diumenge, 1 març de 2015

Responsable de felicitat

La seva empresa li encomanava com a màxima prioritat que fos la responsable del benestar dels treballadors. D’ella s’esperava que amb la felicitat dels treballadors la producció anés millor, no es buscava més, sinó el què realment es volia millorar era la qualitat.
Amb tots contents la cosa anava molt bé, fora rivalitats, més treball en comú i més fiabilitat. La cosa no podia anar a millor fins que un va proposar-li d’anar a sopar aquell mateix vespre. Ella que tenia ganes de ser feliç i donar felicitat, acceptà de molt bona gana. La nit fou rodona, es varen donar molta felicitat........ varies vegades.
L’endemà la seva cara d’alegria els delatava tant, que va caure en picat la felicitat de la resta d’operaris. Sense adonar-se’n, en els últims mesos havia aixecat moltes passions i només un tenia premi. Per un moment, se li  passà pel cap de repartir felicitat a tots, però va veure que la solució seria només temporal. 
Irrevocablement presentà la seva dimissió, recordant el que tantes vegades havia escoltat del seu avi....on tinguis la feina, no hi posis l’eina. 

dimecres, 25 febrer de 2015

Memòria

 Semblava que el món se li havia escapat de les mans, en poc temps i sense voler, es va trobar que el dia del seu aniversari ningú se’n recordà de fer-li una abraçada i ni tant sols de desitjar-li un feliç dia. Això si, totes les xarxes socials, centres comercials on era client i fins i tot sant google li desitjaren un feliç aniversari. 
Abraçar-se a l’ordinador era la opció més gratificant, però va decidir llençar-lo per la finestra i sortir a fer-ho saber a la gent.

diumenge, 22 febrer de 2015

Poca roba

No s’acaba de creure el que l’hi estava passant, tot i tenir quatre metres lineals d’armari plens de roba a vessar, aquella trucada inesperada per anar a una festa, la deixés tant traumatitzada. 
La primera vegada a la seva vida, que la convidaven a una festa de pijames i ella sense res per posar-se.
Hauria de canviar les costums?