dimecres, 30 de març del 2011

Fotre un clau

Pot semblar el més fàcil del món, però ben mirat no és tant senzill com es podria pensar, si no se’n té una certa experiència.

Primer de tot cal cercar el lloc idoni per fer-ho, no sigui que després l’haguem de repetir, fent dues vegades la mateixa feina amb l’afegit de reparar el mal del primer error.

Si tenim clar això, només ens cal emprar el trepant, no taladro, amb la broca adient a la mida del tac. La mida si és important. Si fem una bosseta amb paper enganxada a la paret, amb cinta adhesiva per sota de on hem de foradar, evitarem el de vegades molest “polvo”. Amb el forat fet, introduirem el tac de plàstic, sempre si pot ser de marca fischer amb model dx, que admet molta tolerància amb les mides de clau.....s’emmotlla a quasi tot i no balla dins el forat, que sempre és important. Ara ja podrem procedir a ficar el clau fins la profunditat desitjada i penjar el que ens havíem proposat.

Seguidament farem tres passes enrere per comprovar la seva verticalitat, penjant-nos una medalla si el resultat és el desitjat.

Com veieu, de qualsevol bajanada se’n pot escriure un missal si es vol, sense ser transcendent, tenir interès i amb la sola intenció d’omplir espais. Això no seria cap problema, si no fos que és el mètode més emprat per la classe política. Xerrar molt per no dir, ni fer res de interessant.

dilluns, 28 de març del 2011

El nostre camp

El canvi d’hora potser m’ha fet pensar amb el pas inexorable del temps, a recordar velles batalles de quan anàvem camí de l’adolescència, que evidentment ens faria deixar de córrer darrera d’una pilota, per córrer darrera de persones del sexe contrari.

Han passat alguns anyets i el que havia estat el nostre camp de futbol particular, amb les seves corresponents porteries de fabricació pròpia amb pins tallats que nosaltres mateixos preníem al bosc. Feina actualment delictiva.

Al nosaltres abandonar el camp, corrent darrere les noies, ha estat el bosc qui ens ha pres el terreny, per sembla ser instaurar-s’hi definitivament, mostrant actualment aquest estat i que segurament amb pocs anys quedarà tot cobert de verd.


Després de rumiar-hi, comptant el temps que ha passat i el resultat de tot plegat, m’ha quedat molt clar que corre darrere de les noies, és molt ecològic i va bé per el planeta. Correu.......correu, i vosaltres noies....deixeu-vos atrapar, que és per una bona causa.

dissabte, 26 de març del 2011

La nit més curta de l’any

Si volem fer el mateix de sempre.....avui haurà de ser més ràpid, doncs ha arribat la data esperada, almenys per mi, del canvi horari que tant ha fet parlar des de que es va instaurar.

No sé jo si al final s’estalvia tanta energia com diuen, però el que si tinc clar es que els humans som cada vegada més animals de costums forçats per els horaris que ens imposen en transports, informació, treball, etc..... Abans la gent treballava de sol a sol, al no dependre de ningú podia adaptar l’horari a la llum solar. Ara som metòdics forçats, als qui ens sembla que ens regalen hores de dia fent-nos aixecar més aviat.

No m’agrada estar dins aquest remat de xais on ens fan fer el que volen, però la veritat es que el canvi horari se’m posa molt bé. Caldrà sacrificar una hora del dia, però no cal sacrificar la del sabado sabadete........que per cert, jo no em creia que encara existia aquesta costum i l’altre dia vaig escoltar una conversa que ho ratificava. Metòdics humans, amb els anys, serem programables?

dimecres, 23 de març del 2011

Carnaval


Una nova proposta de Relats Conjunts:



Ja té unes bones penques la meva dona, de fer-me anar disfressat amb tota aquesta parafernàlia, just el dia que el Barça es juga la seva continuïtat a la champions.

Sort que no sap que ara amb l’excusa d’anar al lavabo, faré el canvi amb una companya de feina, que gentilment per cinquanta euros, es posarà la meva disfressa i jo cap a veure el partit. Amb sort ni se’n adonarà. Si això passés tampoc seria tant greu, tothom lloga la disfressa per aquest dia, i jo llogo qui la porti, tampoc hi ha tanta diferència, no diuen que l’ordre dels factors no altera el producte?

