dijous, 30 de juny del 2011

De quan no es pot viure del cuento

Hi ha gent que la seva prepotència recolzada per les subvencions, se li pot girar contra ell mateix, doncs de tots és sabut que les cordes de tant tensar-les es trenquen.

Si quan t’has fotut els quartos a la butxaca, que de passada són de tots els contribuents, enganyant-los amb tota mena d’estratègies comercials, per acabar facturant el que realment t’interessa i veus que de cop et comencen a tancar l’aixeta i posar-te els punts sobre les i. No se’t acut altre cosa que amenaçar amb fer les maletes i marxar. Molt bé, ho trobo fantàstic si els números et surten així i tens altres novies que t’esperen amb les cames portes obertes. El que no m’agrada és que ens expliquis que si marxes no sabrem que fer amb totes les infraestructures, els aturats que provocaràs i la manca de fluïdesa del nostre espai aeri.

La gent que va tant sobrada, no em cauen bé, tot i fer ús dels teus moltes vegades enganyosos serveis, no et trobaré a faltar, però el que si faré es agrair-te que m’hagis refrescat la memòria en els temes de saber pesar i mesurar maletes, així com aprendre a esquivar totes les trampes que poses abans d’adquirir un bitllet.

Si vols un consell d’un que no hi entén res de res, afluixa la corda, a menys que et vulguis trobar una illa plena d’avions on no et podràs ni moure.




De fet no queda pas malament........semblen les Illes Medes plenes de gavines........

dimecres, 29 de juny del 2011

Relats conjunts:Vitruvi


Ja diuen que l’evolució humana es lenta. Després de més de cinc cents anys seguim tenint els nostres centres en el nostre melic o en els genitals, depenent de la figura geomètrica en la que ens inscrivim. Si partim d’això i comprovant que cap centre indica el punt que ens dóna la nostre intel·ligència, jo em declaro quadrat, que si alguna cosa és per mi el meu centre, no és pas el melic.

Mentrestant segueixo esperant, tal com em varen prometre quan vaig accedir a mostrar-me nu durant tants anys, fessin el mateix estudi amb el sexe oposat, que amb la posició d’estudi donada i la perfecció evident, si no lligo no ho faré mai. Llàstima que les meves esperances comencen a defallir, doncs va ser una dona qui em va convèncer de ser motiu d’estudi i em sembla que els nostres centres no es situen al mateix lloc.


Una nova aportació a: Relats conjunts

dilluns, 27 de juny del 2011

De les Italianes

Parlant evidentment de les seves terres, per no entrar a opinar sobre altre termes més palpables i per retornar al món virtual, farem cinc cèntims del que és pot trobar en elles. Les terres.

Passar quatres dies allà i no caure en la temptació de menjar pizza fins que et surti per les orelles, es tasca difícil per els que en som amants i més difícil és passar pel davant de “pizza al taglio” sense fer aturada, comptant que es troben a cada pas.

Un altre paràmetre a tenir amb compte es la cotització del preu del cafè que sol ser molt variable, per el que s’ha d’anar amb compte a l’hora d’apuntar el cul a una suggestiva cadira, que sembla cridar l’atenció dels teus peus cansats o millor dir baldats. No us refieu del cartell......expresso 1,30€, això és el preu amb consum al “banco” però que si te’l fas portar al “tavolo” són 3,5€. Això mateix passa als restaurants, on veus el preu a la carta d’una pizza a 5,5€ i la “birra” val 6€.

Amb els quatre dies, hem fet un tast i la veritat es que almenys el que fa la part nord, Itàlia aprova amb nota alta. Tant sols tinc queixa de la excessiva afluència de gent als llocs. Venècia era un bullici de gent, igual que Verona o la ciutat turística per excel·lència del Garda, Sirmione. Però buscant bé també es troben llocs molt tranquils per desconnectar de tot. Tinc que reconèixer que Itàlia em feia una mica de pànic per la seva mala reputació, però haig de reconèixer que no serà la última vegada i que tenim molt per aprendre d’ells. Mentre les nostres autopistes van buides de camions, ells les tenen plenes a rebentar. Una demostració que el país funciona.

Unes imatges? Però poques......ho heu de fer per vosaltres mateixos, és un bon consell. Amb poc temps a L’ou cost tindreu la informació per poder-ho fer a la vostra manera, ja ús avisaré.



