dilluns, 29 de juny de 2015

Impuls irrefrenable

Feia massa temps que l’home no gaudia d’allò que tant li agradava, ara estava en aquells moments de màxima gana, necessitava fer-ho, estava ple i necessitava aquell buidat que el fes sentir altre vegada com a ell l’hi agradava.
Per això que, a la primera ocasió, quan la va tenir al davant i amb un impuls decidit va obrir-li la cremallera fins al límit, fent que s’obrís al màxim per rebre tot el que ell volia i tant desitjava posar-hi. 
Quan va acabar, amb molta suavitat li cordà la cremallera i la maleta va quedar a punt per marxar de vacances. Amb el passaport a la butxaca, l’agafà de les manetes per anar junts cap a l’aeroport. 

dijous, 25 de juny de 2015

Compte premium

Li varen assegurar que amb un compte "premium" li garantirien sempre el millors preus i un enviament ràpid. Però mai va poder comprovar si el servei era bo, perquè l’amor que ell buscava no estava entre els milions de productes. 
Per fi s’adonà que a internet no hi és tot, baixà la tapa del portàtil i sortí a respirar món, que feia una agradable olor, a oportunitats properes. 

dilluns, 22 de juny de 2015

Hem de deixar-ho


-Em sap greu, però hem de deixar de veure’ns.
-Que t’ha passat? t’has cansat de veure’m, no sóc prou maca o potser has conegut alguna que visqui en un temple amb més glamur?
-No, no, res d’això, ets la més maca que conec, m’encanta com ets, sé que mai més podré sortir amb una princesa i que em costarà molt deixar de pensar amb tu.
-Doncs no ho entenc, els meus pares han donat el vist i plau, pots venir a viure aquí un cop ens haguem casat , tot és perfecte.
-Mira, ja n’hem parlat altres vegades,  tu vols viure en aquest meravellós temple, si o si. Però has de pensar amb mi que cada dia haig d’anar a la feina i que només tinc una hora per dinar.
-No sé quin problema hi veus, si treballes aquí al costat mateix.
-Les putes escales, el problema són les putes escales que em deixen baldat cada cop que et vinc a veure, i si em trasllado aquí encara serà pitjor, almenys tres vegades al dia. I si estic acabat de casar, quan penso en tres al dia, no són precisament escales en el que penso.
-Doncs així què? 
-Tu tries, casada en planta baixa o soltera a l’àtic.

Aportació a Relats Conjunts de Juny.......