dimarts, 18 novembre de 2014

Martells


-Mira m’han regalat aquesta litografia que simbolitza la força que podem tenir quan estem junts, ferms i organitzats.
-Caram noia, si que es poden veure coses en un tall de paper.
-Tu, que ets molt poc culturitzat per veure aquestes coses tant profundes.
-Que vols dir, que no sóc capaç de veure-hi res més que martells?
-Segurament, però vaja prova-ho, potser em sorprens i tot.
-Doncs jo, veient la rigidesa dels seus mànecs, la duresa i brillantor de la seva punta, junt amb  l’extensa quantitat, l’únic que se’m acut amb tants de martells, és fotre molts de claus.
-No canviaràs mai, però haig d’admetre que està prou ben vist. Tot és començar.
-Doncs així què? Posem en pràctica el quadre..... 
-Si, però a la meva manera, apa agafa la senyera i cap a la manifestació, hem de tenir plebiscitàries ja.

Aportació de Novembre a Relats Conjunts. 

diumenge, 16 novembre de 2014

A prendre pel sac

Pots engegar a algú a prendre pel sac, de males maneres, per desfer-te d’ell o deixar de discutir-hi, però jo ho he volgut fer diferent. A partir d’ara puc convidar a  la gent que si volen, poden venir una estona a prendre pel sac.
Fa un temps, amb uns palets recuperats vaig fer uns sofàs per la terrassa, aquests estaven fins ara orfes de coixins. Posar-hi solució, econòmicament viable, era la meva prioritat.
Pensant i rumiant, vaig arribar a la idea de fer servir els sacs de “yute” que aquí quasi estan en desús,  però no a altres llocs.
La sort de tenir, amables veïns importadors de cafè, va fer que la obtenció dels sacs fos molt fàcil i encara més econòmica, tot i que per internet se’n troben i no són cars.
Així que recuperant uns matalassos d’escuma vells, només ha fet falta tallar, omplir i col·locar-los a lloc. El resultat salta a la vista i serà a gust de segons qui, però per el que fa a mi, m’agrada molt i puc garantir la seva comoditat.

No sé que us sembla, però per mi podeu venir a prendre pel sac quan vulgueu, la situació ben bé convida a un bon cafè 

dijous, 13 novembre de 2014

Política eròtica

Estar a la oposició la predisposava a estar renyida amb qualsevol que no fos del seu grup, però no podia fer res amb la mirada del ministre governant, inclús el nom del càrrec de d’interior la predisposava.
Des de l’estrada li estava recriminant  veritats i mentides polítiques, ell la mirava amb interès però la seva actitud evidenciava que no escoltava aquelles paraules enverinades. Això la desbordava, es sentia còmodament humida, no parava de moure’s i els seus llavis estaven excessivament humits, traient-li tota credibilitat.
El ministre d’interior amagava la seva proposta sota un portafolis que descansava on les cames s’ajunten i que palpitava sospitosament.
El martell de fusta de la presidenta de la cambra, va sonar per ells com un autèntic clímax, tot i que tant sols anunciava l’hora del dinar. Dinar no varen dinar, però s’ho varen menjar tot, els retrets de l’estrada ara sonaven com a llargs monosíl·labs, intensos i ofegats a l’hora.
A la tarda, en la represa continuà amb els retrets,  amenaces d’impugnacions i querelles penals, estava tant esverada que només es varen atrevir a dir-li  que s’havia tacat la camisa. De que la portés mal cordada, ningú s’hi va atrevir. 
Ell, incomprensiblement per molts, es prenia les amenaces amb molta calma, mostrant a tot el ple, una cara de felicitat envejable.

En política res és el que sembla.........