dilluns, 4 de maig de 2015

Lo poble

Tal com si jo fos el foraster, m’he plantat a treballar a un petit poble  de no més de quaranta habitants. Acostumat a estar en llocs on hi ha més abundància de gent t’adones ràpidament que hi ha unes diferències importants i de que pots gaudir de vida de poble.
La sensació de seguretat que et dóna veure que les cases romanen amb les portes obertes tot el dia és molt gran.
La gent que no has vist mai de la vida et saluda amb normalitat i en pocs dies ja és normal fer la xerrada si s’escau.
Descobreixes que als pocs dies ja t’han batejat amb un sobrenom, ara ja sóc en Joan de Girona per els d’aquí.
Estar en la pensió del poble i que et preguntin que vols per menjar que t’ho faran o preguntar-te abans de fer-ho si t’agradarà o que et vinguin a portar les claus a la feina perquè han de marxar i puguis anar-hi quan vulguis. Això és el verdader tracte familiar.
No té preu la confiança que et tenen des del primer dia, deixant-te marxar cada dia per pagar només un cop a la setmana sense tenir cap dada teva.
I el que és una passada és el fet d’estar en ple territori espanyol i que et parlin amb un Català perfecte. 
Això és un paradís, això és Sopeira, Osca. Amb tot això s’arriba a compensar una mica, el fet d’estar lluny dels teus. Però els temps manen.

dimecres, 29 d’abril de 2015

La casa plena de Sueques

Aquesta setmana, coses dels intercanvis, ha tocat conviure amb una Sueca de categoria adolescent. Com que en aquestes edats allò d’ajuntar-se és el més normal del món, se’m va omplir ahir la casa amb onze adolescents, deu noies entre catalanes i sueques ben acompanyades per el meu hereu.
Comparant les joventuts, per països, he arribat fàcilment a la conclusió que són com els d’aquí, enganxats als mòbils, existeixen rancúnies entre ells, són mal endreçats de mena, els agrada la gresca i mengen com una llima sorda.
La única diferència després d’observar-les molt bé, va ser que les del país del nord, a les onze de la nit,  es tiraven de cap a la piscina perquè segons el seu criteri feia calor. 
Per tota la resta, una experiència que val molt la pena per el desenvolupament lingüístic i cultural dels nostres joves.

dimecres, 22 d’abril de 2015

Contrastar

Havia estat i conegut com un home que no es fiava mai de la primera informació que li arribava, sempre esperava que fos corroborada per altres estaments, que no fossin els primers informadors. 
Seguint la seva manera de fer, no va creure’s mai que la seva dona l’enganyava amb el carter del poble, fins que no va sortir reflectit a totes les xarxes socials, influïdes les que només s’alimenten d’imatges i el carter feia click al m’agrada.