dimarts, 30 d’abril del 2013

Festa del treball

Era un estat amb un nivell d’atur tant alt que el dia del treball el volien treure per no malferir als qui no en tenien. Al fer això s’adonaren que els pocs que treballaven no se’ls podia treure tant antiga tradició. Fins l’últim moment els ministres no varen trobar la solució per fer contenta a tota la població. Tres minuts abans de la mitjanit tancaren l’acord de la nova llei de festivitat laboral anual. Decidiren que a partir d’aquell dia es diria: Festa de la cerca de treball. Com a actes principals s’organitzaria un carrera de sacs plens de currículums, al guanyador li farien una entrevista de feina i a tots els corredors els donarien pel sac, perdó, volia dir el sac, com a record de participació.
El pobre ministre va ser l’únic en no poder fer festa, per tal de que la primera, fos tot un èxit, cosa que va alegrar molt a la seva dona en poder-se dedicar tot el dia a qui se la treballava.

Riure per no plorar, això és el que ens queda als qui patim la precarietat i els busquen sense trobar. Però hem de sobreviure i amb sentit del humor ho podem fer.

diumenge, 28 d’abril del 2013

La ràdio posada


-Escolta’m, tu quan fas l’amor poses música o fas alguna cosa especial?
-Tinc els meus mètodes, però perquè m’ho preguntes això ara?
-Xafardera que sóc i perquè jo poso música sempre.
-Doncs jo poso el partit del barça per la ràdio.
-Ostres, això et posa?
-No, però així sé que quan acaba el partit, tinc vint minuts fins que arribi el meu home i  l’estat d’ànim en que arribarà.


dijous, 25 d’abril del 2013

Jo sóc dels que aviso

A Girona que també som part de Catalunya, encara que de vegades no ho sembli, fem coses amb cara i ulls per la gent que l’interessa passar estones de lleure sense gastar diners.
Cada any passa, després la gent, que oh...si ho hagués sabut...oh quin greu....oh que maco havia de ser...oh..oh..oh..oh, també.
És per això que jo sempre aviso abans de que flueixi l’esdeveniment, per tal de que tothom estigui avisat deixant les sorpreses ben lligades.
Aquest any no hi ha excusa i predico als quatre vents que tothom que li plagui pot assistir a la cinquanta vuitena edició del Girona Temps de Flors. Quan? Del 11 al 19 de Maig.
Si, si, ui que lluny....... pam quatre dies i tot pansit, o quasi, que hi han plantes que aguanten molt bé la floritura.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Feliç Sant Jordi, de regal un conte

En ple segle vint i un el cavaller no havia rebut a temps el mail, de que la princesa corria un risc molt alt, assetjada per un drac d’urpes molt llargues.
Cavalcant tota la nit per la xarxa de trens de rodalies i mitja distància, aconseguí arribar al poble de la jove princesa. El poble presentava un ambient mesquí, era un petit nucli de banderes blaves que resistia a la cada vegada més aferrada estelada.
Això no arronsaria al jove cavaller, ja es cuidaria més endavant d’aquest tema. Ara necessitava trobar la cova de la princesa.......o la del drac millor dit. No seria pas tasca fàcil, el gps estava  sense bateria. Hauria de refiar-se del vell mapa de les GR encara tant present.
Tres hores més de caminada el plantaren davant de la cova. La seva tardança havia estat fatídica, era massa tard per fer-hi res, els trobà tots dos al llit fumant una cigarreta electrònica.
Segons explicà el jove, abatut pel desenllaç, la princesa havia acabat de llegir les cinquanta ombres de Grey, l’alteració de la libido varen fer estralls en ella, i es llençà a les urpes del drac.
Diu que ella, volgué recompensar al cavaller oferint-li un trio, cosa que ell refusà. No li agradaven les noies.

diumenge, 21 d’abril del 2013

Llegir el pensament


Sempre m’havien semblat ximpleries, això de que hi ha gent que en un moment donat poden llegir el pensament a una persona.
Però avui quan he anat a comprar al súper, al passar per caixa, he vist clarament el que pensava la caixera, quan m’ha mirat al tornar-me el canvi, mentre jo posava a la bossa de plàstic el pot de nata, les maduixes i la crema íntima  lubricant. 

dijous, 18 d’abril del 2013

El Pintor de Relats Conjunts



Com que la feina va com va, tothom diu que ens hem de re-inventar  per subsistir a la crisi que ens envolta. Ara fer quadres per la noblesa costa molt, i si tens la sort de que t’encarreguin un, et trobes la majoria de vegades que no te’l paguen i ja els pots denunciar, que no hi ha pas manera de que passin per l’adreçador. Es veu que són de sucre.
Sort que amb aquest invent dels bancs de temps, podem fer coses  que la manca de diners ens havien tallat de soc arrel. La meva primera aportació a aquest banc, ha estat fer un retrat a una jove donzella de casa bona, filla de un constructor de palaus que ha anat a menys per culpa de la mateixa crisi, segons diuen provocada per alguns nobles que han construït palaus que no serveixen i vaixells en terra ferma.
No sé si valdrà la pena, doncs almenys seran tres dies de feina per deixar-ho ben acabat, però no em queixo, perquè el servei que ella m’ha promès podria ser una molt bona manera de quedar en paus. El que passa que només de pensar-ho se’m posen els pèls de punta....del pinzell.

