Primeres vegades

Tothom recorda les primeres vegades de les coses , i quant es comparteixen amb altres persones fa que es creï-hi un record que , depenent del motiu farà que perduri més o menys temps .
Avui es la primera vegada que he rebut un premi com a blogcaire i això que sembla una cosa sense importància per alguns , a mi m’ha fet molta il•lusió , doncs el fet de que algú pensi en el treball que fas , des de la distancia, i saber que et llegeix el que escrius , que la gent t’ajuda a continuar amb els seus comentaris , que pots arrancar algun somriure ,de vegades, amb persones que ho necessiten , que et permet fer sortir el que tens dins i un llarg etcetera de coses , son les que fan que digui m’agrada ser blogaire .
Tot i no ser persona de lletres (suposo que es nota ) i no tenir uns estudis superiors , doncs sóc pencaire ( no de penques) de tota la vida , el blog m’ha permès de fer el que sempre m’havia agradat que es escriure .
Aprofito doncs el fet d’avui per donar gràcies a tots els lectors que regularment hem seguiu , i per trencar les regles i no fer diferencies , que per mi ara per ara , seria molt difícil d'escollir set persones , dono i reparteixo a tots els que hem llegiu, aquest premi .
Tothom qui s’el senti seu, pot gaudir-lo , els qui llegiu i als qui llegeixo .

Gracies KHALINA

Reciclar

En èpoques com aquesta que hem de mirar molt per allà on passa la pela i aprofitant que tothom diu que hem d’aprofitar i reciclar les coses perquè estem omplint el nostre estimat planeta de deixalles ( i es veu que ara a l’espai hauran de posar contenidors ) . Com a bon habitant del planeta i amb ganes de contribuir-hi per no llençar res de res i reutilitzar , hem vaig empescar el següent . El material a reciclar no era altre que una simple bicicleta vella i un motoret elèctric que tenia com a tasca fer funcionar les campanes d’un campanar petit , en totes les seves freqüències horàries . ( si si ding dong) Que es pot fer amb aquesta ferralla ? I que tingui una bona utilitat ? . Per sort la gana diuen que fa moure mig planeta ( l’altre mig poseu-hi la vostra imaginació ) i hem va passar pel cap de fer un aparell per fer-me a casa mateix els , per mi almenys , boníssims pollastres a l’ast . Doncs va comencem ,quatre ferros per aquí , unes puntades de soldadura per allà una cerveseta mentre pensem i el resultat final ha estat aquest .







Us puc assegurar que aquests pollastres ,que val a dir, han passat per les mans de la senyora de la casa , que no sé que coi els hi posa i com els prepara que estan de meravella . O sigui que a casa podem dir que tenim pollastres” lou cost”(es així amb català ? ) o no .No intenteu olorar la pantalla , que Internet encara no te olors , coi de Bill Gates

Jornada laboral

De vegades ens toquen fer coses en l’àmbit de la nostre feina que no son agradables ni de bon fer , però que s’han de fer .
El resum del dia podria ser mes o menys així : Aixecat de les cinc del matí conduir fins a Castelló per recollir unes mostres en una fàbrica de ceràmica amb tota una sèrie de papers per poder retirar el material i seguidament continuar conduint fins a Teruel on a la una del migdia tenia una citació per una inspecció de treball .
Com es de costum arribo sempre abans d’hora i m’ha donat per visitar una mica per sobre la ciutat incloent “Los amantes de Teruel “ que no he volgut entrar a veure , ja que una historia tant trista abans d’una inspecció no es el més adient i la famosa “Plaza del Torico” amb la sorpresa que es un “torico” dalt d’una columna de cinc metres que no es pas més gros que un conill, i almenys jo, m’esperava un altre cosa .
Acabada la mini visita turística , toca l’os de mal rosegar , amb la sorpresa de que no hi ha cap inspector per atendrem , si tinc que fer mes de mil kilòmetres per res , m’emprenya molt , i amb insistència sembla que potser hem rebrà més tard .
Cafès per calmar els nervis i a les dues trenta hem rep el inspector que, just venia de l’aixecament de dos cadàvers d’un accident de treball en un institut de la mateixa ciutat .
Molt predisposat a ser flexible no estava , però ha anat prou bé , doncs tot estava correcte a falta d’uns segells del ministeri de treball . El que no trobo be es el fet de que en una inspecció de seguretat el que més es miri es el tema de la documentació i que no li donés gaire importància al informe fotogràfic del estat actual de l’obra . La gent no es fa malt amb els papers , sinó amb els riscos inapropiats .
Sortida i tornada cap a casa passant per l’obra en qüestió , total mil vint kilòmetres i una jornada laboral de disset hores .
Ja es la segona vegada i crec que no s’acabarà aquí , però que hi farem , si la vida es així i sembla que la millor manera de solvatar la crisi es posar pals a les rodes .
Visca l’administració estatal ( mai se sap qui pot llegir això)
Ah per cert , demà haig d'anar a Andorra per un altre tema de feina , aquesta setmana molta feina no farem , però kms no en faltaran .

