dimecres, 30 de març del 2016

Quin és l'animal que vola més amunt?

No sé si algú va veure el programa de TV3, pilots, en que un pilot explicava aquest acudit potser com a manera d’intentar fer saber que són persones normals o apropar-nos una mica més a ells.
No sé si ho varen aconseguir, però a mi potser m’hi sobraven comentaris així i m’hagués agradat un programa no tant elitista i tècnic, per donar pas a coses vitals que no varen sortir al  programa, com la vida familiar d’aquestes persones, el cost d’una carrera de pilot i la diferència de sou entre els que entren ara i els que conserven antics privilegis.
En veure el programa et poden venir ganes de fer-te pilot, però pagar una carrera de vuitanta mil euros per entrar a una companyia low cost i ser mileurista, no ha d’incitar massa a la responsabilitat, comptant que altre gent per la mateixa feina cobra deu vegades més.
Sembla ser que donen per fet que aquesta gent no té vida familiar, doncs apart d’ensenyar les seves aficions no es va parlar de conciliació familiar. Vaig trobar una mica fora de lloc que un dels pilots tingui com a afició llençar-se al buit des de grans edificis, segons ell perquè li encanta la sensació de caure al buit.
No crec que fes falta tampoc que les dones s’haguessin d’explicar tant sobre què els hi pregunten quan la gent puja a l’avió i s’adonen que la comandant és una dona. Si tenen el carnet serà perquè saben volar no?
Si la gent ja té fòbia a volar, no cal explicar que cal apagar un motor perquè ha entrat un ocell. El primer que pensa la gent és....hem de parar els dos?
Com a colofó final, el tema ovni, que si hi ha qui no ha vist res i hi ha qui ha vist llums estranyes que desapareixen sense més..... 
Va ser un bon programa, a mi em va agradar i es nota televisió de qualitat, però hi ha coses que no calien, si es volia vendre confiança i humanitat.

dijous, 24 de març del 2016

Quaderns de Ramona Solé



Com que no sóc crític literari em puc permetre el luxe de dir realment el que penso quan llegeixo un llibre. Mai faig ressenyes perquè trobo difícil dir si una cosa és bona o no, però el que si sé fer és dir si a mi em convenç.
Podria escriure condicionat perquè ens coneixem virtualment de fa temps, hem jugat i jugarem segurament plegats altres vegades, però la sinceritat  és un valor que porto amb mi sempre.
Va ser arribar, obrir el paquet, posar-me a llegir,  maleir el poc temps que tinc i haver-lo de deixar per més tard. Penso que de tenir temps el llegeixo d’una tirada. Tot i així amb un parell de dies al vespre l’he acabat, perquè enganxa des de molt aviat, és trepidant i no trobes moment de parar, mentre et fas les teves cabòries de com pot acabar la trama. Reconec que al principi amb tants noms em vaig perdre una mica, fins i tot vaig fer enrere alguna pàgina en alguna trama que explicava històries passades. Però un cop agafat el fil, no et deixa descansar, és un tipus d’escriptura directe, sense palla, cosa que jo sempre agraeixo doncs la fa trepidant.
Té un punt de sensualitat molt ben trobat, que et fa volar la imaginació fins on el cervell et dicta.
Una història creïble, un final inesperat per treure’s el barret, gust amarg de coses que no haurien de passar, però la vida és així de dura i moltes vegades la ficció es queda curta. 
L’he gaudit molt, ja ha passat a altres mans, i si una cosa et demano és que no paris, ho has fet molt bé Ramona. Molta sort.

dijous, 17 de març del 2016

Entrevista de feina (Relats conjunts)



