Són quatre dies

Tot i les circumstàncies que ens envolten, tenim per endavant quatre dies per intentar deixar enrrere tot el que ens supera.  Quatre dies que tot és sant.

No intenteu fer tot el que us heu proposat, si ho feu no tindreu el premi que busquem.  Deixem que passin les hores al ritme que toca, tenim més que guanyat el premi del temps a favor nostre.

Bons dies de festa i ja sabeu.....la carn no es pot menjar, només llep......

He tingut un somni

No crec que sigui del tot veritat que els somnis es compleixen, però per una vegada m’agradaria veure’l fet realitat, doncs m’he llevat una mica més content i tot.

Ella era rossa, famosa i amb un poder adquisitiu alt, molt alt. Es feia respectar allà on anava, tot i no ser massa agraciada, tothom seguia les seves passes amb la mirada. Enveja i ràbia dels qui l’observen.

Jo estava fent la cervesa a la terrassa d’un bar, ella s’acostava amb la mirada seria de sempre, aleshores m’he adonat del ganxo que portava a la mà. No era normal, ella mai porta res al damunt.

Poques passes més avall he vist incrèdul com obria un contenidor d'escombraries i es posava a remenar amb destresa el seu ganxo, cercant alguna cosa d'utilitat.

Ha estat el moment més feliç del somni. Veure la Merkel remenant dins la brossa......no té preu. 

Bricolatge

Per fer arranjaments sóc un desastre.

Després de demanar un operari, es presentà a casa uns mossa de molt bon veure, caixa d’eines en mà.

Un cop espatarrada sota la pica, intentant desfer el desguàs, es mullà tota la camiseta. Davant d’aquell espectacle, em demanà si tenia alguna cosa llarga i forta per fer força, però que la primera cosa que m’havia passat pel cap, no, almenys de moment.........

Tumateixa/x

Dir les coses sense mesurar les paraules és relativament fàcil, dir-les amb cinquanta paraules ja costa una mica més i si a sobre hi has d'encabir hi tres paraules tals com Cavaller, Princesa i Drac sense que la temàtica tingui res a veure amb St Jordi, si que pot semblar complicat.

Però no ho és tant, si voleu ho podeu intentar, aquí hi ha les bases de participació per els atrevits/ides. Com a premi, mitjançant sorteig, donen un bon feix de papers, això si, en forma de llibre, per estar una estona entretinguts i gratis. Proveu, és ben fàcil i podeu enviar fins a tres relats cada participant per tenir més opcions de premi.

No si val a copiar, però podeu agafar idees aquí....shhh.

Voleu un exemple.....avui mateix he enviat aquest:

Caprici de costura:

Vinga princesa que les tinc barates, a un euro, a un euro tinc les calces, cridava disfressat de cavaller l’amo del mercat. Ella s’hi acostà, per un euro, volia tenir molt a prop de la seva intimitat aquell drac estampat tant simpàtic. Segur que el seu amant hi jugaria.

Apa doncs, tanqueu la tv que no foten res de bo i a escriure una mica, que és bo per la salut, no té efectes secundaris i la vostre parella bé que us pot esperar una estona, si és per una bona causa, abans d'anar-li a fer companyia horitzontal. Bona nit i.....

Grafit

Portava dies veien aquest grafit a diferents llocs del paisatge urbà, cada vegada que el veia  m’emprenyava més, semblava que algú s’havia proposat d’escampar-ho a tota la ciutat.

Avui ja ha estat, o això em pensava jo, la gota que ha fet vessar el got  quan l’he vist estampat de bon matí a la façana del meu habitatge. Ara si que forçosament l’hauria de veure cada dia mínim un parell de vegades.

Però avui és divendres, no em vull capficar més del compte, necessito sortir una mica a veure si trobo alguna joveneta que m’acompanyi a treure’m les cabòries.

La nit ha estat generosa amb mi, no han passat ni quatre hores i ja tinc companyia disposada a fer una última copa a casa meva. Posada la primera copa, ve la segona, una mica de música intel·ligent que s’anava alentint progressivament, ball cada cop més proper i, com no, peces de roba  que anaven fent piló al terra.

Ha estat després, just quan m’ensenyaves on l’esquena perd el nom, que he vist la mateixa imatge del grafit en forma de tatuatge.......

Mai havia vist en mi, una virtut tant poderosa, el que no sé, és si era un poder afrodisíac dels dracs o era revenja pura i dura. Però quina nit.

Per cert, ella ha quedat....encantada, diu que demà després de dibuixar, vol tornar a veure’m.

Aquesta és la meva aportació a Relats Conjunts......us hi animeu?

El veler

Quan em vares proposar de passar la vetllada en el teu veler, no ho vaig dubtar un moment. El que més desitjava era estar amb tu, la nostre primera vegada.

Vaig preparar-me molt a consciència, amb roba que treia l’alè i un perfum que no fallava mai.

