dilluns, 2 de maig de 2016

La carrera

Just havia acabat la carrera, just havia començat un màster, es preveia un jove amb una projecció de futur envejable. Cinc anys d’esprémer el cervell per acabar amb nota de dues xifres al mateix temps que feia equilibris amb feines mal pagades per arribar a pagar tot el que demanen. 
Ara tot comença de zero, zero feina, zero diners, però la llarga carrera d’econòmiques ha servit de molt. Té més clar que ningú que no signarà cap deute, viurà amb el que pugui obtenir sense endeutar-se. Sempre serà millor això que fer tractes amb senyors que sembla que et facin un favor a canvi de xuclar-te la sang, tota la vida.

dijous, 28 d’abril de 2016

Vendre el cos a canvi de diners

Aquest anunciat porta al nostre subconscient a la paraula puta, sens dubte, perquè per uns diners deixen el seu cos a altres persones.
Doncs jo confesso que també ho faig. Cada dia em llevo i entrego el meu cos, a unes hores de feina, que satisfan més o menys a altre gent i que per aquest servei em donen uns diners. 
Aleshores estic practicant una mena de prostitució, que només es diferencia de l’altre, deixant moralitats aparcades, en dues coses bàsiques: és legal i cobro després del servei. La resta tot igual, ho haig de fer per força, amb gent que no ho faria, fent coses que només es fan per diners, remenant molt i fent veure que m'ho passo bé.

dimarts, 26 d’abril de 2016

Allò que sempre recordarem

Tothom mereix unes línies, més quan marxa massa aviat d’aquest món que sovint ens maltracta i és injust.
Tot i que feia temps que no coincidíem, sempre va quedar, d’aquells temps en que vàrem compartir feina i estudis. Temps que no ens feia mandra treballar deu hores i anar després a fer un curs nocturn de dos anys per ser més competitius o tenir més oportunitats. Potser aquells temps varen marcar una amistat que va perdurar encara que fos a través del fil telefònic. Havíem sigut  i érem.
Ara només queda recordar, deixes gent que et trobarà a faltar molt, doncs amb tant sols quaranta-vuit anys tothom esperava tenir-te molt de temps.
Han passat les hores i no  em trec del cap el Still Loving You,  d’Escorpions, que sonà a l’església com a trist comiat. Perquè no es perdi el moment, jo te la torno a posar.
Fins sempre Xevi.