dimecres, 23 abril de 2014

Conte de Sant Jordi

Mentre Sant Jordi esmolava l’eina per combatre al drac, el monstre s’afanyava a comprar un parell de roses per la princesa, amb un llibre poètic a conjunt.
El cavaller trobà la princesa abraçada al drac amb senyals inequívoques de tenir tot el que desitjava. Sant Jordi va voler sortir al carrer i fer el mateix, regalà roses i llibres a totes  les que no tenien qui els hi fes l’ofrena. 
Al vespre estava esgotat, cap any havia fet servir tant l’eina, i això que la llança no l’ha ni tocada. Quan es creuà amb el drac, aquest li picà l’ullet i, aprofitant la nova complicitat canviarien la història d’una vegada, ara treballarien junts. Varen quedar de sortir junts el 9N, per si calia posar pau, aquest cop però, amb el foc i la llança.

dilluns, 21 abril de 2014

Dansa de la pluja


-Si no hagués estat per la pluja potser mai hauríem vist que junts estem bé.
-Doncs si, anem tant atabalats a la feina que no veig més enllà de les ulleres darrere la teva taula de recepció.
-Estàs segur d’això, jo diria que més d’una vegada mires un pèl més avall dels meus ulls, no?
-Dona, hi ha dies que costa molt mirar-te només als ulls i al estar asseguda ofereixes unes perspectives difícils d’evitar-hi una ullada.
-T’ha passat mai pel cap que poden no ser involuntàries?
-A veure si és com la desaparició del teu paraigües, que potser no ha estat del tot fortuïta.
-Ja, i ara em diràs que has trucat a l’home del temps per fer que plogui no?
-No això no, però tu no saps els dies que fa que practico la dansa de la pluja, intentant aquest moment.
-I el proper pas quin és doncs? Perquè veig que hi ha molta predeterminació en tot plegat.
-De fet et volia convidar a sopar, però mirant més avall dels teus ulls, he vist en la transparència les teves brúixoles, i no sé si seria millor seguir la seva direcció per donar-hi calor. Perquè deu ser casualitat també que t’hagis deixat la jaqueta al despatx no?
-Potser, només recordo que amb el tam tam de la dansa de la pluja he oblidat els sostenidors, però vaja, si ha de servir per orientar-te benvingut descuit no?
-Doncs tirem enrere, que amb la distracció fa estona que hem passat de llarg casa meva.
-Ah, així no sopem?
-No pateixis per això, t’atiparàs segur.
-Mira que tinc molta gana, potser hauré de repetir. 
-Tens tota la nit........

La meva aportació humida a Relats Conjunts

dimarts, 15 abril de 2014

Aturada tècnica

En el que al seu moment es va anomenar com a setmana tràgica, en aturar-se tots els servidors que donaven accés a les xarxes, ara després d’uns mesos, molts ho coneixen com a baby boom. Diuen que quan la gent va entendre que no hi havia maneres de connectar-se, es relaxaren i varen connectar molt.