dimarts, 26 agost de 2014

Tot cansa

M’he adonat amb el pas dels anys que ser responsable arriba a cansar, i algunes vegades agradaria que t’ho donessin tot mastegat, per no haver de ser sempre qui tira del carro.
Són ja més de vint anys els que porto al capdavant, temps amb molta gent al meu càrrec, temps amb menys i ara quasi sòl, però sempre com a primer responsable i sota la mirada del qui mana. Si bé et quedes exclòs, de la primera línia de foc de la responsabilitat jurídica, la resta tot ha de tenir contesta i a ser possible que agradi a les orelles de qui pregunta.
No compten les dificultats, ni els enfrontaments que puguis tenir amb els de sota teu, ni com ho has fet perquè surti el que ha de sortir. Només compten els resultats.
Les parts bones també hi són, flexibilitat, triar el camí a seguir, quan fer-ho, sentir-te bé quan tot rutlla i saber que no ets l’últim mono, ajuda a tirar endavant i no voler canviar. Però ja us dic jo, que tirar del carro tant de temps cansa. 
Les crítiques cauen sempre imparables, els elogis s’envaeixen fent-se quasi sempre invisibles.  

diumenge, 24 agost de 2014

Instint bàsic

El noi avorrit dins la consulta, en espera d’escoltar el seu nom per entrar,  agafà una revista de frivolitats, per matar l’estona. Un acte reflexa, el va fer adonar de fins a quin punt els aparells electrònics que l’envolten, des de fa anys, han afectat els seus instints. Sense quasi adonar-se’n, encantat mirant la foto, en roba interior, de la jove model d’una coneguda marca, li etzibà dos copets a la imatge amb el dit índex, tot esperant que s’ampliés per veure-ho amb més detall. 
No va poder contenir un lleuger somriure d’incredulitat, al temps que llençava la revista damunt la taula. 

dimecres, 20 agost de 2014

Fàcil d'encendre

Tenia els nervis a flor de pell. Ella feia molt de temps que esperava poder convidar a sopar al seu, fins ara amor prohibit. Avui era el gran dia. 
Era tant l’estat de trasbals que, a poc d’arribar ell, no trobava les cerilles per encendre la vitroceràmica........ Per sort ell avançà l’hora de la trobada, en arribar s’acostà a ella lentament i amb el tacte suau d’un sol dit, la va encendre......al màxim.