dimecres, 16 de gener de 2019

Estranya sensació



Mirant enrere es sentia culpable de la vida que havia portat, aquelles llargues festes plenes d’irresponsabilitat , aquells viatges fins que s’acabaven el diners, engegar a pastar fang a qui la molestava, no casar-se amb ningú, no poder callar mai allò que li passava pel cap i fotre el que volia en tot moment.
El pitjor de la vida és que passa, el temps premia i dóna la sensació que no ho estàs fent bé, potser és hora de posar els peus al terra , prendre la decisió i ser conseqüent amb ella.
Està decidida, continuarà igual perquè és el que desitja,  si una cosa és important en aquesta vida, és un mateix.  El que més greu li sap és no saber si encara podia haver fet més per la seva felicitat.  Els límits no estan marcats, la por  ens hi deixa a prop, però no ens  deixa caminar-hi de bracet.


dimarts, 8 de gener de 2019

Feliç any nou


I perquè no, també bon Nadal, encara que sigui a festes passades, tot i esperant que els reis o reixos hagin estat bons amb vosaltres. Encara que com deia aquell, no sé si val la pena fer tot l’any de bondat per un dia que el trio majestuós es digna a treballar. No em queixo, doncs n'hi ha que encara ho fan menys.
Podem comprovar la felicitat de vuit dies de 2019, que de moment, apart de la molèstia de canviar una xifra no ha portat massa guerra o bé ha estat una continuació de la batalla de l’any passat.
El fet de ser de la dècada dels 60, em dóna la llicència de no creure en els propòsits i ni tant sols plantejar-los. Però si sabés segur que es compleixen provaria de demanar-me aquests.

Tenir la salut dels vint anys
Fer por a la por
Poder fer estressar la feina
Triar la velocitat de les hores
Saber dir: NO
Tenir sempre bitllets d’avió reservats
Que el problema dels diners, fos on posar-los.
Fer-me cas a mi mateix
No callar-me res de que penso
Que tots els bons  sentiments vagin a més

Potser el fet de no creure-hi, fa que posi el llistó molt alt, però que carai......demanar coses fàcils no tindria massa gràcia no trobeu?
Bona resta d’any a tothom.....que ja només en queden 355.

dilluns, 17 de desembre de 2018

És possible sortir de la roda?


Com cada any, aquestes dates em fan reflexionar. No en el que representen, sinó en el que comporten i d’alguna manera ens obliguen.
És possible sortir de la roda del consum, que any rere any ens aboquen a compres que ni són necessàries i estan en el seu punt àlgid de preu?. Hem de comprar el que sabem que en menys de dues setmanes estarà a meitat de preu? Alguns ho fan, jo cada cop menys i m’estic plantejant  prohibir que em facin regals, sempre que hagin de comportar més de vint minuts en pensar què comprar i sigui per quedar bé. Perquè desenganyem-nos, amb la varietat i abast de productes que ens envolten,  cada cop és més difícil que rebis un regal just al teu gust o necessitat. Si necessito una gorra, la vull al meu gust, al meu color i a la meva mida. Que m’agradi i em quedi bé, encara que sigui només als meus ulls.
Han passat aquells temps en que esperaves aquestes festes perquè necessitaves unes bambes o una camisa. Ara per sort o per desgràcia tenim de tot i massa, l’únic que ens manca són diners que malgastem, juntament amb la por de no quedar bé i què diran.
Estic d’acord en que, als més petits el que calgui, per fer durar aquella il·lusió que malauradament és de les poques coses veritables d’aquest món. Nosaltres ja som grandets.
Gastem les nostres energies en retrobar-nos, abraçar-nos i dir-nos allò que ens costa tant a vegades. 
Podem fer pujar el consum, però que sigui de petons i abraçades.