dimarts, 22 juliol de 2014

No tenim solució

Si podem permetre que els mateixos que governen el món, amb els vots de la població, siguin els mateixos que fabriquen, venen les armes, donen lliçons de pau i els permetem poder mirar des de la seva poltrona com cada dia arreu del món es maten civils innocents, és que no estem bé. 
Estem en decadència, tots en tenim part de culpa suposo, però el que espero realment és que algú hi trobi  solució a la nostre imparable autodestrucció. Seria molt demanar que deixessin de banda el seu egoisme i que la població visqui sense por? 

diumenge, 20 juliol de 2014

Doncs val, som-hi




Estava molt malament per la ruptura que acabava de tenir amb el meu company de sempre. Però aquells dos nois, companys de feina amb solera em varen convèncer de assistir a la seva celebració, jo sense ganes, també ho haig de  dir, vaig decidir anar-hi a passar una estona  i marxar amb qualsevol excusa un cop les presentacions acabessin 
Però la meva opinió va canviar en veure aquell lloc  acollidor,   amb gust i que només hi havia  3 copes, la cosa prometia.....   

Participació als  d'estius de la Carme.....

dijous, 17 juliol de 2014

Company de pis

Com a mileurista que sóc, tinc un company de pis que guanya tres mil euros al mes. Per solidaritat cadascú posa la meitat del seu sou en concepte de despesa diària. Ara el molt malparit després de compartir pis molts anys, em diu que marxa, que es vol independitzar i ser lliure. Quins collons té, per suposat jo m’hi nego rotundament.
Estic fart de dir-li que no el voldran enlloc a ell sòl, que no se’n sortirà sense mi. No sé com no s’adona de que sempre que té problemes li deixo diners del pot comú, que pot tornar-me quan vulgui, sempre i quan al proper mes deixi unes miques més de diners al pot en concepte d’agraïment.
Tot i així ell s’ha entossudit que marxa, fins i tot té les maletes fetes, però no ho permetré, l’hi he posat vigilància, només el deixo anar a treballar i tornar de dret a casa. Me’l estimo tant que he pensat en pujar-li una mica més la seva quota mensual, per tal de que m’hagi de demanar més diners per el dia a dia i així vegi d’una vegada per totes que realment em necessita per viure. Mai m’agrairà tot el que faig per ell.

De veritat que hi ha gent que pot pensar així? viuen dins d’una gran mentida? o tenen ganes de tocar els cataplins?