diumenge, 30 de gener del 2011

190è Joc Literari (gener-2011)




Tot i que en sóc conscient de la meva bellesa canina, dubto molt de la capacitat del promotor immobiliari, quan pensa vendre el local, incloent-me a mi en el paquet per incentivar la venda.

dijous, 27 de gener del 2011

De colors

Quan fa dies que tot és negre, que les coses no van com haurien, quan t’estintoles amb les il·lusions, fins que aquestes no son prou fortes i l’únic que veus, és un forat negre sense fons que et crida. És just llavors, el moment de posar els peus a terra, pensar en qui t’envolta, per agafar força per lluitar contra els fantasmes reals que provoquen tal malestar. Esborrar els colors foscos és gairebé impossible, viure envoltat d’ells encara ho és més. Pintem-ho tot de colors, donem-hi alegria per poder-ho matisar, tot i que som conscients que la merda continua a sota, costarà de marxar, però no hi ha res que duri per sempre.


dimarts, 25 de gener del 2011

El cost de la cosa

Com a persona estalviadora que sóc, m’entesto a altes hores, a fer jo mateix i des de casa, una transferència internacional, utilitzant la virtualitat i aprofitant la globalització de la que tothom s’omple la boca.

Ràpid i fàcil, uns quans clics, introducció de dades i entrada de codis de confirmació.....però alerta...que passa aquí? estic fent una operació de cinquanta euros i el total és de setanta set. Vint-i-set euros de comissió? per cinquanta euros?, no pot ser, hauré fet alguna cosa malament, amb quaranta set anys aquestes coses ja passen...ja se sap la informàtica és dels joves. Demà ja aniré que m’ho facin....

Cap el banc de dret...bon dia i sense dir res, paper sobra la taula, transferència si us plau.....m’entretinc mirant, noia joveneta, molt guapa...teclejant......aixeca el cap i diu: Perdoni l’hi hauré de cobrar vint-i-set euros de la transferència, li carrego al mateix compte?, jo content d’estar a l’alçada de tanta joventut i bellesa....li dic: no gràcies...ja posaré els cinquanta euros dins un sobre i faré que els hi portin en mà...Croàcia no està pas tant lluny, amb el carnet jove i quasi trenta euros arribarem lluny...que passi molt bon dia.

On és aquest món promès?, que tot és viable via internet, que gràcies a la globalització, pots fer negocis i viatjar arreu del món tenint l’oficina a casa......

Tramitació del IBAN quinze euros.......TAXA de tràmit dotze euros......això em fa mala espina, jo per mi que aquest Iban i la Taxa.......tenen un rollet i deuen estar estalviant per comprar un piset, sinó no m’ho explico.

dilluns, 24 de gener del 2011

Els llocs...

Dies enrere vaig penjar els meus propòsits en forma de viatges per l’any en curs. Tot i la vistositat de les fotos posades, de cada un dels llocs, tots estan a menys de tres hores d’avió, amb lo qual, no son destins cars i donen viabilitat en principi al projecte, això sí, estalviant molt i sovint....

El primer dels llocs és, El Lago di Garda al nord d’Italia, que s’hi pot arribar molt bé de preu amb Ryanair, a l’aeroport de Bergamo, almenys ara que et regalen les taxes. Un cop allà, cotxe de lloguer, carretera i manta, dormint per uns seixanta euros la nit amb dret a cuina. Escapada romàntica de quatre dies.

El segon lloc és Croàcia i de moment la companyia que més bon preu té és Spanair amb cent cinquanta euros per cap, anada i tornada amb maleta gratis, un cop allà la companyia més barata de cotxes és l’americana Thrifty. Trobar allotjaments per a quatre persones, tipus apartament, es troben per uns cinquanta euros la nit.

El tercer lloc i potser el més verd encara, en qüestió de pressuposts, és Lanzarote. En aquest lloc, l’allotjament està a bon preu, el cotxe potser el més barat, per dia, de tots tres, però com sempre el problema radica en els bitllets d’avió que en les dates de fi d’any, alguns encara no han obert la veda i els altres són molt cars. Per això encara ens mostrem cautelosos amb aquest últim destí, però estem “al loro” de possibles gangues per poder donar-li viabilitat.

