dilluns, 23 de març de 2020

Tancats

Després de passar dies confinats i  amb gràcies d'haver passat la febre i veure com sembla que hem superat un episodi de corona. Mai sabrem del cert si ho ha estat, perquè les proves no han arribat a fer-se. Hem arribat a un diagnòstic i un seguiment telefònic dels tres afectats i prou.
Ara en la paciència del dia a dia  tot i esperant que res es compliqui, penses i reflexiones sobre el futur incert que es veu a l'horitzó. Tenim excés de informació, tenim més feina a triar que a imformar-nos. Dona la sensació de que tot és fals o manipulat. Aleshores fas servir la llògica per pensar el que presumiblement és cert, amb el perill de caure en l'auto convenciment per estar còmode dins els pensaments i dir que tot anirà bé.
De tot plegat, i des del meu punt de vista, torna a ser el poble el que salvarà la crisi, doncs és qui fa el que realment es necessita. Des de dalt, només es pensa en quedar bé, que no costi massa diners i dona la sensació de que esperen que el temps farà la resta. Les xifres finals poc importa,
si perquè si convé les maquillaran a gust i encara que no siguin creïbles les posaran per reial decret.
Un cop més veiem que davant de tot això, estem venuts. Nomès el poble salvarà al poble, serà molt honorable i al mateix temps trist.

dimarts, 17 de març de 2020

Allò que havia de ser i no és


Bon dia amics, en el confinament,  sembla que tornem a trobar temps o excuses per tornar a fer el que temps ençà ens havia ocupat molta part del nostre temps.
Om amb la seva parella hauria d’estar de vacances a l’illa del Hierro, però la salut i l’estat d’alerta ens varen fer posposar assenyadament el nostre destí.
Amb només  24 hores d’antelació va tocar cancel·lar tot, vehicle de lloguer, quatre bitllets d’avió, set dies d’allotjament, aparcament aeroport i la il·lusió immensa que ens feia ser on feia tants dies que somiàvem.
Ara restem confinats i a l’espera que ens diagnostiquin si som positius o no. Com que el sistema està saturat, sospito, que donat el quadre que presentem a casa serà positiu sense probes metges.
Tres, dels quatre habitants que viuen sota el mateix sostre, han patit febre, tos, problemes  gàstrics i malestar general però sense problemes respiratoris de moment. Si això és així, em comuniquen que no puc ni anar a comprar,  al ser un poble petit tenim aquest servei a l’abast amb només una trucada. Esperarem a què diuen, tenim tot el temps del món.
Hem passat de l’estrès diari a la pau en pocs dies, tampoc ha passat res, perquè en el fons som molt poca cosa.  

diumenge, 1 de setembre de 2019

Coses a dir


He tornat, al bloc almenys per un apunt, i de vacances almenys fins que torni a marxar. En primer lloc felicitar-vos als que encara sou aquí per aguantar-me, cada cop menys, aquests 11 anys que va complir aquest espai a principis d’agost. Onze anys, mare meva, la de coses que han passat i mirant ara enrere sembla que fos ahir, que tenia aquella empenta i ganes de dir coses aquí. Ara l’empenta hi és, les ganes de dir coses també, la ironia aguanta bé, però no es manifesta aquí, les persones canviem o les costums canvien, però hi sóc i vaig passant de tant en tant.
Hem tornat de vacances també, i contents d’haver sobrepassat les expectatives que ens havíem fet, doncs en un viatge de pressupost baix  té més mèrit que quant els diners no són un problema.
El destí ha estat Bulgària, des de Sofía capital fins a les platges del mar negre i tornant per el sud en una ruta més o menys circular.
Un país de contrast, on pots veure un cotxe de gama alta, avançar un carro tirat per un cavall, on tot és manual, la gent sobreviu als pobles amb venda ambulant i poca cosa més. El turisme ha portat recursos als llocs de més turisme de platja, però al interior on hi ha més riquesa cultural i de patrimoni antic encara la cosa no s’ha massificat.
És un destí barat, on hem menjat cada dia dues persones en un ventall de 15 o 20 euros. Sempre amb només plat per persona, postres i cafè, doncs són molt generosos amb el menjar. Si fem servir com a barra de mesura la cervesa, una ampolla de mig litre al restaurant, està a un promig de 1,40€.
Amb els allotjaments passa el mateix, hem dormit a uns preus de entre 15 i 25 euros la nit amb apartaments amb cuina i bany privat. En total ens hem allotjat a 10 llocs diferents i tots molt correctes.
El lloguer de cotxe al final ha sortit per 21 euros al dia, cosa que no està gens malament.
Hem al·lucinat amb els monestirs i pobles ancorats en el temps, amb la bona gent que ens ha ates, inclús sense que entenguin una paraula d’anglès. També val a dir que hi ha zones on tot està deixat de la mà de Deu, s’ha d’anar preparat per veure coses autèntiques. Per nosaltres una de les parts bàsiques de fer turisme.
Us deixo unes quantes fotos per veure de què parlo, tot i que els qui seguiu a instagram a garbi24 ja les heu vist fa dies.