Mira-la, ja és allà, m’espera el relleu, just quan comença el partit. Ostres!!!!, i quina roba em poso jo ara si li deixo aquesta?

dilluns, 21 de març del 2011

Aprofitament

No he vist bé la campanya que ha llençat Movistar per ajudar als damnificats de Japó, potser sóc jo que a tot li veig males maneres, però no m’ha agradat.

El fet de rebre missatges, per motivar-te a fer donacions ja em va mosquejar, doncs jo almenys no n’he rebut mai quan a altres països han passat coses, en canvi quan passa a la tercera economia mundial en reps un cada dia.

Tampoc no trobo massa de bon gust que per tal de fer-se publicitat anunciïn a bombo i platillo que fan descomptes en trucades i sms gratuïts al Japó durant set dies. Francament si tot el cost d’aquest desplegament l’enviessin directament allà, que de recursos no els hi falten pas, potser el resultat hauria estat millor. Però es clar, fer una falca publicitària aprofitant les desgràcies dels altres deu sortir molt més a compte.

dissabte, 19 de març del 2011

El mètode

Un dels últims habitants d’aquest país que no havia vist encara l’obra de teatre, El Mètode Grönholm.

Va ser tot un detall que la fessin a Girona i a sobre amb unes entrades vingudes d’un regal molt detallista i estar assentat per sorpresa i casualitats de la vida, just al costat de la meva neboda.

No cal que expliqui l’obra, gairebé tothom l’ha vista amb els anys que fa que està en cartell, però el que sí puc dir és que és boníssima, amb una professionalitat dels actors immillorable. L’obra t’enganxa des del primer moment, amb un seguit de genialitats, que les quasi dues hores de durada, ininterrompudes, és facin curtes. Per el que recomano a les persones que encara no hagin gaudit del espectacle si deixin caure algun dia, si és que encara troben on la fan.

I esperem no està mai en una selecció de personal, amb aquest mètode tant surrealista.




dijous, 17 de març del 2011

La Pastilla

Tumateixllibres ens proposa un joc per Sant Jordi amb un microconte, jo ja he fet la feina. I vosaltres què, ús i animeu? Trobareu les bases del concurs aquí

I aquí va la meva aportació:


La pastilla

-Mira Carme, quines múrgules he trobat a la Riera, podries fer-les per dinar que són afrodisíaques!!!

-Caram quina pressa, ni jubilat se’t baixen els fogots, no pots esperar per sopar?

-És per aprofitar reina, m’he equivocat, en compta de la pastilla de la pressió m’acabo de prendre una d’aquelles blaves.

dimarts, 15 de març del 2011

Brots verds

Es presenta ferm, gruixut, de gust fort, cercant sempre un forat on ficar el cap per no parar de créixer i donar el seu suc a qui el sàpiga trobar. Si diem que gairebé sempre va acompanyat d’ous podríem arribar a pensar en el que no és.

El seu color verd intens, ens dibuixa un altre camí a seguir, que sens dubte ens tornarà a portar a pensar en la descripció anterior. Si es fa bé, es tracta d’una bona passejada, cercant les bores dels nostres marges i collint de tant en tant un brot verd ben eixerit, tenint en compte de trencar-lo en compte d’arrencar-lo per no malmetre altres brots que hi pugui haver al seu voltant. Aneu sempre en compte de si noteu una punxada a la mà, no estirar sobtadament, doncs encara ens farem més mal, procedirem a veure que ens ha enganxat la mà i ho desenganxarem en el sentit contrari que ens dicta la nostre ment.

Un cop a casa, desprès d’una bona dutxa, deixarem l’espàrrec ben net, tallarem a trossets mentre es trenqui, quant la cosa doblega cal llençar-ho i per un altre. No cal dir que així un darrera l’altre fins acabar amb el piló.

Ara és quan diem allò de: si tens ous fes-me una truita, en aquest cas, d’espàrrecs de bosc. Els ous amb l’espàrrec volen ser ben remenats, abans de posar-los dins la paella que en un tomba i tomba estarà a punt, però vol el seu temps just, no apagueu el foc abans d’hora. Juntament amb unes torrades, vi de l’Empordà i la decoració de l’entorn que més ens agradi, degustarem en un sol plat, el que hem fet durant les últimes hores. Les postres es poden escollir al gust i en el lloc.

