dijous, 23 octubre de 2014

Detingut

La policia s’ha presentat avui a casa d’un polític a fer un exhaustiu  escorcoll, cercant proves irrefutables de la seva innocència  i que no tenia res a veure amb comptes a l’estranger ni contractes il·lícits amb empreses vinculades al seu entorn familiar. Nosaltres la premsa, que curiosament hem arribat abans que la policia al domicili, hem pogut comprovar com ha estat detingut i traslladat a la comissaria més propera. 
A l’espera del judici, se l’hi ha informat que serà jutjat per imbècil, honrat i de mala imatge per els seus companys d’ofici. El fiscal estudia demanar l’exili del país per  no trencar amb la tradició ancestral que tenim en temes de corrupció.

dilluns, 20 octubre de 2014

Ai Joana....


Feia dies que sentia aquelles veus, era cridada a ser-hi però ella és resistia, sabia que no podia anar-hi així, no parava de repetir-se que les coses s’han de fer bé. El poble clamava de feia temps, cada cop més gent era partidària del canvi, encara que els barressin el pas a cada moment.
Avui des de l’hort, sent la cridòria de la gent a la plaça, tothom hi és, menys ella que no s’hi vol presentar així, la coneixerien i seria injustament assenyalada amb el dit. Ella volia ser igual que tots, però aquella incompetència la condemnava a quedar-se a casa. 
Llavors hi va caure, la samarreta groga que havia comprat l’hi havia de ser entregada per correus, un coi d’empresa espanyola. Si ho arriba a saber, ella mateixa l’hagués anat a buscar a cavall del burro que hauria anat més ràpid i ara estaria en plena plaça Catalunya cantant l’himne dels segadors.

Aportació del mes a Relats Conjunts

dilluns, 13 octubre de 2014

Fruita del temps

De sempre que havia estat considerat un home valent, d’aquells que no mostren mai els sentiments. Estava en boca de tothom que mai ningú l’havia vist deixar anar una llàgrima.
Però avui tot i la seva avançada edat, en un menjador ple de gent a vessar, se l’hi ha vist caure un parell de llàgrimes per sota les ulleres.
Com n’arribaven a ser de verdes aquell parell de mandarines que ell mateix acabava de despullar i que n’esperava un gust  tant diferent. 
És ben bé que les coses només són bones quan estan al punt o a punt.