De quan l'amor acaba en tragèdia: El balcó de Julietta a Verona


De quan els carrers són d'aigua i fantàstics


De quan no et pots saltar un "pizza al taglio"

De quan un "aperitivi spritz" pot donar molt de sí

De quan les platges son verdes


De quan les carreteres desapareixen entre roques


De quan les fortaleses són aquàtiques.

En tindria mil més per posar...........però no. Vull que hi aneu vosaltres mateixos a fer-les.










dijous, 23 de juny del 2011

Cava per tothom

Com a Joan que sóc i encara que estigui fora, no oblido a la gent que passa per aquí a deixar les seves opinions, això val molt, de fet ho és tot.

Que menys que agrair-ho amb una mica de coca i cava, si ja sé que és virtual, però no em direu ara que la virtualitat no és bona.

No podrà ser, però m’agradaria molt poder alçar les copes amb tots vosaltres, amb un inacabable so de vidre xocant entre si, amb somriures de complicitat i posant cares a moltes lletres i personalitats amagades.

Coca i cava per tots i moltes felicitats a tots els Joan i Joana que estiguin en edat de celebrar-ho....o sigui dels 0 als 150 anys




A la nevera hi ha més cava.................i algun suc per si algú no pot beure. I penseu que tot el que ingeriu no fa mal.......fins l'endemà.

dimecres, 22 de juny del 2011

Ha arribat el moment

Quan el mes de Gener agafes un bitllets d’avió per el més de Juny, esperant fer una escapada romàntica, ho veus molt lluny, però no massa com per posar-hi tota la il·lusió. El temps passa i tot arriba, ara els bitllets ja em cremen als dits, dimecres al vespre arrenquem el vol, només seran quatre dies amb les seves nits, que aprofitarem al màxim ( els dies.....) o això és el que esperem .

No crec que en Berlusconi ens vingui a esperar, tant se val, si el que volem nosaltres es passar inadvertits i cercar recons a Verona, Lago di Garda, Venecia, Mantova......etc.

Vull agrair des d’aquí als avis i als nens que molt amablement ens guardaran la casa mentre estem fora, així com a tots vosaltres que guardareu la casa virtual neta i polida de pols........és que per desintoxicació no m’emportaré ni el portàtil ni cap mena d’estri que funcioni amb grups de vuit bits , apart del tonton que sempre ens porta a lloc sense haver de preguntar.

Porteu-vos bé, aneu amb compte amb la coca i el cava de revetlla, que no és dolent el mateix dia, sinó que ho és més a l’endemà.



dilluns, 20 de juny del 2011

Un abans i un després

Una persona que em coneix suficientment, com per saber que sóc admirador de qualsevol rampoina antiga, em va portar a casa dos cofres que anaven directes a la deixalleria.

Després de reposar un temps al garatge, evidentment per la manca de temps a que estem acostumats. Ahir diumenge em vaig aixecar prou inspirat, amb ganes de posar fil a l’agulla i fer-ne una acurada restauració, sense tocar-ne massa el passat. Un passat, segons he trobat, que explica que va ser fet per una empresa anomenada Miguel Ferrer ubicada al carrer Ciutadans nº 6 de Girona, de la qual no he sabut trobar-ne el rastre, encara.

Un matí entretingut per qui li agradi, ja ho sé, però que voleu que us digui, abans de llençar-ho a les escombraries he trobat més adient donar-los la possibilitat d’un ús, que evidentment encara no sé quin serà.

L’estat en el que es trobaven:



L'estat actual:

més

Detall de l'interior amb l'empresa que ho fabricava




No sé els anys que poden tenir, el que si sé ès que eren les antigues maletes dels viatgers, res a veure amb les actuals cabin.

dijous, 16 de juny del 2011

Tots en voldríem tenir més

Tenim el que tenim i amb això ens hem de conformar, fent-t’ho servir de la manera més adient per arribar a un estat de satisfacció correcte.

Amb el que tinc jo intento fer de tot, la obligació i la devoció, que sumades les dues veus clarament que no dóna més de si.