-Què Pere, com t’ha anat l’entrevista de feina?
-No ho sé, m’han fet entrar a un despatx amb dues noies, i ens han donat un paper plegat perquè l’obríssim un cop ens deixessin sols i  que entre jo i elles dues discutíssim una conclusió sobre el que ens havien donat.
-I què hi havia en el paper?
-Coi això és el més estrany, hi havia aquesta mena de dibuix abstracte que ningú sabia què dir-hi, per moltes voltes que hi donéssim.
-Que heu fet al final doncs?
-Mira, com que jo ja hi perdia la paciència els hi he dit el que em semblava a mi.
-No fotis que tu hi has vist alguna cosa en aquest dibuix.
-Si, perdut per perdut els hi he dit que jo el que veia era, que si això tenia forma de triangle i érem tres al despatx pintava que havia de ser un trio, que ens havíem d’entendre.
-Au va, i que t’han dit elles?
-Que si veia tant clar lo del triangle amorós a veure com explicava lo de les boles....Just quan els hi volia explicar, han entrat per demanar-nos el què.
-I no has sabut res més? 
-De fet si, una d’elles està interessada en que l’hi expliqui lo de les boles......

La meva proposta a Relats Conjunts del mes de Març.

dissabte, 12 de març del 2016

Mals consells, però ordenats

Hi ha gent que per vendre fa el que calgui, moltes vegades poden ser massa pesats o fins i tot grollers, però avui m’he trobat amb un parell de simpàtics que tot i no sortir-se amb la seva m’han arrencat un somriure quan marxava del mercat. La cosa ha anat així:

-Ei bon dia, dos enciams per un euro, va que ens en queden pocs
-No gràcies, ja vaig ple de coses verdes.
-Cap problema, ho llenci al contenidor orgànic i ens compri els nostres.....

No he sabut què contestar, però quasi que els prenc l’oferta  , dels enciams,  del contenidor no, tot i que el verd no és el meu fort.

dilluns, 7 de març del 2016

Teniu pla?

A la que el sol aguanta més hores sobre nostre, la gent comença a parlar de vacances, sortides o qualsevol cosa que serveixi per esbargir la boira.
A casa penso que no parem mai de pensar-hi, però ara que la gent en parla també m’apunto a explicar plans.
Aquest any hi havia un pla d’anar a Londres i de passada fer una bona part del sud d’Anglaterra, però al final per no estar condicionats, per el moltes vegades caòtic sistema aeri, sigui vaga, inseguretat, canvis,  anul·lacions o etc.... vàrem descartar agafar avions i menys de companyies que comencessin per R, que ja ens la vàren jugar l’any passat.
Acostumats a fer kms, hem tirat el dard, com el foraster i enfilarem cap a Dinamarca fent ruta amb parada a Giethoorn a Holanda  i Lubeck a Alemanya entre altres per acabar agafant el ferry que ens portarà a Dinamarca, que segons hem vist bé que es mereix una bona visita.
Al nostre ritme, sense trepitjar aeroports ni llogar cotxes encara estalviarem alguna cosa per si més no fer alguna altra sortida. 
El pla està fet, s’està muntant i només cal esperar que tot vagi bé i arribi la data escollida. 

Copenhagen

Giethoorn

Lubeck

Rostock


dimarts, 1 de març del 2016

I encara és viu....

Ja han passat molts anys, quasi quaranta, que un perla, perquè altre nom no té, va fer el que va fer. Avui encara  rient m’ho explicava.
Per encàrrec de la seva mare, va anar a segellar la quiniela on sempre es dipositen tots els somnis de tenir un cop de sort. Ell amb els diners a la mà va preferir gastar-los jugant o comprant qualsevol cosa, total mai no toca, pensà. Un cop a casa, amb habilitat desenganxa el segell de la setmana passada i l’enganxa a la papereta en curs, que deixa al calaix on la seva mare esperarà al diumenge nit per comptar resultats.
Aquell diumenge va ser diferent, un catorze amb múltiples que un cop passats els resultats es convertien en vint milions de l’època o uns cent vint mil euros d’ara. 
L’emoció només va durar fins el dilluns a primera hora, quan va ser informada de que era el segell de la setmana passada.......res, ni cinc de calaix. I no el van matar.