dilluns, 20 octubre de 2014

Ai Joana....


Feia dies que sentia aquelles veus, era cridada a ser-hi però ella és resistia, sabia que no podia anar-hi així, no parava de repetir-se que les coses s’han de fer bé. El poble clamava de feia temps, cada cop més gent era partidària del canvi, encara que els barressin el pas a cada moment.
Avui des de l’hort, sent la cridòria de la gent a la plaça, tothom hi és, menys ella que no s’hi vol presentar així, la coneixerien i seria injustament assenyalada amb el dit. Ella volia ser igual que tots, però aquella incompetència la condemnava a quedar-se a casa. 
Llavors hi va caure, la samarreta groga que havia comprat l’hi havia de ser entregada per correus, un coi d’empresa espanyola. Si ho arriba a saber, ella mateixa l’hagués anat a buscar a cavall del burro que hauria anat més ràpid i ara estaria en plena plaça Catalunya cantant l’himne dels segadors.

Aportació del mes a Relats Conjunts

dilluns, 13 octubre de 2014

Fruita del temps

De sempre que havia estat considerat un home valent, d’aquells que no mostren mai els sentiments. Estava en boca de tothom que mai ningú l’havia vist deixar anar una llàgrima.
Però avui tot i la seva avançada edat, en un menjador ple de gent a vessar, se l’hi ha vist caure un parell de llàgrimes per sota les ulleres.
Com n’arribaven a ser de verdes aquell parell de mandarines que ell mateix acabava de despullar i que n’esperava un gust  tant diferent. 
És ben bé que les coses només són bones quan estan al punt o a punt.

dijous, 9 octubre de 2014

Menja tant com vulguis per quatre euros

Sota aquesta frase, hom va decidir d’anar a provar un d’aquests bufets lliures que corren per algunes comarques de Catalunya. Més potser per tafaneria que per gana, la cosa està fotuda però encara no en passem.
El sistema funciona tot a base de monedes, així ho demostra una màquina que engruna bitllets per tornar-te ferro tal com si d’una màquina escurabutxaques és tractés. Introduint monedes et dóna pas a l’interior. Un cop dins, menjars preparats a dojo del tipus fred i calent, al costat neveres plenes de carn a punt per coure’t tu mateix, tot això entra en els quatre euros. Si tens set més monedes i veus, cal dir que una cervesa està a cinquanta cèntims. Que vols fer postres, posa monedes que a partir de vint cèntims pots menjar-te un iogurt..... Tria i remena. 
Total que acabes passant més estona preparant el dinar i fent cua a les planxes per coure’t la carn, que gaudint d’un àpat tranquil. Apart de que no suporto veure com molta gent llença el menjar d’aquella manera, servint plats de macarrons als seus nens de cinc anys, tipus Everest, acompanyats de croquetes, ous ferrats, embotits variats i que acaben no menjant quasi res. Alguns adults es veu que tampoc saben la capacitat de la seva panxa i quan estan tips, llençat i tant amples. Tot això amanit amb un xivarri nivell alt, fa que la meves ganes tornar-hi no siguin masses. I mira que el meu plat va quedar net.....tot i que de petit no en tenia res. Si voleu opinar amb proves concloents: Bufets lliures del Bon Àrea, en el meu cas a Guissona.