Necessita millorar

Quant un mateix veu que no arriba, que no dóna la talla i que altres persones van sobrades, li entra aquella mena de ràbia, que et consumeix per dintre, que fa que hagis de posar en pràctica alguna cosa per poder solucionar-ho. El fet de no estar a l’alçada, et predisposa a quedar-te estancat, fent el mateix de sempre, doncs tot i que els mínims els portes bé, per sortir del pas, no t’atreveixes a llançar-te a coses que et podrien reportar un plaer més que físic, d’amor propi es podria dir.

Decidit a posar-hi solució, des de fa molt de temps, doncs veig que per molt que practiqui, mai no estaré a un nivell acceptable, amb l’agreujant de que l’edat no perdona i m’adono de que cada cop em costa més.

He decidit fer-ho, i que consti que fins ara mai havia pagat per això, però arriba un moment que t’adones que hi ha coses que s’han de deixar en mans de professionals, si vols arribar a tenir cert control sobre la situació, que jo considero molt important.

Ahir va ser la meva primera vegada, just entrar vaig recordar situacions anteriors, on el nerviosisme potser era igual, amb la diferencia que no s’havia de pagar, però potser el més important, i que em va tranquil·litzar, va ser el fet de fer-ho amb un grup reduït, on ràpidament tothom es va anar integrant i participant sense problemes.

Espero que aquesta hora i mitja a la setmana, de pràctica, bàsicament oral, millori tant sols una mica el meu nivell d’anglès.

I vosaltres? Heu pagat mai........ per fer-ho?

Avui 50

Avui dues persones han celebrat els seus cinquanta anys de casats, que es diu aviat, però fer-ho es un altre història.

Es de suposar que n’hauran passat de tots colors, tant de bones com de dolentes, però el cas es que estan allà a peu del canó com si res no hagués passat, apart dels anys.

Si ho mirem des de la perspectiva actual, en que la gent va més a la seva i que no aguantem res de ningú, podríem dir que estem davant d’una celebració que està en vies d’extinció, sense protegir. Sabem que l’esperança de vida es molt més llarga actualment, però també ho es el fet de canviar de parella, que hi farem l’espècie humana li agrada cada cop més anar de flor en flor.

Calculadora en mà, faig números per tal de començar a preparar les meves núpcies d’or, que les coses perquè surtin bé s’han de fer amb temps. Ja cal que m’espavili doncs d’aquí quatre dies, allà a l’any dos mil quaranta vuit (si que voleu...jo també estic ja per les segones núpcies), quant tindré vuitanta cinc anys celebraré les meves (hi esteu tots convidats) i conto que a ple rendiment (ja m’enteneu). Ara com que diuen que no hi ha res que duri tota la vida, si m’embolico amb unes terceres núpcies, potser no que ja no donarem la talla (ni amb el vi agre) de totes maneres també hi esteu convidats,per si de cas.

Veien que sobradament hi arribaré, tan a les segones com a les terceres, m’hi he fixat molt bé, doncs he tingut el plaer d’estar-hi convidat, tothom té les seves influencies, en aquest cas la meva ha estat .......que sóc un dels fills.

Gràcies per tot i novament felicitats.

Aquest es el tema (*)

Vull parlar de l’asterisc, i al no trobar una imatge adient hi he posat la de l’asterix, que prou que si assembla, no?, almenys amb el nom.

Be el cas es que qualsevol paper que necessiti una firma, normalment que ens compromet a pagar, porta adjunt alguna cosa amb asterisc, que et tele transporta al peu de pàgina, quant no al darrera, per comprovar que et fan falta unes ulleres, doncs som incapaços de llegir aquelles lletres, ( que no se com les fan, el meu ordinador es incapaç de reduir-les tant, potser ells tenen l’opció, encongir lletres imperceptibles a l’ull humà).Un cop augmentades a cop d’ulleres, et trobes que cal llegir-ho dues vegades doncs la manera d’explicar-ho no es massa entenedora, la majoria de les vegades. Crec que no costaria tant de dir: si no pagues ens ho emportem i punt.

Ara, que els que trobo més divertits son els dels anuncis de la tv, lletra petita i a una velocitat de concurs, doncs a veure qui te dallonses de llegir-ho i assimilar-ho, que a alguns ens costa eh, no es tant fàcil.

Conclusions, que em volen cardar, doncs si vaig a comprar un kg de peres, puc comprovar les seves condicions i no tinc perquè mirar-les en miniatura ni mirar-les a la velocitat que les porta el camió abans de comprar-les.

Que si em volen fer una oferta m’ensenyin el preu, sense tants misteris i amb la lletra a la seva mida, que de paper quasi sempre en sobra.

Si a partir d’ara us fixeu amb el maleït asterisc, veureu que es pot trobar a qualsevol lloc, es per això que des de aquí faig la proposta per canviar-lo per l’asterix, que si més no serà divertit veure el simpàtic guerrer aconsellant-nos que no firmem ni comprem, si no ho veiem clar. Gràcies asterix per donar suport, a una batalla tant perillosa.