El temps, allò tant preuat que al qui li sobre, m’atreviria a dir que no és del tot feliç, doncs son tantes les coses a fer que sempre en falta. Potser és ara en aquesta època de l’any, tot i ser el període en que més n’hi ha, quan més el trobo a faltar. Si començo a comptar en la feina de tots obligada per poder subsistir econòmicament, les tasques de manteniment de jardí i hort perquè hi gaudeixo molt fent-ho, el vici que he agafat d’anar amb bici, compartir estones i sortides amb família, algunes feines que agafes per el teu compte i les hores virtuals que són les més curtes de totes, que m’han permès fer amics i escriure una mica millor. Trobo que me’n falta, com que no vull renunciar a res, faig una crida a tots els qui tinguin coneixements de medicina per veure si és possible d’inventar alguna mena de vacuna per reduir el temps de dormir (no el de llit, ull) per tal de poder tenir unes horetes extres cada dia per no anar tan de cul i poder dir allò de: avui no sé que fer.

dimarts, 14 de juny del 2011

Al màxim

No t’adones de la intensitat de les coses fins que no poses les claus al pany i deixes les maletes al terra, és just després quan fas un repàs del que han donat de si les últimes setanta dues hores.

Una sortida anunciada, dos apunts abans d’aquest, en el que apuntava el nom de La Bambouseraie al poble de Générargues a poc més de tres hores de cotxe, tres cents quaranta kms per posar-hi una distància.

Una sortida que recomano a qualsevol persona amb ganes de viure unes hores de pau envoltat de bambú i altres curiositats.

Nosaltres que som l’ou cost de mena, ens hem allotjat en un bungalow dels molts càmpings que la zona ens ofereix. Des d’aquest punt i a pocs kms hi ha un ampli ventall de possibilitats de lleure sense haver de malmetre gaire la butxaca, cosa més que important en els temps que estem.

Ja de tornada, per rematar el tema ens varem atrevir a fer una baixada en canoa, de uns nou kms per les gorgues de l’Herault, gaudint dels ràpids dintre de les nostres possibilitats, fent saltar més d’un xisclet de la boca dels nens, quedant vermells com gambes, però acabant amb les canoes a port amb uns somriures de complicitat que anuncien que no pot ser la última.

Una vegada més, puc assegurar que amb poc es pot fer molt, només cal posar-hi ganes i d’això ens en sobren.

Com m’agrada posar fotos que no son de google........





divendres, 10 de juny del 2011

No es pot tallar a tort i a dret


Si la veritat és que som més que un club, com potser que fem retallades, que obliguen a plegar als que no tenen altre manera de poder participar en un esport que porten anys practicant. Com ens hem de menjar que es gastin barbaritats, en els primers equips i no podem donar les engrunes als de més avall. Si ens afalaguem tant amb la nostre cantera i en que formem gent des de baix, com podem ara deixar-los tirats. Només perquè no és rentable, és la resposta, però si considerem el club com una empresa, cosa que mai hauria de ser, totes les empreses tenen apartats que no són tant rentables com es voldria, però de vegades cal tenir-los.

No em va agradar el fet de portar Qatar a la samarreta, però si va acompanyat de retallades, on per mi no toca, encara m’agrada menys. De fet no m’agrada gens.

I el que més em molesta és que ningú en parla, potser per que tenim encara a les nostres retines els grans moments viscuts, però això mai traurà que és una injustícia, sobretot per els que ho pateixen.

Potser és una paranoia, però el color blaugrana s’està enfosquint.


dijous, 9 de juny del 2011

Em pica.........

Tinc que dir que això no és més que un altre conseqüència de blog, una conseqüència d’estar un dia on s’oferia arròs sec.

Varen arribar a les meves orelles unes paraules, que en arribar a casa vaig posar directament a can google per saber de que anava. Just al teclejar “bambouserie” em varen venir al cap les converses que aconsellaven veure-ho i sobretot escoltar-ho. Tindran raó? em vaig preguntar........Tant sols hi ha una manera de saber-ho i és anant-hi, per això aquest cap de setmana, aprofitant que és llarg, hi farem una expedició exhaustiva per corroborar els rumors que les meves orelles varen escoltar.

Prometo una crítica constructiva del lloc amb tot el que es pot fer dia i nit, però això serà quan tornem....mentrestant això és el que vaig escoltar i em pica..........la curiositat.



