diumenge, 31 agost de 2014

Has pres precaucions?

Per la fogositat del moment, semblava que no havia de donar per rumiar més enllà del què el moment demanava. Ja ho diuen: quan truquen a baix, a dalt no hi ha ningú. 
Havien passat quasi dues hores, el frec a frec havia estat intens per les cares que posaven, tot i així ell, amb un to seriós l’hi va dir: Has pres mesures no? Ella sense pensar-s’ho va contestà: Si oi tant, he fet un acte notarial on consta que passarem la nit junts.

dijous, 28 agost de 2014

Dubtosa veracitat

Senyores i senyors ha arribat el moment en que no n’hi ha prou de llegir les noticies, a més les hem de contrastar abans d’arxivar-les al nostre disc dur de neurones.
Potser a vosaltres no us passa, però jo que com molta gent m’informo a base de twitter de les entitats periodístiques. Però últimament fins i tot en aquestes més serioses hi ha hagut notícies que s’han desmentit i han passat unes hores en que realment la notícia ho era només per la seva incertesa. Parlo de la vida d’una persona i, sense ser la primera vegada que passa.
Aleshores de què serveix una notícia ràpida si l’has de posar en dubte? Que fem amb aquelles re piulades on es “tunegen” portades de diaris? I els comptes falsos per aixecar merder abusant dels insults per tenir més protagonisme?
Si hem de passar més temps contrastant el que veiem, potser millor esperar a l’endemà a veure imprès sobre paper el que són ja, notícies velles.
Tot per l’afany de ser el primer en dir-ho, sense saber-ne la certesa, però el primer. 
A veure per quan una xarxa seria, que ja veig que tot el que són ocells blaus acabaran abatuts, per no fer les coses bé. 

dimarts, 26 agost de 2014

Tot cansa

M’he adonat amb el pas dels anys que ser responsable arriba a cansar, i algunes vegades agradaria que t’ho donessin tot mastegat, per no haver de ser sempre qui tira del carro.
Són ja més de vint anys els que porto al capdavant, temps amb molta gent al meu càrrec, temps amb menys i ara quasi sòl, però sempre com a primer responsable i sota la mirada del qui mana. Si bé et quedes exclòs, de la primera línia de foc de la responsabilitat jurídica, la resta tot ha de tenir contesta i a ser possible que agradi a les orelles de qui pregunta.
No compten les dificultats, ni els enfrontaments que puguis tenir amb els de sota teu, ni com ho has fet perquè surti el que ha de sortir. Només compten els resultats.
Les parts bones també hi són, flexibilitat, triar el camí a seguir, quan fer-ho, sentir-te bé quan tot rutlla i saber que no ets l’últim mono, ajuda a tirar endavant i no voler canviar. Però ja us dic jo, que tirar del carro tant de temps cansa. 
Les crítiques cauen sempre imparables, els elogis s’envaeixen fent-se quasi sempre invisibles.