapo que diu no a la ingesta massiva de producte?, sobre un coixí arregladet de mona i tortell de rams. Sempre queda l’opció lletja de fer alguna escapada quant no hi ha ningú, però qui em garanteix que la mateixa bàscula no servirà al mateix temps per el control del pes del producte, també pots prometre que després d’aquesta setmana seràs un sant i et menjaràs tota cosa verda que aparegui al plat, però com que diuen “ja ens coneixem”, tampoc cola i menys quant comença el temps de les maduixes amb nata (molta nata).

Com que no sé per on escapar doncs la temptació es molt gran, he decidit aplicar les quatre nocions de mecànica que tinc, per ajustar a la baixa la maleïda balança, després com no, de la primera pesada.

Qualsevol semblança amb la realitat no es pura coincidència, es la crua veritat.