dijous, 22 de setembre de 2016

Em foto a mil

Tan si és per bo o per dolent, l’expressió significa un estat molt àlgid del nostre estat d’ànim. Doncs quan veig pel carrer un bon cul puc dir que em foto a mil, quan em fan fer alguna cosa que no hi estic d’acord em fot a mil, quan veig milers de persones cada onze de setembre i que no ens foten cas també em fot a mil i quan tens bones notícies és normal fotre’t a mil i voler celebrar-ho.
És per això que hi poden haver mil maneres de fotre’t a mil i ens pot passar mil vegades, però el que de veritat et posa a mil t’hi posarà sempre.  
Avui també m’he posat a mil, per una tonteria, però aquest apunt és el número mil. Mil entrades, milers de comentaris i milers d’abraçades a tots els que heu anat empenyent el carro. 
És per això  que vull donar-vos, mil gràcies, per haver-me posat a mil, moltes vegades i de milers de maneres.

dilluns, 19 de setembre de 2016

Art d'entendre



N’hi ha que diuen que els quadres no parlen, però si analitzem aquest, amb algunes vaques exageradament munyides, al costat d’altres animals de ploma més grassos del compte i seguit d’una gran disbauxa d’elements que estan fora de lloc....dóna a entendre clarament  perquè el vent no bufa igual per totes les banderes. Tant clar que unes van cap a la dreta i les altres cap a l’esquerra. 
La terra llaurada del mig, no és cap nova línia d’alta velocitat......són els fonaments de la nova frontera.

Per el retorn de Relats Conjunts, passat l'estiu....

dimarts, 13 de setembre de 2016

En blanc i negre

Tenim per norma de ser molt nostres i no barrejar-nos massa amb altres races a no ser perquè ens convingui o en traiem un bon profit. Però les persones són persones siguin del color que siguin, encara que estarem d’acord que hi ha cultures més problemàtiques que altres, almenys a la nostre manera d’entendre.
Amb la calor de la diada i estan els bars desbordats, vàrem fer un parell de carrers per endinsar-nos en el Salt més autèntic per dir-ho d’alguna manera. Vaig entrar amb la meva estelada i un parell de companys en un bar regentat per negres amb clientela negre. Just creuar la porta, et sents com, que hi fotem aquí? Som minoria absoluta.
Però no, el fet és que molt atentament ens varen servir llaunes per emportar oferint bosses per el transport i tot.
La sensació va ser tant bona que acabada la diada, un grup d’unes vint persones hi vàrem tornar, lavabos, alguna cosa de menjar, cervesetes i tot molt normal dintre la majoria absoluta que ja érem. La seva amabilitat em va sorprendre, sabem que la pela és la pela, però que els clients mateixos es posessin a distribuir cadires i el cambrer canviés de canal per posar tv3 sense que ningú li digués res, ho vaig trobar de molt bon gust.
Està ben clar que de fills de la gran....n’hi ha arreu, però el que més clar està és que no els hem de triar pel color. 
La única nota negativa, és que sense ordres de ningú els d’un color estàvem a un costat i els altres a l’altre, nota clara que encara ens falta molt.