dimecres, 7 de desembre de 2016

La llibertat té un preu

Els anys han  marcat el seu rostre de tristesa, les penúries infligides per el seu home han estat molt llargues. Saber-se per fi alliberada del maltractament psicològic, moltes discussions i més d’una visita a l’hospital fingint caigudes, robatoris i fins i tot intents de suïcidi, per amagar la cruel realitat de la violència que havia d’aguantar molt sovint i sense saber com sortir-ne, la fa sentir amb ganes de viure.
Avui la Júlia assisteix al funeral del seu torturador, no deixa de pensar que ha estat molt a prop de ser ella mateixa qui reposés dins la caixa en diverses ocasions. Veient el públic assistent, es repeteix en veu baixa, que si aquest fos el cas, no hi hauria ni la meitat de gent  en el sepeli i que serien molt poques les llàgrimes que es vessarien.  La seva captivitat havia fet minvar molt la popularitat i coneixença entre els habitants del barri, la por havia tallat totes les oportunitats de ser una persona sociable.
Plora desconsoladament, les llàgrimes regalimen per sota les negres ulleres, li fa molt de mal  els més de 3000 € que ha de pagar per aquest enterrament, i  que malament està dir, tant de temps esperat. Sap que ara pot començar a viure, té pensaments immediats de futur que li afloren com una allau, mentre van endreçant el difunt. 
Amb el cap cot, recorda el conjunt de blonda vermell que s’ha comprat expressament per l’enterrament, com a últim acte de protesta i punt inicial d’alliberament . Ha de fer un esforç per controlar un somriure que surt de molt endins,  només faltaria ara que per un descuit tant ridícul algú comencés a lligar caps. Seria de molt mal explicar,  com un home tant experimentat,  ha caigut fàcilment del balcó d’un sisè pis,  en l’acte simple i senzill de canviar una bombeta.

En resposta a la 90 crida de Vullescriure.cat

dilluns, 5 de desembre de 2016

No ha pogut ser

Ho he intentat, però no ha pogut ser. Volia fer pont, però les coses no han sortit sobre el previst i he tingut que claudicar.
El pont previst el volia fer sobre la constitució, treballar per després poder fer quatre dies, però qui té el cul llogat no seu quan vol. 
M’hauria agradat molt treballar dimarts, fer-li un pont a aquesta constitució que no em representa i que ens té esclavitzats a una colla de feixistes d’ultra dreta. Perquè si la democràcia s’empara amb la constitució, quin sentit té fer-li una festa si no ens deixa decidir el nostre futur. Hipòcrita tot plegat no?  

dimecres, 30 de novembre de 2016

1000€

Ara diuen que per foragitar l’ús del diner negre, es limitaran els pagaments  en efectiu a miiiiiiiiiiiiil eurooooos, com la loteria de Nadal.
Potser es pensen aquests set ciències que quan la gent compra o fa coses en B farà una factura perquè el pagament quedi registrat.
Així no s’aconsegueix res, la ment humana és molt llesta a l’hora de fer entremaliadures monetàries. Si s'han de blanquejar tres mil euros, es fan tres factures de 999€ i amb els tres euros ens anem a fer un cafè.
No es pot lluitar contra el negre i les caixes B si no és amb un abaratiment dels imposts i una legislació dura per qui en faci ús. Si no val la pena el risc, tothom pagarà els seus imposts, si aquests es destinen i se’n fan un bon ús, encara els pagarem contents.
Apart d’això, els únics que ens hem de menjar l’iva amb patates som nosaltres, els últims consumidors que no podem desgravar mai res i ens tenen controlats a través d’una nòmina de merda. Les grans companyies, amb empreses pantalla van fent facturacions entre elles fins a fer desaparèixer el que els toca pagar.
Feta la llei feta la trampa, aquesta mesura no servirà per res, els que viuen se’ls en fot i els que sobrevivim no ens escapem. 
El problema és que no saben d’on treure els calers per sortir del deute que han generat. 
Marxem ja no?