A que us comença a picar....;)

dimarts, 7 de juny del 2011

Les conseqüències del bloc

Tenir blog porta conseqüències, de vegades de molt mal explicar, però que tenen el seu punt.

Veieu si no, com explico jo als meus veïns que em varen veure plantar papers a les terres del meu jardí, endevinant en tot moment que pensaven i amb la por al cos de que no truquessin als de la camisa de força. Però jo vaig continuar amb la meva tasca de plantar papers, regant-los posteriorment amb molta cura i marcant el lloc per veure quant creixeran i faran unes esplèndides flors aromàtiques.

El motiu de la tant arriscada tasca, posant en perill el meu estat lúcid amb el veïnat, va ser culpa d’una sargantana, que amb la seva excentricitat, simpatia i disbauxa, des de el seu estant de fira Girona, em va convèncer a plantar uns papers que venen impregnats amb llavors i que més endavant es volen introduir al mercat fent-los servir per etiquetatge de roba, targetes de presentació...etc. tornant a la terra el que ens hem emportat per convertir-ho en paper.

Podeu veure més informació: aquí.......jo mentrestant vaig a parlar amb el veïnat, amb l’alegria al cos d’haver posat cara a un altre bloc.




diumenge, 5 de juny del 2011

De la qualitat i la quantitat

Fa uns dies vaig tenir una visita forçada, a l’hora de dinar, per haver-me deixat les claus dins de casa i no disposar de gaire temps, a un Mcdonals, lloc conegut per gairebé tothom com a fast food (una comida ràpida...;). No sóc un fan d’aquest lloc però si reconec que de tant en tant m’agrada i potser deixar-me les claus de casa serà alguna vegada, l’excusa per anar-hi sense haver d’escoltar discursos sobre alimentació.

Dinar sol et fa observador de mena i et fixes amb el que la gent consumeix deduint-ne fàcilment que la cosa no desborda qualitat. Continues fixant-te i veus que la tipologia de gent assídua té un ventall d’edats cada vegada més ampli, veient adolescents enmig de jubilats i homes de negocis amb vestit i corbata. Veus també que tot i ser un dia laboral, potser aprofitant l’ampli ventall d’edats, el lloc en qüestió és ple i per tant el sr Mcdonals (Tio Gilito suposo) no té crisi.

Però el que més em va sorprendre va ser veure passar un adolescent amb set hamburgueses amb les seves patates i beguda. Al moment vaig alegrar-me de que la joventut s’ajudi i porti el menjar per els altres compartint feines. Però la cosa no pintava bé, doncs al moment va passar un altre amb una safata amb sis hamburgueses, que portava tot darrere seu dos més amb sendes safates amb quanties hamburguesístiques semblants.

L’observador de mena, encuriosit i amb ganes d’estadística, va fer un exhaustiu càlcul mental,on el resultat clar va ser el consum de quaranta hamburgueses en una taula de vuit adolescents.

Felicitats al Tio Gilito per l’èxit en el seu negoci sabent seduir els més joves consumidors, assegurant-se així la continuïtat del seu rentable negoci.

dijous, 2 de juny del 2011

5/12

Quan vaig començar, fa quatre dies a fer resums mensuals, estava davant de la llar de foc i hem trobo que a dia d’avui ja estem molts amb la pell bruna. El temps passa i els problemes hi són, però que coi, aquest mes tenim lliga i champions mentre encara algú es pregunta: per què?

Així ha anat el mes que cada any em veu complir anys:

Estat d’ànim: Alguns dies la feina física i el cansament han pogut amb mi.

Economia: S’aguanta, però no pinta massa bé de cara al futur més proper.

Un bloc: En Leb, amb ajuda de la Carme J, per fer-nos creure encara més en el que som.

Política: El blau està molt bé per el cel i el mar, per la resta no em fa el pes.

Il·lusions: Arriba el bon temps i amb ell el temps de viatjar..

Feina: Molt física aquest mes, però és el que hi ha i gràcies.

Em preocupa: Que ningú faci cas als indignats, esperant que es cansin.

Persones: M’ha tret de polleguera, però ha aconseguit com a premi que mai més posi el peu en una obra meva, amb la satisfacció de dir-li a la cara .

Amor: Ha faltat temps aquest mes, però ho recuperaré, val molt la pena.

Objectiu: L’escapada romàntica aquest mes de Juny al Lago di Garda.