diumenge, 1 de setembre de 2019

Coses a dir


He tornat, al bloc almenys per un apunt, i de vacances almenys fins que torni a marxar. En primer lloc felicitar-vos als que encara sou aquí per aguantar-me, cada cop menys, aquests 11 anys que va complir aquest espai a principis d’agost. Onze anys, mare meva, la de coses que han passat i mirant ara enrere sembla que fos ahir, que tenia aquella empenta i ganes de dir coses aquí. Ara l’empenta hi és, les ganes de dir coses també, la ironia aguanta bé, però no es manifesta aquí, les persones canviem o les costums canvien, però hi sóc i vaig passant de tant en tant.
Hem tornat de vacances també, i contents d’haver sobrepassat les expectatives que ens havíem fet, doncs en un viatge de pressupost baix  té més mèrit que quant els diners no són un problema.
El destí ha estat Bulgària, des de Sofía capital fins a les platges del mar negre i tornant per el sud en una ruta més o menys circular.
Un país de contrast, on pots veure un cotxe de gama alta, avançar un carro tirat per un cavall, on tot és manual, la gent sobreviu als pobles amb venda ambulant i poca cosa més. El turisme ha portat recursos als llocs de més turisme de platja, però al interior on hi ha més riquesa cultural i de patrimoni antic encara la cosa no s’ha massificat.
És un destí barat, on hem menjat cada dia dues persones en un ventall de 15 o 20 euros. Sempre amb només plat per persona, postres i cafè, doncs són molt generosos amb el menjar. Si fem servir com a barra de mesura la cervesa, una ampolla de mig litre al restaurant, està a un promig de 1,40€.
Amb els allotjaments passa el mateix, hem dormit a uns preus de entre 15 i 25 euros la nit amb apartaments amb cuina i bany privat. En total ens hem allotjat a 10 llocs diferents i tots molt correctes.
El lloguer de cotxe al final ha sortit per 21 euros al dia, cosa que no està gens malament.
Hem al·lucinat amb els monestirs i pobles ancorats en el temps, amb la bona gent que ens ha ates, inclús sense que entenguin una paraula d’anglès. També val a dir que hi ha zones on tot està deixat de la mà de Deu, s’ha d’anar preparat per veure coses autèntiques. Per nosaltres una de les parts bàsiques de fer turisme.
Us deixo unes quantes fotos per veure de què parlo, tot i que els qui seguiu a instagram a garbi24 ja les heu vist fa dies.









dilluns, 10 de juny de 2019

Ganes de molt


Passo a saludar perquè en tinc ganes, perquè us miro de reüll sovint, des del mòbil...per que fa mandra fins i tot engegar l’ordinador. Anem a lo fàcil, rapidesa, comoditat i no pensar massa, que be prou ho fem durant el dia.
Sovint tinc ganes d’escriure, de dir i explicar, però altres coses s’interposen i no ho acabes fent, llavors passen els dies i ja no recordes què volies dir. A qui més qui menys, suposo que l’hi passen aquestes coses, vols però no ho acabes fent perquè hi ha més coses que et criden.
Tinc ganes de viatjar, passo hores planejant, valorant i com no pressupostant que és una part important. No ho faig tot el que voldria, però tinc bitllets per Bulgària a l’agost i a Estònia per Octubre. Això ens ajuda molt a fer els dies més amables. Somiem constantment.
Camino, però ho voldria fer més. Sovint el dolor o el cansament no ho fan viable, però les ganes hi són i no les vull perdre perquè les imatges que copsem són sempre captivadores.
Vaig acabar una novel·la, però no l’he posada apunt per pujar-la i compartir-la amb qui vulgui lectura sense cost, només per el plaer de que es llegeixi i despertar la curiositat d’algú. En tinc ganes, però s’ha de fer encara. 
Si no perdem les ganes, sempre acabarem fent alguna cosa, això és important. Suposo que el fet de que mai estem contents del que fem o tenim, fa que volem molt però mai ho atrapem tot.  

dilluns, 25 de març de 2019

La Palma



Tornem d’una setmana curta, les vacances ja tenen això d’escurçar el temps a passos de gegant. Però hem omplert la capsa de records per aguantar fins les properes.
L’illa de La Palma era un destí complicat d’anar, doncs s’havia de fer escala a alguna de les altres illes. Quan vaig descobrir que havien obert des de bcn directa, vaig posar fil a l’agulla.
Si l’anomenen “la isla bonita” és per alguna cosa, i fa honor al nom, almenys a nosaltres ens ha encantat. Pots passar amb poc temps de la cota zero a la cota 2426, amb els núvols a sota els peus, amb trekkings per carenes de volcans actius fa pocs anys.
Tot això contrasta amb la costa nord, frondosa, salvatge i encara autèntica. Encara queden llocs on amb tant sols tres taules pots seure a dinar i menjar el que hi ha aquell dia, sense cartes, com un més de la casa. Senzillament autèntic.
Un altre cosa a ressaltar és l’amabilitat de la gent i l’atenció que tenen amb el client, es respira tranquil·litat i calma. Donada en part per la moratòria de no deixar fer més allotjaments turístics, al ser reserva de la biosfera es vol reservar com a tal i queda molt lluny de les massificacions turístiques d’altres llocs i a sobre a preus molt raonables. 
Us deixo unes mostres......


Balenes pilot a alta mar

Posís de Candelaria, poble encastat a les roques 

Cresta del volcà Teneguía

Increïbles postes de sol a la cara oest 

Salines de Fuencaliente

Platja i poble de Tazacorte

Bosc de dragos

135 milions de kgs exportats el 2015

Los LLanos de Aridane


Mirador Roque de los Muchachos