dilluns, 20 de juny de 2016

Ona va



-Manel, ja et vaig dir que aquestes agències de viatges que fas servir tu em semblaven sospitosament barates.
-Va Filo, que et queixes per tot dona, et vaig prometre un creuer i aquí estem en mig del mediterrani.
-Si, però jo no ho veig gaire clar si arribarem a port. Tenia un altre expectativa jo per un creuer, més glamur, més seguretat i passar nits boges amb tu a l’habitació amb vistes al mar, però aquí estem a sol i serena.
-Però jo et veig excitada i molt sexy.... 
-No et confonguis...el que marca la samarreta mullada no és rés més que fred.

Participació a Relats Conjunts de Juny.

dimarts, 14 de juny de 2016

Bona feina.....però per res

Assegut a la terrassa, fent el cafè tranquil·lament a les deu d ela nit. Un cotxe es para davant la casa dels veïns, dos individus baixen, creuen el carrer i es fiquen dins el jardí de la casa amb tota tranquil·litat. Vist això m’aixeco vaig cap allà a cridar : què collons feu aquí, foteu el camp!! Al moment que un d’ells feia llum amb el mòbil dins una habitació per veure que veia. Al sentir el crit, sense ni immutar-se, tot baixant el cap salten altre vegada la tanca i pugen dins el cotxe.
Veient les intencions agafo el meu cotxe i surto a donar un tomb per veure si puc agafar la matrícula, però després de dues voltes veig que ja han marxat.
Truco als mossos per alertar de la situació i el model de cotxe, amb la sorpresa de que al mateix poble ja algú els ha vist i ha trucat també.
Per alertar al poble faig ús del grup de whatsapp de la festa major perquè tothom vagi en compte. La virtualitat dóna els seus fruits i entre uns i altres tenim matrícula i direcció cap on es dirigeixen, amb aquestes dades torno  trucar a  mossos per ampliar informació.
La tant qüestionada policia, amb tota la informació detallada acaba trincant als tres paios que ja havien entrat a un habitatge del poble veí.
L’endemà rebem agraïments dels mossos per la nostre col·laboració i organització.
Sí, ho hem fet bé, els mossos també, però de què haurà servit si segurament abans de que la tinta de l’informe fos seca, ells ja devien tornar a ser al carrer, amb la vista a on podrien posar les mans de nou.
Podria ser un relat, un tros d’una novel·la o un guió d’una peli d’acció, però no, és la crua realitat . I tots hi estem exposats. 
Estem indefensos, davant la impunitat dels dolents, potser la justícia no es fa justícia.

dissabte, 11 de juny de 2016

El valor de les lletres

L’estiu està fet per relacionar-se, em feia mal el cor de veure-la sempre sola, a la feina no es feia amb ningú, potser tenia algun problema o era la seva manera de ser però, quan la vaig veure sola un dia festiu, vaig saber que havia d’ajudar-la, o almenys intentar-ho.
Al vespre en sortir de la feina vaig enviar-li un missatge:

No sé si és la teva manera de ser, però al veure`t tant sola, i si et ve de gust, voldria que sabessis que la meva colla estaria encantada de rebre’t i dedicar-te tot el temps que necessitis.

Quina mala estona vaig passar, el maleït  text predictiu del mòbil havia escrit colla amb p...... Una sola lletra canviava totalment el sentit de tot. La resposta em deixà de pedra:

Estic passant una mala temporada, res em surt bé i és un mal viure. Potser tens raó i em caldria entregar-me unes bones estones a l’escalfor i dedicació de la teva colla.

Per un moment i de fet encara ara....penso que també l’hi ha fallat el text predictiu, no?