La vida és molt senzilla i plena de petits plaers, es clar que, t’ha d’agradar fer ús en aquest cas, de l' espàrrec.



dissabte, 12 de març del 2011

Que què tenim?


Tenim un planeta que s’està movent d’una manera que fa por, i que sembla que ens vulgui anunciar una catàstrofe general imminent, on la espècie humana haurà de tornar a aprendre a viure començant de zero.

Tenim una crisi de tres parells de collons, amb uns ineptes al capdavant, que no miren res més que el seu benestar propi. Que passen setmanes discutint bajanades sense fer res de profit i esperant a que la resta del món, per inèrcia, ens tregui les castanyes del foc.

Tenim un lloc per viure que és meravellós, però mal gestionat, que si el desenvolupament tant anunciat fos cert, podríem dir que el paradís existeix.

Tenim molta gent que la seva màxima preocupació és el que li passi a la Belén Esteban, per sort la cultura dels països no és mesura per el share de les televisions.

Tenim per tant un futur molt incert, tant per el camí que cal triar com per el que ens marcaran els dictadors de torn, perquè si ús penseu que vivim en democràcia aneu ben desencaminats. Si algú no s’ho creu, que miri les vegades i vegades, que ha hagut de pagar o ajupir el cap i callar.

Per tot això que tenim, comptant que a dia d’avui podem sobreviure molt més que dignament, no se’m acut res més que viure intensament cada dia amb el pensament sempre encarat a que el futur pot esperar.

dimecres, 9 de març del 2011

Aquest any no.......de moment

Fa un any que estàvem en un caos provocat per la nevada. Si fem balanç, per el que a mi respecta, no va ser una mala setmana, ens ho varem passar bé, potser per tenir el problema de la llum resolt amb un generador, va fer que no semblés tant tètric com altre gent que no tenien la mateixa sort.

Per mi ja es pot repetir, no va ser tant greu, hem d’estar preparats per tot, sembla que nosaltres mateixos ens auto protegim i volem que sempre tot surti perfecte. A la més mínima, el món se’ns cau a sobre. Estic d’acord que les companyies de llum varen fallar, però en la nevada, varen fallar molts anys abans per no renovar les seves línees, ens ho han compensat amb cent noranta euros i apujant el rebut a tothom. Apart d’això, la gent es va posar histèrica per dos pams de neu. Que passarà si un dia ens hem d’enfrontar a una catàstrofe natural com terratrèmol, tsunami, huracà o ves a saber què? amb la seva manca d’aliments i aigua. Com a espècie humana, crec que no podem ser tant de sucre, tant ploramiques i saber-nos espavilar una mica quan les coses no van com voldríem.

Per mi ja hi pot tornar, quan vulgui, una mica d’aventura a les nostres vides ja va bé, apart de que hi ha vivències que es recorden de per vida, sortides de quan les coses marxen de la seva rutina.

Estem massa ben acostumats i no ens adonem del fet. Nivell de supervivència: Insuficient

GarPIXbi24



La invasió del Píxel ha començat, com que fa dies que us estic vigilant i ja hi ha confiança em podeu dir PIX......la xarxa quedarà de color vermell posseïda per mi, se que trobaré resistència però no hi teniu res a fer, sou carn de PIX....potser un dia us alliberaré.

Vaja....amb la quantitat de blocs que hauré envaït, la xarxa semblarà.......can PIX.....

Me’n vaig a veure el bloc neutral de l’Eulàlia a veure que es cou....jijiji amb tota la que he liat.


dilluns, 7 de març del 2011

I+D

Sempre penso que vivim una eterna primavera, no perquè cada any tot floreixi més aviat, sinó per la quantitat de capullo que ens envolta tot l’any . Ara els ha donat per fer una sèrie de canvis que ens proporcionaran una baixada del cost en l’energia que suposo ho veurem en la baixada d’imposts (quina fé).

