dilluns, 29 de juny del 2015

Impuls irrefrenable

Feia massa temps que l’home no gaudia d’allò que tant li agradava, ara estava en aquells moments de màxima gana, necessitava fer-ho, estava ple i necessitava aquell buidat que el fes sentir altre vegada com a ell l’hi agradava.
Per això que, a la primera ocasió, quan la va tenir al davant i amb un impuls decidit va obrir-li la cremallera fins al límit, fent que s’obrís al màxim per rebre tot el que ell volia i tant desitjava posar-hi. 
Quan va acabar, amb molta suavitat li cordà la cremallera i la maleta va quedar a punt per marxar de vacances. Amb el passaport a la butxaca, l’agafà de les manetes per anar junts cap a l’aeroport. 

dijous, 25 de juny del 2015

Compte premium

Li varen assegurar que amb un compte "premium" li garantirien sempre el millors preus i un enviament ràpid. Però mai va poder comprovar si el servei era bo, perquè l’amor que ell buscava no estava entre els milions de productes. 
Per fi s’adonà que a internet no hi és tot, baixà la tapa del portàtil i sortí a respirar món, que feia una agradable olor, a oportunitats properes. 

dilluns, 22 de juny del 2015

Hem de deixar-ho


-Em sap greu, però hem de deixar de veure’ns.
-Que t’ha passat? t’has cansat de veure’m, no sóc prou maca o potser has conegut alguna que visqui en un temple amb més glamur?
-No, no, res d’això, ets la més maca que conec, m’encanta com ets, sé que mai més podré sortir amb una princesa i que em costarà molt deixar de pensar amb tu.
-Doncs no ho entenc, els meus pares han donat el vist i plau, pots venir a viure aquí un cop ens haguem casat , tot és perfecte.
-Mira, ja n’hem parlat altres vegades,  tu vols viure en aquest meravellós temple, si o si. Però has de pensar amb mi que cada dia haig d’anar a la feina i que només tinc una hora per dinar.
-No sé quin problema hi veus, si treballes aquí al costat mateix.
-Les putes escales, el problema són les putes escales que em deixen baldat cada cop que et vinc a veure, i si em trasllado aquí encara serà pitjor, almenys tres vegades al dia. I si estic acabat de casar, quan penso en tres al dia, no són precisament escales en el que penso.
-Doncs així què? 
-Tu tries, casada en planta baixa o soltera a l’àtic.

Aportació a Relats Conjunts de Juny.......


dimarts, 16 de juny del 2015

I no era un mentider

A les seves festes i sopars sempre fanfarronejava que ell era molt bo al llit i que no hi tenia problemes. Ella de tant sentir-lo, un dia va decidir de comprovar per ella mateixa tal virtut, tantes vegades escoltada de la seva boca.
Entre rialles, va comentar a la seva amiga que l’endemà a l’hora del cafè li explicaria com havia anat, per si ella volia provar...si tant bo era, potser valia la pena. 
Mai havien arribat tant aviat a la cafeteria, l’amiga tenia la cara d’interrogant, i ella no va fer esperar la resposta: nena, té tota la raó és un crack al llit, temps de jo anar a rentar-me les dents, ell ja dormia i no s’ha despertat en tota la nit. 

dijous, 11 de juny del 2015

Curt, però cert

La vida està plena de llocs per seure, però és complicat trobar el temps per poder-ho fer realitat. 

dilluns, 8 de juny del 2015

Amb presses

L’home que entrà barroerament al  banys públics amb l’eina a la mà per esgarrapar temps, es trobà amb la minsa equivocació d’entrar al de senyores.
Passat el primer ensurt i reconduint la situació al lloc que li tocava, somrigué per la situació viscuda traient-l’hi gravetat.
Però el que no s’ha pogut treure del cap, passats els dies, són les cinc cares de les dones que el varen increpar, amb l’eina a la mà. 
Cinc cares: espant, admiració, fàstic, desig i pena. Però ell, nítidament, només en recordava dues. El cervell humà és infinit....per segons què.

dimecres, 3 de juny del 2015

I ara què?

Ella es sentí molt afalagada amb la xiulada que diversos homes enfilats dalt d’una obra, li dedicaren
fins perdre-la de vista. Potser era una mica molest, però en el fons la seva autoestima va pujar fins a perdre les seves pors, es sentia contenta.
Però de sobte li vingué al cap, amb tot el que s’havia parlat els últims dies, ara no sabia si aquells pobres homes que li havien fet pujar l’autoestima, podien ser portats al comitè antiviolència. Per el que havia escoltat, volien que fos delicte  xiular. 
Amb les ganes que li havien quedat de tornar a passar per aquell carrer i ara no sabia si fer-ho.

dilluns, 1 de juny del 2015

Farà calor

Sabem per el que pinta el calendari que en les propers mesos farà calor. Oi que tots ho sabem? Doncs no entenc encara com ha de sortir cada any algú a explicar que ens hem d’hidratar, que no ens hem de posar al sol en hores punta i sempre protegits.....
De veritat que la població és tant il·lusa? Si fins i tot els animals més animals, sense que ningú els digui res, es posen a l’ombra quan el sol pica de valent. 
Esteu atens, que us ho repetiran moltes vegades.....com cada any.