La radio del cotxe m’ha dit una cosa que he trobat molt cafre per el tems que estem, es veu que si una persona està a l’atur amb la llei a la mà no pot fer vacances, doncs diu la llei que: el sujeto tiene que pernoctar en su residencia habitual, o sigui a casa, per tal d’estar localitzable, suposo jo, per la gran quantitat d’empresaris que cada dia van a buscar gent a la cua del atur. No fer cas d’aquesta llei i en el cas de que algú per casualitat se li demostres que ha estat fora de casa : se le podria anular la prestación de subsidio de paro, collons com les gasten.
Segons ells tot això be de que la gent ha d’estar localitzable, però es veu que no saben que ja quasi tothom té telèfon mòbil, que estem al segle vint-i-un i que aquesta llei te més anys que l’atur mateix. Quant els hi convé es treuen una llei de sota la màniga i en poques hores ens tenen treballant fins als seixanta set anys.
A veure si avui en dia, que tenim vols d’avió a quatre duros, una persona que ha perdut la feina no pot anar a veure un parents que viuen a qualsevol punt d’Europa. Segons ells, la solució està en passar primer per l’atur i després d’omplir un formulari es veu que et deixen viatjar, ara també haig de dir que a la pobre noia li varen dir que ara ja tenia tot el cupó de viatges exhaurit, només: una vez al año, i estem a principis de Febrer.
Tot te el seu costat bo, així es gasta menys, no et perden les maletes, no has d’aprendre idiomes i si una persona us convida a dormir a casa seva i no us fa el pes : ui ho sento, no puc, que encara perdria el poc que cobro de l’atur i a casa meva no pot ser.