Ara que volíem anar a 130 kms hora, a Madrid ens diuen que no, que ara toca una temporada encara per definir, anar a 110 amb uns pneumàtics eficientment subvencionats, que caldrà estiguin en bon estat per la poca quantitat lumínica que hi haurà. No sé qui ha estat el que ha fet el càlcul, però us imagineu anar a 110 per aquelles autovies desèrtiques, que hem pagat nosaltres, del estado de la nación. Potser ho fan perquè la gent al anar més poc a poc pugui admirar tot el que s’ha fet i substituiran el popular brau negre per cartells anunciant “mira lo que nos pagan los catalanes” i així guanyar-nos la simpatia d’ells.

Diuen que per sortir endavant hem de recórrer al I+D, jo ja m’hi he posat, i he desenvolupat un híbrid de baix consum, menys pneumàtics i més tracció, apostant per la tracció “quattro” i reduint la resistència. Es pot recarregar les bateries em qualsevol voral de les carreteres, que a més reduirà la despesa de la brigada de desbrossaments a zero. S’aprofita el 50% del parc mòbil que tenim i de passada tornem a les nostres arrels, que sembla ser és el que volen.

Encara és un prototip, però els trets van més o menys per aquí. No us feu il·lusions i tingueu mals pensaments....que ja ho tinc patentat.




T'agrada conduir? Doncs ves a Alemanya que aquí res de res.

divendres, 4 de març del 2011

Secrets

Una participació a Relats en Català sobre secrets al Geriàtric i aquesta és la meva aportació:

No em va fer mal haver d’entrar al geriàtric, son coses que amb el temps passen, i quan veus que més que una aportació ets una obligació, quasi que demanes que t’aparquin en un centre, on almenys no has de donar gràcies a ningú.

Els primers dies varen ser molt tristos, em vaig haver de desfer de costums i coses molt importants. Per una persona que té tot el temps del món, omplir cada hora del dia i moltes de la nit, necessitava un aliat, un que estès disposat a fer coses prohibides per satisfer-me, portant-me el que jo volia.

Vaig trobar l’aliada perfecte en la meva neta, dona de món, acostumada a entendre certes coses sense parar-se a preguntar, només desitjant complaure. Ella es cuidaria de tot, em va prometre que en pocs dies tot estaria a punt, trobaria la manera de despistar al personal.

Abans d’ahir va venir amb una bona capsa de les meves galetes preferides, de les quals no en podia abusar. Em va picar l’ullet en el moment de donar-me-la, al instant vaig notar que pesava més del normal i amb un somriure li vaig donar les gràcies. Ella llegint-me el pensament es va acomiadar, donant-me a mi la possibilitat de retirar-me a l’habitació per posar remei al patiment dels últims dies. Un cop treta la primera safata de galetes, va aparèixer, nou flamant, un mini ordinador amb connexió a la xarxa per poder-me tornar a connectar al meu blog i a les xarxes socials. Vital per mi per continuar viu, deixar emprenta i sentir que encara puc fer somriure a alguna velleta com jo. Amaguem-ho que ve la infermera!!!

dimecres, 2 de març del 2011

2/12

Doncs sí, ja ens hem cruspit el segon, el Febrer que per mi és com el dimarts, el pitjor dia de la setmana, però en mes. Ens varem queixar al Gener de la pujada de l’energia, però ara que ens l’hem menjada ens apugen els carburants. Ràpidament em miro la nòmina i està igual que sempre, quins collons, com sempre el sr. IPC no és equitatiu. Hem d’estar de mal humor per això?.......ni pensar-hi, amb el Madrid a set punts, la nostre economia no millorarà, però el nostre humor segur que sí.

Fem un repàs:

Estat d’ànim: Molt millor que el Gener, tant sols un parell de taques negres.

Economia: Cada dia millor, perquè amb menys, continuem fent de tot.

Un bloc: He conegut La Marta, un blog encara jove, però amb molt de suc.

Política: A quina velocitat haig d’anar? que preval? les senyals o el temps

Il·lusions: En tenim un parell de reservades, falta esperar les dates.

Feina: Molt més física que abans, però la veritat és que m’agrada.

Em preocupa: El que ens pot arribar a repercutir el nord d’Africa.

Persones: No he tingut d’engegar ningú a la.......pastar fang.

Amor: Si l’ànim puja.....tot puja.

Objectiu: Ara que he començat, no deixar d’anar amb bici, estar en forma.