dissabte, 5 de setembre del 2020

Bestieses

 Segur que és criticable, però jo quan faig una cosa vull que sigui memorable, sense menysprear mai les petites coses que també valoro molt.
Fa anys, que estic allunyat de les motos, tinc ganes de tornar-hi, sé que és un sentiment difícil d'entendre per qui no el coneix. 
El cas és que després del meu accident no sabia si podria tornar a "montar" i per poder provar el meu estat físic i psicològic, va ser llogar una moto.
Un cop sentir-la entre cames, la meva ocurrència va ser.....me'n vaig al Delta a fer un arròs.
Carreteres, un tros d'autopista per esquivar BCN i altre cop a la carretera, la N340. 
Allà, després de haver-me acomodat a la montura amb els kms que portava, vaig començar a olorar Catalunya. Aquella olor a raïms acabats de collir quan et creues amb un tractor acabat de carregar. Continues i et trobes altres olors com els de tarongers que et tornen a connectar amb la terra. Arribat al Delta, la olor dels arrossars ja granats amb els camps plens d'aigua. 
Necessitava olorar l'arròs cuit i així va ser. Després de la negociació amb la cambrera, perquè jo anava sol, i la paella era mínim dues persones. Va entendre el meu desig i la meva situació de soletat i va accedir a fer-ho.  Una olor i gust brutal.
Missió complerta, ara tocava la tornada, amb la faixa una mica més fluixa engego direcció terra endins. Trepitjarem una mica Aragó per tornar a veure el cartell de benvinguts a Catalunya, on ara respiro sequera, pols d'ametllers que es recullen ara, oliveres centenàries carregades i algun que altre cítric i vinyes.
Més gas i més kms, enfilo cap a Gandesa, però tornar per aquí seria massa ràpid, millor presiono l'intermitent i faig camí cap a Ascó i Flix, fins divisar la Seu Vella de Lleida. 
Les granges també són una olor a tenir en compte, és indústria catalana, tot i que la seva olor deu ser més soportable quan els préssecs estan a punt. Que deuen inundar aquests paratges amb una olor encisadora.
Tot i que encara falten kms, ja alviro cartells de Girona. La moto té sed, jo també. Parem els dos a calmar-la, mentrestant penso, mare meva, quina bestiesa que acabes de fer, quan arribis hauràs fet 770kms, cremat 35 litres de gasolina i passat set hores sobre un cavall de ferro, per un plat d'arròs.
Però no estic boig, el cavall és de ferro i els molins només són monstres que fan energia neta per Catalunya. Si he complert un somni, l'he gaudit i el puc posar en la meva capsa de records.....on és la bestiesa? I si la veritable bestiesa fos no fer-ho?
Em quedo amb l'experiència, les olors del territori, la bona gent i amb ganes de cavalcar, descobrint o palpant nous horitzons.
Allò que et fa somriure, si és possible, fes-ho. 

dimarts, 28 de juliol del 2020

Ho he fet

Després de temps sense passar per aquest espai, vinc a dir-vos que allò que comentava al últim apunt sobre fer un allotjament a Airbnb, està fet i en marxa.
També haig de dir que en un any tant difícil, que les espectetives eren baixes, tenim un plè del 80%. Tot i tenir algunes cancelacions de última hora, les hem omplert ràpidament. 
Estem molt contents amb el resultat, hi hem posat molta il·lusió, i al mateix temps tot el que ens agrada trobar quan anem a un allotjament d'aquest tipus.
De moment el fet de conèixer gent m'agrada molt, tal com sospitava. Sé que sortiran problemes, però si agrada els solventarem.
Us convido a fer el xafarder, i si algun blogger amic meu vol fer una reserva, m'envia un missatge a través de l'aplicació de Airbnb, jo prometo que li faig un 20% de descompte, en concepte de desvirtualitzar-se. És el menys que puc fer ara que s'acosten els dotze anys de blog. Tot i que ara està massa descuidat i per això demano perdó. Però hi sóc.
Aquí podeu trobar la meva creació.....

airbnb.com/h/cozystudy24

diumenge, 19 d’abril del 2020

Què deuen estar fent?

Sense voler ser voyeur, un, des del balcó de casa veient tot el conjunt d'habitatges confinat, es pregunta que coi deuen estar fent tantes hores tancats.
Les possibilitats són moltes, des del sexe desenfrenat a les bronques més estrepitoses passant per les activitats més normals com llegir o fer pastissos. Encara que una de les activitats estrella penso que ha estat l'endreça, qui més qui menys ha llençat quelcom aquests dies, a casa hem fet venir fins i tot el camió de la brigada municipal, que haurà de repetir viatge.
Tot té una explicació, ara que estic lliure de feina, he decidit redistribuir l'habitatge per més endavant llogar-ne una part fent ús de la plataforma  Airbnb, sense haver de fer gairebé res, puc individualitzar una part del habitatge on allotjar algun turista que vulgui visitar Girona i estar a vint minuts de la costa. Donarem us a una part que fins ara tenia poc servei, però si que hem de situar alguns serveis bàsics com l'elíptica i la seva sucursal de Netflix en forma de pantalla de tv.
És el meu primer projecte, des de la meva incapacitat laboral permanent, que puc desenvolupar legalment. No sé si anirà bé, però d'això es tracta, de saber-ho provan-t'ho.
Si no acaba funcionant com voldria, mai haurà estat una inversió perduda, doncs tal com esta el lloguer qui sap si algun dels nanos s'hi acaba independitzant. La qüestió és tirar endavant, amb nous projectes o altrement dit reptes.
I la resta de gent? Que deu deu estar fent? Espero que no siguin bronques.....