dissabte, 12 de maig de 2018

Me’n he fet dues....en pocs dies.


No es pot fanfarronejar de segons quines coses, però puc dir alt i clar que en pocs dies me’n he fet dues, amb unes hores de dedicació i del sofà al llit i del llit al sofà les he tingut enllestides.

Ha estat molt plaent, res previsible i amb bons canvis de ritme que no et deixen refer d’un, que ja estàs enganxat a l’altre.
Tinc ganes de tornar-hi però depèn d’elles, sempre són elles les que han de fer el primer pas. Sé que no em defraudaran i tornaran a fer-ho, són vicioses declarades dels teclats.
Me’n he fet dues, de novel·les, en pocs dies i gràcies al talent natural de ponent he passat unes molt bones hores de lectura. Molt recomanables.
Gràcies Montse Sanjuan (Memòria mortal) i Ramona Solé (Instint de supervivència, per les hores que he pogut passar amb vosaltres.

dimarts, 24 d’abril de 2018

Quin concert.....



-Isabel, quan em vares dir que venien tres joves músics a casa a tocar....i que tindríem corda per estona......no vaig pensar mai que fos això.
-Ai Maria, no sé en què pensaves doncs.
-Doncs en tocar i corda per estona, Isabel.


Aportació a Relats Conjunts 

dilluns, 16 d’abril de 2018

Errors de disseny


Quan estàs en plena manifestació protestant per allò que tothom sap, el cap no deixa de donar voltes per altres “limbos”, cosa que demostra que puc fer dues coses a l’hora.
Observar aquest munts de gent que necessita constant-ment alimentar-se, beure i evacuar, provoca que la persona humana ha d’estar sempre pendent de com podrà ingerir i evacuar vagi on vagi. Ha de preveure sempre aquesta necessitat, ens hi va la vida.
Això em fa plantejar si el cos humà té un error del sistema, doncs la avantatges que tindria sense aquestes necessitats són inacabables, però la veritat és que no.
Si així fos, ahir no haguéssim pogut sortir al carrer per cagar-nos en tot, demostrar que ens podem pixar a la cara de qui ens insulta i apagar la gana que tenim de sortir al carrer a demanar i exigir el que és nostre: la llibertat que hem triat, demostrat amb números, amb seny, amb ganes, amb civisme, sense violència i deixant tot net com una patena. 
No tenim error de disseny, menjar-se’ls i cagar-se en tot, tard o d’hora serà un plaer.