dilluns, 29 d’agost de 2016

Et ve de gust fer una bestiesa?

Va ser la pregunta que vaig formular a casa un bon dia, per culpa de les xarxes socials, tot s’ha de dir, i ha de quedar sempre un clar culpable.
La resposta va ser quin una t’ha passat pel cap ara? La resposta va ser clara i contundent: En un dia, nosaltres que som de Girona,  anirem a conèixer dues dones de la terra ferma Lleidatana i assassines confesses. La trobada serà a província de Teruel, concretament a Valderrobles que celebra la fira de novel·la negre amb una bona colla d’escriptors de ment perversa. Tot sota el nom de #Matarranyanegra, cinquena edició La resposta va ser com la de l’Emma de plats bruts....ah vale.
Hi ho vàrem fer, prop de set cents kilòmetres en un dia, trepitjant les quatre províncies catalanes i Teruel passada la frontera, que per cert  segons informes, aviat caldrà passaport per creuar.
El resultat boníssim, passeig per zones que conec molt bé, desvirtualitzar a gent que aprecio molt, conèixer famílies i gent fantàstica que demostra que els bloggers no som tant estranys, menjar un menú negre amb altres vuitanta persones, xerrar per els colzes i marxar amb una agradable sensació d’haver passat sis hores envoltat d’assassins i sense ni una rascada.......apart de la butxaca ressentida dels cinc llibres que ens emportem. 
Ho hem fet i ho tornaríem a fer, perquè tots plegats sou molt bons assassins. 

Dues grans assassines Ramona Solé (Quadrens) i Montse Sanjuan (La sergent Anna Grimm i El misteri del bressol buit)


El viatge no ha estat envà....


El sempre màgic Vall-de-roures

dilluns, 22 d’agost de 2016

La memòria dels caragols


-Mira quina imatge més maca dels caragolins he vist al Instagram, t’agrada?
-No
-Caram Lluisa que poc receptiva estàs, que passa que no t’agraden?
-No
-Coi, m’explicaràs que coi et passa amb els caragols?
-No
-Va, explica-m’ho, que has fet una cara molt estranya quan t’he ensenyat la foto.
-Mira Elena, el que passa és que vivint, treballant i sense trepitjar un prat, és de molt mal explicar-l’hi a en Pere, com coi han anat a parar un parell d’aquestes bestioles a  la meva roba bruta d’ahir.....
-I tu? Saps com hi varen anar a parar?
-T’ho he dit que és de mal explicar?
-Si..... 
-Doncs això.

Aportació del mes d'Agost als Relats Conjunts de la Carme


divendres, 19 d’agost de 2016

Vuit i encara no estic buit

Doncs tal dia com avui, per culpa de tafaneria virtual, les ganes de dir coses, o qui sap el què, va fer que truqués a la porta de blogger per engegar aquest espai.
Si no fos interessant, suposo que no estaria dins aquest món , cada cop més reduït, que ens té d’alguna manera enganxats  a una virtualitat, que en molts casos s’ha perdut encara que sigui per unes hores. He conegut gent, sé que encara en coneixeré més, que participaré en altres projectes, engegats per mi o per qui sigui.....però això de moment continua. Perquè en tinc ganes, perquè m’hi sento bé, no hi tinc cap obligació i de moment només m’ha aportat , amics i coses bones.
Ja sabem que amb menys gent la intensitat baixa,  que potser la idees no són tantes, que el rellotge t’envia a altres bandes, potser urgents. Però sempre hi ha aquell moment, aquells minuts per dir: que coi deuen fer aquella colla? 
Vuit anys de dir coses, però encara no estic buit......continuem?