dimecres, 31 de març de 2010

Et vaig veure al cafè

Et vaig veure al cafè, no hagués fixat la vista amb tu, de no ser per el tanga negre que sobresortia dels teus texans ajustats, la meva intenció de conèixer qui calçava allò tant vistós, va fer que donés una volta al teu entorn fins trobar-me amb una cara plorosa i trista, no vaig pensar més amb el que m’havia acostat a tu, solsament em va preocupar el teu estat, vares alçar la mirada, i jo amb la meva vaig demanar permís per ajudar-te, des de llavors i sense el teu problema, gaudeixo del que em va acostar a tu


Una proposta col.lectiva del blog Adart- lletrAtura - amb 100 paraules. Els relats en paper es repartiran per els cafès de Girona

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Caram, una mica interessat el tio, però final feliç, no obstant.

Ada ha dit...

i quin era el seu problema, pobreta?

Molt espavilat ell, eh... mhum!

Rita ha dit...

Les bones accions sempre són recompensades... :-)

Molt ben sintetitzat!

joanfer ha dit...

Quin contrast entre l'inici i el final del relat! Però m'agrada... ;)

zel ha dit...

Que maco, quin final més tendre...

gerardeli ha dit...

Bonic relat, tot i que el paio un pèl "materialista"; sort que al final la noia solventa el seu problema.
Ens deixes amb la intriga, però, de quin problema tenia...

kweilan ha dit...

Molt bonic.

Joana ha dit...

No hi ha com ser bona gent...i amb una mica de picardia!
Amb 100 paraules quantes coses es poden explicar :)

Elvira FR ha dit...

Molt reeixit!

Joana ha dit...

Quina "cadena" més adorable d'escrits...

Glòria ha dit...

Quina sort va tenir aquesta noia!

Eva ha dit...

Ostres... quin canvi d'actitud...
Salut!!!