Els invents del TBO

Segurament que algun dels que llegiu , recordareu els invents del TBO amb estrafolàries màquines que no solien servir de gaire res , tot i que algunes segons tinc entès es varen intentar de posar en practica .
En un moment de lucidesa meva ,se hem va ocórrer de fabricar-me un panell solar per escalfar l’aigua de la casa amb un sistema totalment casolà, que permeti durant uns cinc mesos, gaudir d’aigua calenta per uns cinc cèntims d’euro al dia , que es la corrent que gasta una bomba de recirculació .
El sistema TBO es composa de un serpentí de vint i cinc metres, de tub de coure pintat de negre per concentrar més l’escalfor del sol i tancat dins una caixa metàl•lica amb una tapa de vidre o similar per que el vent no refredi el serpentí . Una petita bomba d’aigua endollada a un programador horari, fa que cada cert temps faci circular l’aigua del serpentí , per dins del acumulador d’aigua que al hivern es escalfat per la caldera , ja instal•lada.
Doncs si no falla res a partir del mes d’abril entrarà en funcionament el sistema TBO que espero no doni problemes doncs ja l’any passat vaig fer una proba pilot que va donar molt bon resultat, el que va fer que m’animés a perfeccionar el sistema per aquest any.
I com que una imatge val més que mil paraules us en deixo una , en la que només hem falta posar la tapa i llest .

calent calent

Com es costum , comparteixo l’esmorzar , sempre que puc, amb algun diari buscant-hi alguna noticia que sigui digne de llegir i que no hem faci posar els pels de punta.
Avui he trobat una cosa que m’ha portat molts de records i que segurament molta gent coneix i ha compartit amb algú especial moments per no oblidar mai més .
Amb eines tan conegudes , que algunes persones anomenen, iutup , no ha estat difícil de trobar allò que feia esmena la noticia i com que ens hem d’escalfar d’un dia fred he decidit de posar-ho per si algú recordant vells temps , pot dedicar-ho





Bé la noticia en qüestió es que la tal Birkin llençarà properament un nou treball anomenat “enfans d’hivern”i que espero que segueixi regalant-nos les orelles per molts anys .
Però si que reconec que la musiqueta del vídeo m’ha posat d’alló més .................. ara no trobo la paraula per definir-ho sense ser groller
Que vagi de gust.

Viernes 13

Argument:

En un país on durant molt de temps regnava una calma molt gratificant per els seus habitants que nedaven en l’abundància i la falta de diners era solvatada per uns homes amb vestit i corbata que en pocs dies i molt amablement t’omplien el compte corrent per que gaudissis del poder del diner , enganxant-te a un camí sense retorn en el consumisme més absurd mai vist en l’historia fins ara escrita .
Quant tota la població estava en deute amb els senyors amables , aquets decideixen de apujar el preu del diner fins a uns límits inassolibles per la població normal , que queda en alguns casos en estats insostenibles per garantir-ne la seva subsistència amb la dignitat mínima que qualsevol esser humà hauria de tenir .
Quant el terror consumia a la població , en no veure la llum al final del passadís i que les seves pertinences eren embargades sense cap mena d’escrúpol per els senyors de corbates llampants , ocupats tots plegats ensenyant-nos a tots els seus beneficis astronòmics , en una cursa per saber qui havia fet més diners a costa dels cada cop més insolvents que ocupaven la superfície trista d’un país , que havia estat , per molts, un oasis on tot era riquesa i abundància...........................................