Com veieu, tot és possible, però tot està per fer...........




Un dels llocs que ens esperen..............

dijous, 20 de gener del 2011

Desembarcament de Normandía ( Relats conjunts)


6 de juny de 2044 Omaha Beach

Després de mesos intensos d’organització i d’enviament de missatges encriptats a través de les xarxes socials, als dos bàndols, tot estava preparat per el gran dia. Igual que cent anys enrere, es transportaria a tota la tropa, amb grups massius de vaixells de tot tipus, amb una velocitat de vertigen, que farien de la travessia un passeig en el que ningú podria marejar-se i arribaria tothom a terra en perfectes condicions. Aquesta vegada eren homes i dones joves disposats a tot, motivats després de tants mesos de preparació, molts d’ells en absolut secret.

Finalment, quan el sol ja banyava les costes, tothom repassava les seves motxilles al mateix temps que s’acostaven a terra ferma.

L’altre bàndol, amagats darrere les muntanyetes de sorra, esperaven amb ànsia el xoc de la multitud, barrejant-se entre ells, donant tot el que el cos els permetés, fins caure per la causa.

Milers de joves comencen a baixar corrents dels vaixells, mentre veuen com surten amb molta força, un exèrcit que s’acosta cercant objectiu, àvids d’acció, amb l’adrenalina a dalt de tot.

Quan es produeix el xoc entre les masses, s’escolten fortes explosions, entre xisclets de la gent que embogida comença a saltar i ballar al so de la música, sota un castell de focs d’artifici multicolor.......La macro festa secreta del Canal de la Mànega, ha començat. Ara, després de cent anys, la lluita cos a cos que es viurà, serà molt més plaent i el foc el porta cadascú dins seu, fa cent anys va morir molta gent, avui potser farem que amb el temps, en neixin uns quants..............Tot sigui per oblidar els vells horrors.

Una nova aportació a Relats Conjunts.

dimecres, 19 de gener del 2011

El Santuari

Un lloc de culte, que amb els anys ha canviat el seu ús i s’ha convertit en un lloc de culte per els amants de la muntanya, la natura i la forquilla. Un lloc on encara es respira l’aire net de l’Empordà amb unes vistes precioses. Tot i semblar un lloc de difícil accés, per ser el punt més alt de les Gavarres, no ho és i s’hi pot arribar per una pista sense problemes amb qualsevol tipus de cotxe (abstenir-se Ferrari).

No hi ha gaire res a fer un cop allà, però us asseguro que assegut a la única casa habitada, que ens obre les portes del seu bar restaurant, en una taula, amb el sol que et toca a la cara, branca d’embotits, torrades i un bon porró de vi, el temps passa volant.

Llocs així et fan tornar la devoció, encara que sigui per la tranquil·litat, la bona taula i les llargues converses. Tal és així que fins i tot us diré on és i com anar-hi per si algun dia rondeu per l’entorn, podeu fer-hi un cop d’ull.

Ho trobareu aquí.



dilluns, 17 de gener del 2011

%TAE

Us vaig explicar que havíem desenvolupat un sistema d’estalvi familiar, que després d’un any sota prova, puc dir que ha estat un èxit sense precedents a la historia de les finances, casolanes.

El anomenat TAE, modificat, i que passa a dir-se Taxa d’Aparellament i Estalvi, que consisteix tal com el seu nom diu, a pagar una taxa cada vegada que és fa us del dret de cuixa. Aleshores es produeix un fenomen molt atractiu i engrescador que fomenta l’estalvi casolà amb una gran satisfacció i sense recança.

S’ha acabat el vell sistema de posar monedes d’euro dins una ampolla d’aigua, fora l’intent de posar x diners cada mes en un sobre, ni deixaré tal vici i tot el que m’estalvií o posaré en un fons i a final d’any.......... Res, feu-me cas, proveu el TAE, és infalible i amb economia submergida que tal com està el pati, es d’agrair no pagar taxes, que no fan cap il·lusió.

No respondré a cap pregunta sobre quantitats...........que ja us veig agafant la calculadora.

Programo l’apunt i us deixo, que la meva dona em diu que té ganes .......d’estalviar.

