Està de baixa serveix per recuperar-se, per la qual cosa un necessita molt de repòs,
que és el llumí que encén la metxa de les cabòries.
Si bé aquesta metxa encén il·lusió i focs artificials, al
mateix temps et fa recordar el que ha passat i les conseqüències que porta i
portaran, sense data límit establerta.
En un racó de la memòria, s’instaura la por a reviure i
tornar a la casella de sortida per passar-ho tot un altra vegada. No només és
por a una escala, que va ser la xicota de l’accident, la por és arreu i
pateixes dins un cotxe, trepitjant una vorera o creuant un carrer. Un flash
continu de.....i si torna a passar? Podria tornar a patir tant, ara que sé de
primera mà el que és?
La resposta la sé, el temps ho esborra tot, però mentrestant,
dominar aquest sentiment és la meva tasca diària.