dijous, 30 de juliol de 2015

Aprimament

Després de dos mesos de tractament amb les pastilles per aprimar-se, l’home no aconseguia resultats. L’ansietat no defallia, tot el contrari, era desmesurada. Els evidents efectes secundaris el  varen fer indagar, fins a descobrir un error d’etiquetatge que almenys el tranquil·litzà. 
Aquell envasat i etiquetat corresponia clarament a unes vigoroses pastilles blaves, que al final i sense perdre pes, el varen mantenir més en forma i content que mai.

Potser el temps, l’enyorança o perquè m’agrada....he tornat a fer un 69, paraules.


dilluns, 27 de juliol de 2015

La revolució de les màquines

En el moment que estem, les màquines són capaces de fer moltes coses i  han de servir per fer la nostre vida una mica més còmode.
Però es veu que qui les programa des de dins de vegades no hi posa el que ha de posar, potser per preu o potser per tocar allò que no sona.
Parlo amb l’experiència de les últimes vacances, en que m’he trobat masses vegades davant d’un aparell que només té boca per acceptar targetes de crèdit i que no li dóna la gana de parlar un llenguatge entenedor per tothom.  No demano que hi hagi la opció de tots els idiomes i dialectes del món, però almenys la llengua més parlada mundialment si. I no parlo del Espanyol.
Sabeu lo difícil que pot arribar a ser i, la poca gràcia que fa quan la tens dins (la targeta), de posar gasolina amb Noruec o pagar un parquímetre amb Suec? Doncs això, que la tens dins i no saps quines conseqüències pot arribar a tenir haver-l’hi ficat, si no entens el que et diuen.
Si bé en alguns llocs dóna la opció de posar-lo en anglès, quan estàs quasi al final et pot donar a triar tres opcions amb el seu idioma. Aleshores comences a prémer botons sense senyal de que caiguin gotes per la punta de la mànega, amb la conseqüent cara d’incomprensió. Perquè un és de tarannà serè, que si no et donen ganes de xuclar-la i tot. 
Crec sincerament que en ple segle vint-i-un, això hauria d’estar solucionat i, només espero que poca gent em veiés parlar tant seriosament amb un parquímetre Suec.


Si algú s'atreveix amb l'escrit Noruec, no dubti ni un moment en deixar-ne la traducció


dimecres, 22 de juliol de 2015

Dret a decidir


-Noies, ja sé  que jo parlo en minoria, però coi, portem dues hores caminant i encara no us heu decidit on posar la tovallola per la platja i on plantar les tendes de campanya per passar la nit. Ja sé que us vaig dir que acataria les vostres decisions però això ja passa de mida.
-Va no et queixis que si et portes bé potser al vespre encara et menges alguna cosa, que de tres alguna pot tenir ganes de festa.......o les tres!!!
-Si ja, però si tenim en compte que heu rodolat un parell de cops duna avall i que aquí no tenim dutxes.....el que em pugui arribar a menjar,  estarà ple de sorra.
-Doncs tu mateix, decideix entre passar gana o.....espolsar la sorra.

Aportació als relats conjunts estiuencs de la Carme