dijous, 29 de setembre del 2016

Transvasament de dades

Sempre ansiós per poder descarregar dades......anava boig cercant un port usb on ficar el seu pen. El que més li costava però, era  trobar ports necessitats de dades.
Fins que no es va fixar en un bon  maquinari i un sofware incorporat de qualitat, no s’adonà de que el menys important era el port en si. 
Ara té un vaivé de gigues i megas que ha de mesurar en terabits, perquè està molt enamorat del sofware que ha trobat.

dijous, 22 de setembre del 2016

Em foto a mil

Tan si és per bo o per dolent, l’expressió significa un estat molt àlgid del nostre estat d’ànim. Doncs quan veig pel carrer un bon cul puc dir que em foto a mil, quan em fan fer alguna cosa que no hi estic d’acord em fot a mil, quan veig milers de persones cada onze de setembre i que no ens foten cas també em fot a mil i quan tens bones notícies és normal fotre’t a mil i voler celebrar-ho.
És per això que hi poden haver mil maneres de fotre’t a mil i ens pot passar mil vegades, però el que de veritat et posa a mil t’hi posarà sempre.  
Avui també m’he posat a mil, per una tonteria, però aquest apunt és el número mil. Mil entrades, milers de comentaris i milers d’abraçades a tots els que heu anat empenyent el carro. 
És per això  que vull donar-vos, mil gràcies, per haver-me posat a mil, moltes vegades i de milers de maneres.

dilluns, 19 de setembre del 2016

Art d'entendre



N’hi ha que diuen que els quadres no parlen, però si analitzem aquest, amb algunes vaques exageradament munyides, al costat d’altres animals de ploma més grassos del compte i seguit d’una gran disbauxa d’elements que estan fora de lloc....dóna a entendre clarament  perquè el vent no bufa igual per totes les banderes. Tant clar que unes van cap a la dreta i les altres cap a l’esquerra. 
La terra llaurada del mig, no és cap nova línia d’alta velocitat......són els fonaments de la nova frontera.

Per el retorn de Relats Conjunts, passat l'estiu....

dimarts, 13 de setembre del 2016

En blanc i negre

Tenim per norma de ser molt nostres i no barrejar-nos massa amb altres races a no ser perquè ens convingui o en traiem un bon profit. Però les persones són persones siguin del color que siguin, encara que estarem d’acord que hi ha cultures més problemàtiques que altres, almenys a la nostre manera d’entendre.
Amb la calor de la diada i estan els bars desbordats, vàrem fer un parell de carrers per endinsar-nos en el Salt més autèntic per dir-ho d’alguna manera. Vaig entrar amb la meva estelada i un parell de companys en un bar regentat per negres amb clientela negre. Just creuar la porta, et sents com, que hi fotem aquí? Som minoria absoluta.
Però no, el fet és que molt atentament ens varen servir llaunes per emportar oferint bosses per el transport i tot.
La sensació va ser tant bona que acabada la diada, un grup d’unes vint persones hi vàrem tornar, lavabos, alguna cosa de menjar, cervesetes i tot molt normal dintre la majoria absoluta que ja érem. La seva amabilitat em va sorprendre, sabem que la pela és la pela, però que els clients mateixos es posessin a distribuir cadires i el cambrer canviés de canal per posar tv3 sense que ningú li digués res, ho vaig trobar de molt bon gust.
Està ben clar que de fills de la gran....n’hi ha arreu, però el que més clar està és que no els hem de triar pel color. 
La única nota negativa, és que sense ordres de ningú els d’un color estàvem a un costat i els altres a l’altre, nota clara que encara ens falta molt.

diumenge, 11 de setembre del 2016

Aquestes diades potents i tristes

Dos  diades que vares marxar
Esborrada la primera per el trasbals del dia
Record punyent en la segona, era el primer aniversari

Dos anys sencers sense tu
Tercera diada potent i trista
Vull que estiguis amb nosaltres

La samarreta amb el punt
El meu nom escrit a l’esquena
Mare, escrit al costat del cor

Una mica de tinta i quatre lletres
Ompliran feblement aquest buit
Com sempre, estaràs amb nosaltres

 Joan Gasull 11/9/16



Sempre al costat del cor



dimecres, 7 de setembre del 2016

Som dels que no sortim a la tele

Prems el botó de la caixa tonta, quasi més per costum que per devoció, i t’adones que tots els que hi tenen espai, solen ser el més rics, els més pobres, els més corruptes, els més famosos i tot un seguit de més que destaquen per alguna cosa.
Aleshores t’adones que potser els que lluitem cada dia, fem jornades de moltes hores per arribar a allò que sabem que no serà possible, que deixem de viure el que no hauríem, que paguem tot el que ens diuen sense ni aixecar el cap per no tenir dret a gaire res, que som els únics que aportem diners a les arques i que entre moltes altres coses, mirem de no anar sempre de puto cul.....potser i només potser tots tindríem el dret de ser protagonistes una estona de tot aquest circ.
Però mirant-ho fredament, no ens fa falta ser protagonistes de res més que de la nostra pròpia existència i ser el més de tot, per els que realment ens envolten. 
Vull pensar que en alguns taulers d’escacs, els peons poden tenir la mateixa importància que els seus companys de joc, ser una bona peça.....no sempre és garantia d’éxit.