Interpretada per :

Una selecció de gent sense escrúpols trets de les principals entitats financeres i el govern del propi país .

Això si que es una peli de por , es per cagar-si.........

Canvi estacional

Els dies ja son mes llargs les temperatures comencen a pujar , sembla que s’acaben els dies grisos i plujosos del hivern , ara amb quatre dies veurem florir la natura amb el despertar d’una primavera que cada any ens omple d’alegria , creativitat i ganes de viure , aquest any més que mai necessitem sortir de la foscor , del fred , dels dies humits sense color . Se que potser m’avanço al calendari solar i que algun dia encara farà fred de valent , però vull creure que s’ha acabat i que entrem de cap a la primavera .

Som mediterranis i necessitem de la llum solar , està comprovat que la majoria de gent el canvi d’estació li provoca un sentiment d’il·lusió per sortir al carrer , relacionar-se amb la gent i gaudir de la llum que es el fi i al cap la que ens fa viure .
Amb quatre dies els carrers s’ompliran dels primers vestits de tiretes , faldilles que s’escurcen , tot de roba adherida a cossos plens de corbes sinuoses que ens farà bullir la sang . Com us deia abans , tot floreix .
Que teniu ganes de posar-vos ja ?, que teniu penjat a l’armari a punt de omplir-nos la vista ? . Parlo en nom de tots , ho sé , però cada any esperem el moment de veure el canvi estacional .

Islàndia

Tot i lo enrevessat que es presenta l’any , he decidit programar les vacances d’estiu , perquè d’alguna cosa s’ha de viure , si mes no d’il•lusió que es el que ens manté vius.
Doncs si no falla res , aquest any toca Islàndia , país de gel i foc , d’uns contrastos molt accentuats entre l’aigua , el verd, el gel i el desert .
Té fama de ser un país molt car i de fet ho es , però jo tinc la sort de tenir una dona que en aquets temes ,si fa falta , passa mes hores a Internet que el google, i es clar, troba com anar-hi a un preu assequible per els nostres recursos .
Es basic i vital fer aquestes programacions amb molt de temps , per tal d’aconseguir bons preus i poder enviar i rebre molts de mails dels llocs on dormir , tenint en compte que el nostre anglès es d’una categoria amateur , porta el seu temps i costa de configurar tot el que es bitllets d’avió , cotxe de lloguer i allotjament.
Donat que la illa en qüestió te molt per veure es quasi inevitable donar-li tota la volta que son uns mil cinc-cents kms per visitar el més popular , el que fa que quasi cada dia hagis de canviar de lloc de dormir .
Tot plegat es una aventura familiar que ens fa gaudir des del moment de començar a buscar informació fins uns mesos desprès de la tornada amb l’arxivament de material recollit i àlbums fotogràfics , vídeos i altres coses.
Se que per molts això seria molta feina i el mes normal es anar a una agencia de viatges pagar i gaudir . A nosaltres ens agrada així , perquè agafa aquell petit esperit d’aventura que el fa diferent a un viatge organitzat en el que has d’anar al ritme que et marquen.
Comença doncs el compte enrere , per veure si a finals de Juny , un enorme ocell de ferro ens porta al lloc on dipositem a partir d’ara la nostre ilusió , tant si es com si no , ja us aniré fent cinc cèntims
Evidentment que si algú passa per aquí i coneix el país , que sàpiga que acceptem tot tipus de consells.

Diuen que la millor defensa es un bon atac , nosaltres provarem l’estratègia amb la p_ _a crisis, que de moment es amb qui tenim la guerra.