Puntuals ens trobàrem al port per salpar.

Tu i les teves maleïdes canyes, vàreu pescar de tot. Menys el meu bacallà famolenc.

No som inútils

Ja costa, però al final arribes a aquesta conclusió, quan veus com som tractats per qui mou els cordills que ens permeten viure, però fent-nos passar per on ells tenen calculat.

Oprimeixen, esclafen i busquen mesures per treure'ns més suc, d’alguna manera som la seva matèria primera per fer moure els engranatges del seu capitalisme. La seva funció és tenir-nos controlats, donar-nos el just i necessari per sobreviure i d’alguna manera que siguem dependents d’ells.

Els poderosos mai han matat als seus esclaus mentre els són productius, els necessiten per els seus interessos. Nosaltres tenim la sort de no ser inútils al seu model de societat, això és el que ens dóna esperança de supervivència.

Vist des del seu costa això s’anomena democràcia, des del nostre costat és una de les esclavituds més ben aconseguida, des de que els humans varen decidir que algú havia de manar i la resta obeïr. 

Tenir-la sempre a punt

No és agradable, almenys per mi, de veure com la punteta no fa el goig que m’agrada per fer la feina més plaent per ella.

Aleshores ho veig i no me’n puc estar de buscar aquell forat que me la deixarà tal com vull i m’agrada. Posar la punta dins el forat i fer un suau moviment, és quasi un acte instintiu que sense veure el que hi passa allà dins, si en tens la pràctica al corrent, pots saber el punt just on parar, per treure la cosa amb dignitat sense que la punteta es vegi afectada.

Jo la veritat, no puc, no puc escriure amb un llapis de punta arrodonida, m’agrada veure-la afinada, llarga i brillant....que és com més bé llisca. Sobre el paper.

Comunitat de veïns

Portava prou temps de president de la comunitat, per saber que no convenia convocar reunió fins que no hi hagués més tranquil·litat als replans.

Sé que fa dos anys que no ens reunim, però ara més que mai no hi ha problemes, tothom paga, tot i que el rebut de la llum de zones comuns s’ha disparat molt. Suposadament per les corredisses nocturnes amb l’ascensor amunt i avall.

Conciliació familiar i dieta mediterrània

Acabo de rebre els horaris d’ESO del proper any i, em fa molta gràcia després de tot el que prediquen de conciliacions i dietes, quan veus que a partir del proper curs, a casa els nens s’hauran d'aixecar una bona estona abans de les set del matí per poder assistir a les  classes que comencen a les vuit. Més endavant veig com fan dues parades d'esbarjo de vint minuts, suposem per menjar entrepans, doncs ens comuniquen que el servei de menjador que teníem s’ha anul·lat per falta de demanda. Segons la meva filla, cada dia s’ha de fer cua als dos torns de menjador.

Al final veus, com sortiran de classe a tres quarts de tres i que un cop agafat el transport escolar arribaran a casa a les tres i vint, mínim.

Que fem? Acabem de dinar a les quatre, sols, perquè hem de treballar per sobreviure, posar-se a fer deures i estudiar una horeta. Amb tot plegat quedaran lliures a les cinc passades.

La veritat és que no sé veure ni la conciliació familiar, ni la famosa dieta mediterrània. El que si sé veure són les retallades i l’interès d'alguns.

Una jornada de vuit hores fora de casa, per aprofitar a penes sis hores de classe, sense dinar omplint la panxa de l’adolescència d'entrepans i porqueries vàries. Que el bar del insti....per fer caixa si que el tindran obert.

Felicitats als organitzadors. 

Tenim dret a explotar?

En algun moment o altre de la nostre existència, tenim una emprenyada monumental, això és segur i , al qui no li passa és que no té sang.

El dilema és quan arriba el moment que un ja no pot més i està a punt d’esclatar. Aleshores bé la pregunta de si tenim dret a explotar i fotre el crit al cel, sense comptar amb qui ens envolta, encara que no faltem al respecte a ningú.

Tinc clar que si estic sòl puc ser capaç d’aixafar alguna cosa i quan estic amb gent de vegades també, el que em costa segurament alguna mala cara dels admiradors del moment, que més tard hauré de calmar.

Què és el millor? Rebentar al moment que el cos ho demana o, intentar parar aquell brot que et puja des de la soca i ofegar-lo a la boca. Potser la teoria no és el mateix que la pràctica i per això costa tant de complir amb ella.

Cinema

Em feia l’enfadada, però vaig dir que si d’anar al cinema.

Ni vint minuts quiet, les teves mans cercaven contacte directe amb la meva pell. Et vaig avisar dues vegades. Quiet!!!, tu ni cas. A la tercera et vaig fotre una plantofada que ressonà en tota la sala.

La teva reacció va ser posar-te dret, i a tota veu dir-me: Si no t’estàs quieta hi tornaré.

Tothom em mirava.