diumenge, 19 d’abril de 2020

Què deuen estar fent?

Sense voler ser voyeur, un, des del balcó de casa veient tot el conjunt d'habitatges confinat, es pregunta que coi deuen estar fent tantes hores tancats.
Les possibilitats són moltes, des del sexe desenfrenat a les bronques més estrepitoses passant per les activitats més normals com llegir o fer pastissos. Encara que una de les activitats estrella penso que ha estat l'endreça, qui més qui menys ha llençat quelcom aquests dies, a casa hem fet venir fins i tot el camió de la brigada municipal, que haurà de repetir viatge.
Tot té una explicació, ara que estic lliure de feina, he decidit redistribuir l'habitatge per més endavant llogar-ne una part fent ús de la plataforma  Airbnb, sense haver de fer gairebé res, puc individualitzar una part del habitatge on allotjar algun turista que vulgui visitar Girona i estar a vint minuts de la costa. Donarem us a una part que fins ara tenia poc servei, però si que hem de situar alguns serveis bàsics com l'elíptica i la seva sucursal de Netflix en forma de pantalla de tv.
És el meu primer projecte, des de la meva incapacitat laboral permanent, que puc desenvolupar legalment. No sé si anirà bé, però d'això es tracta, de saber-ho provan-t'ho.
Si no acaba funcionant com voldria, mai haurà estat una inversió perduda, doncs tal com esta el lloguer qui sap si algun dels nanos s'hi acaba independitzant. La qüestió és tirar endavant, amb nous projectes o altrement dit reptes.
I la resta de gent? Que deu deu estar fent? Espero que no siguin bronques.....

divendres, 10 d’abril de 2020

Decisions importants

Moltes hores de pensar, moltes de dubtar i al final qui m'ha ajudat a decidir ha estat el Covid19.
Tots o molts sabeu del meu accident laboral de fa tres anys, amb conseqüències de per vida i que poden anar a més si no ens cuidem. En plè confinament m'ha arribat la notificació d'incapacitat laboral en un 55% que impedeix que faci la feina que tota la vida he fet. Al tenir més de cinquanta cinc anys tinc dret a un vint per cent més de pensió, aleshores i veient que altre feina serà difícil de trobar he arribat a la conclusió de plegar. Deixo la feina, em jubilo, amb menys poder adquisitiu però amb més temps per viure, que amb la que està caient, t'adones que en un moment pots acabar malament.
És hora de nous reptes, noves idees i projectes, però de no parar quiet, continuant actiu com si res hagués passat, però sense ningú que em dirigeixi. De nou vertigen, el que pot passar a partir d'ara és de mal saber, però al mateix temps una il·lusió enorme i una sensació de llibertat absoluta.
Com en altres coses, vull pensar, que tot anirà bé.

dilluns, 23 de març de 2020

Tancats

Després de passar dies confinats i  amb gràcies d'haver passat la febre i veure com sembla que hem superat un episodi de corona. Mai sabrem del cert si ho ha estat, perquè les proves no han arribat a fer-se. Hem arribat a un diagnòstic i un seguiment telefònic dels tres afectats i prou.
Ara en la paciència del dia a dia  tot i esperant que res es compliqui, penses i reflexiones sobre el futur incert que es veu a l'horitzó. Tenim excés de informació, tenim més feina a triar que a imformar-nos. Dona la sensació de que tot és fals o manipulat. Aleshores fas servir la llògica per pensar el que presumiblement és cert, amb el perill de caure en l'auto convenciment per estar còmode dins els pensaments i dir que tot anirà bé.
De tot plegat, i des del meu punt de vista, torna a ser el poble el que salvarà la crisi, doncs és qui fa el que realment es necessita. Des de dalt, només es pensa en quedar bé, que no costi massa diners i dona la sensació de que esperen que el temps farà la resta. Les xifres finals poc importa,
si perquè si convé les maquillaran a gust i encara que no siguin creïbles les posaran per reial decret.
Un cop més veiem que davant de tot això, estem venuts. Nomès el poble salvarà al poble, serà molt honorable i al mateix temps trist.