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.........o no!!!! ;)

divendres, 14 de gener del 2011

Alimentar el subconscient


Parlava fa uns dies, de que per encarar l’any, tothom ha de tenir unes fites en ment o uns brots d’esperança que facin que cada dia puguis pensar en colors i donar fluïdesa als minuts monòtons.

En el meu cas, un cul de mal seient que li agrada fer i desfer maletes, ja s’ha proposat les tres fites del proper any. Perquè somiar és gratis, fins i tot moltes vegades acabes palpant el somni. Tot plegat no és cosa gens dolenta, si toques el peus a terra i no caus en un pou profund, si les coses no és poden fer.

Un cop reunit el parlament casolà, i portat amb solemnitat a vot secret, la consulta popular per les destinacions del proper any, seran els següents:

Per el mes de Juny, sota concepte de escapada romàntica i només per a dues persones dormint amb llit de 80, per economitzar l’estada......



Per el mes d’Agost, sota concepte de vacances familiars i de tipus espardenya i carmanyola.........




Per el mes de Desembre i per acomiadar l’any, sota subvenció dels tres reis d’orient a fons perdut, el destí serà...........

Ostres!!! m'he descuidat el nom dels llocs........i he extret les imatges de Google. A veure si al final podré posar imatges i podré dir els llocs..............si és que no els heu endevinat..........

Estem ara en pressupostos i sistemes molt complicats d’estalvi, però molt eficients i gratificants, que esperem donin els seus fruits i que ja us puc avançar que estan supeditats a les tan conegudes lletres %TAE.

Ara ja somiem, fins ara no hem gastat cap cèntim, tant de bo es pugui fer palpable.

dimecres, 12 de gener del 2011

Som humans?


Després de veure el comportament de certes persones a primera línea de foc, als centres comercials, en l’inici de les rebaixes, dubto si moltes de les persones assistents aprovarien amb nota, tant els usuaris com els responsables.

A les deu en punt del matí, el comando “mocador team” entra amb força a l’establiment, barrigant com posseïts sobre els pilons de roba ben ordenada, que acaba tirada pel terra provocant el caos, sota la mirada impotent del personal, que no gosa contraatacar a tant extens exèrcit. A la retirada de les tropes és procedirà a reordenar-ho tot perquè a l’endemà, durant tres minuts de rellotge, tot tingui bona presència. Una part de l’espècia humana ha suspès.

A l’altre punta de la ciutat, al local vermell, on no es pot ser tonto, l’allau humana s’afarta de provar coses, han agafat el síndrome botonetis, botó que veuen, botó que toquen. Tal síndrome els convida a comprar alguna de les coses, però al arribar a pagar, sorpresa!!!, només tres caixes funcionen i han més de vint persones a cadascuna. Aleshores em pregunto, si no sóc tonto?, que hi faig aquí fent cua? deixo el producte en qüestió i me’n vaig cap a casa. Una part de l’espècie humana ha suspès.

El fet de que uns vulguin estalviar molt i els altres guanyar-hi molt, fa que l’equilibri es trenqui, és una llàstima perquè les diferències entre els dos bandos no és gaire, si cadascú i posés un xic de la seva part, fins i tot seria possible......anar de rebaixes amb ganes.

Part de la informació aquí presentada, ha estat recopilada per la corresponsal que s’aparella habitualment amb l’autor.

dilluns, 10 de gener del 2011

Aquí no ha passat res


Ara ja no queden excuses, s’han acabat les festes, alegria per molts, tristesa per d’altres, però el fet és el fet.

Hem de tornar a començar, un any que no pinta massa bé per ningú, ni per els que guanyen diners a cabassos, perquè abans en guanyaven molts més. Els que en guanyem pocs.........i cada vegada menys, ens hem d’autoalimentar la felicitat amb alguna cosa. Tots podem tenir una fita, esperança o somni, que ens mantingui al peu del canó, quan les coses van malament.

El dos mil onze, no ha de ser un mal son per nosaltres, ha de ser i serà un any més, no ens hem de capficar més del que pertoca, si hem de passar penúries les passarem, però el que més hem de fer és aprofitar tot el que ens sigui bo i agradable.

Ho sabreu fer?, teniu l’objectiu fixat?, teniu ganes de guanyar-li la partida?....doncs va, que ens el cruspirem, esprement-te’l fins la seva última gota.

