Viernes 13

Argument:

En un país on durant molt de temps regnava una calma molt gratificant per els seus habitants que nedaven en l’abundància i la falta de diners era solvatada per uns homes amb vestit i corbata que en pocs dies i molt amablement t’omplien el compte corrent per que gaudissis del poder del diner , enganxant-te a un camí sense retorn en el consumisme més absurd mai vist en l’historia fins ara escrita .
Quant tota la població estava en deute amb els senyors amables , aquets decideixen de apujar el preu del diner fins a uns límits inassolibles per la població normal , que queda en alguns casos en estats insostenibles per garantir-ne la seva subsistència amb la dignitat mínima que qualsevol esser humà hauria de tenir .
Quant el terror consumia a la població , en no veure la llum al final del passadís i que les seves pertinences eren embargades sense cap mena d’escrúpol per els senyors de corbates llampants , ocupats tots plegats ensenyant-nos a tots els seus beneficis astronòmics , en una cursa per saber qui havia fet més diners a costa dels cada cop més insolvents que ocupaven la superfície trista d’un país , que havia estat , per molts, un oasis on tot era riquesa i abundància...........................................

Interpretada per :

Una selecció de gent sense escrúpols trets de les principals entitats financeres i el govern del propi país .

Això si que es una peli de por , es per cagar-si.........

Canvi estacional

Els dies ja son mes llargs les temperatures comencen a pujar , sembla que s’acaben els dies grisos i plujosos del hivern , ara amb quatre dies veurem florir la natura amb el despertar d’una primavera que cada any ens omple d’alegria , creativitat i ganes de viure , aquest any més que mai necessitem sortir de la foscor , del fred , dels dies humits sense color . Se que potser m’avanço al calendari solar i que algun dia encara farà fred de valent , però vull creure que s’ha acabat i que entrem de cap a la primavera .

Som mediterranis i necessitem de la llum solar , està comprovat que la majoria de gent el canvi d’estació li provoca un sentiment d’il·lusió per sortir al carrer , relacionar-se amb la gent i gaudir de la llum que es el fi i al cap la que ens fa viure .
Amb quatre dies els carrers s’ompliran dels primers vestits de tiretes , faldilles que s’escurcen , tot de roba adherida a cossos plens de corbes sinuoses que ens farà bullir la sang . Com us deia abans , tot floreix .
Que teniu ganes de posar-vos ja ?, que teniu penjat a l’armari a punt de omplir-nos la vista ? . Parlo en nom de tots , ho sé , però cada any esperem el moment de veure el canvi estacional .

Islàndia

Tot i lo enrevessat que es presenta l’any , he decidit programar les vacances d’estiu , perquè d’alguna cosa s’ha de viure , si mes no d’il•lusió que es el que ens manté vius.
Doncs si no falla res , aquest any toca Islàndia , país de gel i foc , d’uns contrastos molt accentuats entre l’aigua , el verd, el gel i el desert .
Té fama de ser un país molt car i de fet ho es , però jo tinc la sort de tenir una dona que en aquets temes ,si fa falta , passa mes hores a Internet que el google, i es clar, troba com anar-hi a un preu assequible per els nostres recursos .
Es basic i vital fer aquestes programacions amb molt de temps , per tal d’aconseguir bons preus i poder enviar i rebre molts de mails dels llocs on dormir , tenint en compte que el nostre anglès es d’una categoria amateur , porta el seu temps i costa de configurar tot el que es bitllets d’avió , cotxe de lloguer i allotjament.
Donat que la illa en qüestió te molt per veure es quasi inevitable donar-li tota la volta que son uns mil cinc-cents kms per visitar el més popular , el que fa que quasi cada dia hagis de canviar de lloc de dormir .
Tot plegat es una aventura familiar que ens fa gaudir des del moment de començar a buscar informació fins uns mesos desprès de la tornada amb l’arxivament de material recollit i àlbums fotogràfics , vídeos i altres coses.
Se que per molts això seria molta feina i el mes normal es anar a una agencia de viatges pagar i gaudir . A nosaltres ens agrada així , perquè agafa aquell petit esperit d’aventura que el fa diferent a un viatge organitzat en el que has d’anar al ritme que et marquen.
Comença doncs el compte enrere , per veure si a finals de Juny , un enorme ocell de ferro ens porta al lloc on dipositem a partir d’ara la nostre ilusió , tant si es com si no , ja us aniré fent cinc cèntims
Evidentment que si algú passa per aquí i coneix el país , que sàpiga que acceptem tot tipus de consells.

Diuen que la millor defensa es un bon atac , nosaltres provarem l’estratègia amb la p_ _a crisis, que de moment es amb qui tenim la guerra.