Jo era petit, des de la meva caseta gris a dalt del turó escoltava els crits de la gent, que venien dels arbres de la bora del riu, no m’hi havien deixat anar, els arbres no em deixaven veure el que passava, només escoltava la cridòria de
Ara després d’uns anys, he sabut que aquell dia allà baix, als peus de la caseta gris, es varen reunir tots els caps dels pobles de la comarca, per acorralar i escridassar al responsable del subministrament d’energia, que atemorit davant de la força popular es va rendir a tots els qui l’increpaven acceptant la seva mala gestió. Els va demanar clemència a canvi de regalar-los l’energia que consumirien durant tot el proper any, el poble unit va decidir perdonar-lo, però al cap d’un any. No ets pots refiar de qui t’ha fallat més d’una vegada.
Una aportació més a: Relats Conjunts
18 comentaris:
Caram, més oportú no es pot ser! Molt ben trobat per acabar amb bon humor les desgràcies d'aquests dies. Bona proposta.
En qui cony estaria pensant en Garbí? ;)
Molt bo, garbí! Oportuníssim! perdonar-los al cap d'un any... tant de bo fos així...
mmmm...regalar energfia durant un any...Això és molt, no sé...
potser en aquells temps :)
Bon dia , molt oportú el relat!
suposo que no els deureien voler penjar d'una torre, perquè no aguantaria el pes
Hehehe oportuníssim!!!! Molt ben trobat, garbí!
cal que se l'apreti molt a aquest responsable i cal que els altres pensem, molt i molt bé, en quin tipus de territori vivim, si és bo tanta urbanització, quina energia volem? si és viable? etc etc etc ...
Nen molt bo has donat la campanada!!
:) Mira!!! Ves per on!!!
I al cap d'un any.... nyaca,nyaca..,
Mare meva! :)
Que bo! si ho fessim nosaltres....:) bon dia, un peto
Aiiiii si fos possible!! Molt bó!!Si senyor!
Bon cap de setmana guapissim
Petonets
Genial l'he trobat genial! Baber-endesa ja ja!
Veig que t'has sentit identificat amb la imatge! Això és el que es diu "posar-se en la pell dels personatges"... jejej. Molt bo!
Molt actual el teu text! I molt bo també! Felicitats!
Com es nota que aquest responsable d'energia, no tenia la capacitat intoxicant de les companyies actuals per sortir-se'n i desviar la atenció, traient-se la responsabilitat d'assobre, com fan ara. Bona pegada!
Ui! em recorda a no se qué!!!
Molt bo!
jajaja, quin relat de ficció! No diran mai que tenen ni una mica de responsabilitat, ja no dic de compensar/regalar res!! Ben trobat :)
Publica un comentari a l'entrada