Penseu que cada dia és únic, irrepetible i especial, no el desaprofiteu que no el tindreu una segona vegada, aquí no hi ha repetició de la jugada, tot és a una sola carta.

dijous, 6 de gener del 2011

Reis i regals màgics

Ja sé que no tinc edat per creure en reis i coses màgiques que passen al seu voltant, però de vegades les coses que t’envolten tenen cert nivell de misteri.

Entre altres coses el senyors barbuts, em varen portar un esplèndid pijama, que joiosament, vaig voler estrenar amb la mateixa il·lusió d’un infant. Aleshores me’l vaig provar, desprès de dues voltes davant del mirall per comprovar que tot quedava a lloc i ni en sobrava ni en faltava, vaig arrancar d’una estrebada l’etiqueta, content, abans de ficar-me al llit.

Fins aquí tot correcte, he dormit molt confortable, m’he aixecat d’allò més bé, però al anar a vestir-me.......sorpresa. Portava el pijama del revés, estic convençut d’haver-me’l posat bé abans d’anar a dormir. Que ha passat? no ho sé, ho tornaré a provar, si em torna a passar........no el canviaré pas, que s’hi està molt calentó.

Per cert, espero que hagin estat bons amb vosaltres, jo n’estic prou content. A veure si algú ha patit el mateix cas que jo i en traiem l’entrellat.

dimarts, 4 de gener del 2011

Gràcies

Cal donar les gràcies a tots aquests senyors que tan bonament ens han apujat els rebuts de llum, gas, transports, carburants i varis etc..... , mantenint-nos els sous congelats per tal de que la nostre perícia a l’hora de sobreviure sigui d’allò més efectiva i així gaudir com a persones de les noves sensacions que ens pot aportar tal puja.

Com que no podem pagar més, el que hem de fer és una reestructuració dels usos domèstics que puguin jugar al nostre favor i fer-nos oblidar qualsevol patiment, per la factura de fi de mes.

Així que el més adient és sempre esperar a la nostre parella amb poca llum, per crear un bon ambient. La televisió no cal engegar-la, no fan res de bo, potser és que amb quaranta set canals anem justets. Quan us aneu a dutxar, feu-ho junts, l’estalvi d’energia està garantit, o hauria d’estar-ho. El termòstat de l’habitació, dos graus menys, precursor infalible del acostament. Cafetera de càpsules, prohibida, tornem a la clàssica de sempre que no gasta tanta energia. Rentar els plats, a mà, un al costat de l’altre amb la engrescadora conversa de qui esbandeix, al mateix temps que notem el fregadís proper del company/a.

Així podria continuar amb un llarg etc, però prefereixo que deixeu volar la vostre imaginació, que mentrestant jo tornaré a donar les gràcies al grup IPC, per donar-nos tanta vida.

Potser no estalviareu gaire, però almenys us ho passareu molt bé. Ells ens apujaran, però no aconseguiran augmentar la recaptació que és l’únic que els preocupa. Penseu que cada vegada que feu una aportació d’aquesta, els hi esteu fent una gran botifarra.

La vida és millor .......................si pensem en color.

diumenge, 2 de gener del 2011

Tot comença i acaba


Imatge NO extreta de Google...................;)

Com els anys, com els àpats, com el sexe, com les coses dolentes....tot té un començament i un punt i final.

Doncs aquests quatre dies fora, tampoc havien de ser menys i s’han acabat, però hem tingut temps de fer tot el que volíem, amb el vist i plau del temps, que ens ha mantingut això si, en baixes temperatures que ens conserva en magnifica forma, cosa sempre d’agrair. Tant sols un dia varem estar en contacte amb d’atlàntic perquè volíem també, visitar els pobles del nord d’Agen, on teníem la base d’operacions, concretament a Montpezat d’Agenois. Una zona tant recomanable, que ens queden ganes, de tornar a visitar en època estival, quan tot estar al cent per cent.

El principal problema d’això, és que quan acabes de desfer les maletes, ja penses en la propera, doncs amb molt pocs diners hem fet una molt bona estada. Només dir-vos que hem dormit tots quatre, les tres nits, per cent vint euros amb una casa molt acollidora, tant com els propietaris que ens varen rebre.


Fent el salt cap al dos mil onze