La meva aportació mensual a Relats Conjunts

dimarts, 16 d’abril del 2013

El Pal del PayPal


No és que en fos un usuari molt comú, però si que ho tenia una compte oberta. Potser el fet de no fer-la servir ha provocat el desgavell que no penso arreglar. Ja hi he perdut prou hores.
Fa gairebé un més al voler fer-hi un pagament em vaig trobar amb el compte bloquejat de Paypal, per desbloquejar-lo et cobren una transacció al teu banc de 1,5 € que generarà un codi passades màxim 72 hores. Passades aquestes hores (en el meu cas 60) amb el codi en mà vaig a desbloquejar la compte que segons ells en 24 ò 48 hores estarà desbloquejat. Passades les hores determinades per ells, veient que no es desbloqueja, els hi envio un correu per tal de solucionar el problema i al cap d’un parell de dies més, un altre. Avui fa més d’un mes, no he pogut desbloquejar el compte, he perdut un euro i mig i no he rebut cap contesta. Ells han perdut un client.
Per sort he solucionat de manera segura el pagament internacional. Per mi se’n poden anar a prendre pel cul, en ple segle vint i un  els podria perdonar un error, però considero inadmissible que et bloquegin el compte cada sis mesos d’inactivitat i que necessitis cinc dies hàbils per posar-lo en marxa.
Potser  la seva major seguretat es no deixar-te pagar........

diumenge, 14 d’abril del 2013

Com pot ser?


-Mama, avui tornant de l’excursió he vist al papa des de l’autobús.
-No pot ser, ja saps que el papa és de viatge per feina i no torna fins divendres.
-Que no mama, que jo l’he vist.
-I on l’has vist si es pot saber?
-Comprant unes flors a una parada.
-Segur que l’has confós.
-També he confós la teva amiga de les tetes grans? Ella aguantava les flors.

dijous, 11 d’abril del 2013

Gites

Amb l’arribada de les primeres escalfors de primavera, un prepara les vacances d’estiu, per tal de poder gastar l’excedència de diners provocada per la bonança econòmica, que ens brinda el nostre país.
Com que amb poc hem de fer molt, optem per el que de moment no ha fallat mai en qüestió d’allotjament i amb preus molt raonables si es busca bé.
Gites de France seria l’alternativa al turisme rural del nostre país, que aquí està considerat com a petit luxe, doncs els preus els he trobat sempre exagerats. Suposo que al país veí tenen un sistema més flexible d’imposts o algun tipus d’ajuda que els permet oferir preus més competitius, amb un nivell de qualitat i atenció envejables.
Com que cada dia em costa més deixar diners a l’espanya arcaica, sovint,  cerco les meves preferències en llocs lluny de les urpes hispanes. Aquest any, sense avions i potser amb més limitacions que mai, toca Bretanya Francesa, si o si, perquè considero que hem de viure l’avui, doncs ningú sap quin color tindrà el demà.
Feu-me cas i seguiu l’exemple, apart que la pràctica del Francès, de sempre ha estat,  molt gratificant. Encara que jo, no el parlo.



dimarts, 9 d’abril del 2013

Acatar o a Qatar?

La dictadura democràtica, en la que ens han obligat a viure, ens mostra la impunitat dels que  han robat dia a dia i surten amb total llibertat dels seus delictes, sense tornar un duro.
Els de més avall, ens hem d’enfrontar cada dia a sancions, inspeccions, pujades de taxes, imposts nous, desnonaments, retallades de tota mena i a sobre sense la llibertat d’esbroncar als polítics amb “escrache”, per no vulnerar la seva intimitat familiar.
Quins collons, i no és intimitat familiar dormir sota un pont, recollir escombraries i xatarra per sobreviure o viure amuntegats quatre famílies dins un pis, després d’un desnonament?
Aquesta obra de teatre està durant massa, no se li veu final feliç, els actors ja cansen del seu paper repetitiu de favoritismes i fotre tota la merda sota la catifa. Nosaltres, els obligats espectadors, comencem a passar i ens busquem el nostre particular.........final feliç, perquè ens han ensenyat a fer l’amor i no la guerra, (sort en tenen). Esperem no hi posin també una taxa.

diumenge, 7 d’abril del 2013

Incompatibilitats


Et vaig conèixer al blog, amb el temps i els comentaris, cada vegada ens agradàvem més.
Una trobada blocaire donà pas a posar cara, ulls i tacte a la virtualitat.
En poques setmanes ens férem molt íntims.
Al llit, després d’una sucosa guerra horitzontal, vaig saber que no teníem futur, al haver de dir-te la primera mentida, quan em vares dir que eres inspectora d’hisenda.
Hi han oficis incompatibles. 

dijous, 4 d’abril del 2013

Multiracial

Sé que amb aquest títol puc tenir  visites cercant altre contingut que el que jo proposo, però amb l’ús de la poca llibertat que tenim, encara ho puc fer.
Se m'acut pensar que amb la globalització actual, hem accelerat molt la barreja de cultures i races del nostre planeta, ja no és gens estrany veure parelles de diferents races passejant un cotxet de nadons. Això a la meva manera de veure, pot portar en futurs no massa llunyans, de veure una persona de color d’ulls orientals amb cognoms catalans, per exemple. Hi han moltes més combinacions possibles i potser encara més rares.
Amb els anys, que nosaltres ja no veurem, em pregunto si anem cap a una raça única, amb només unes minories de raça autèntica, que a la llarga seran preservades tal com tribu d'indis en una reserva.
Si tinc raó, com seria aquesta classe dominant? Les llegendes s'escriurien sobre guerres entre cultures i colors o simplement seriem catalogats com un graó més després del homo sapiens?
Si hi ha algun científic a la sala que m’ho aclareixi, abstenir-se futuròlegs amb boles (de vidre). 

dimecres, 3 d’abril del 2013

Microrel@ts en blog



Des del Baix Empordà ens conviden a fer un petit homenatge a Espriu anomenant la seva frase: Ens mantindrem fidels. Podeu llegir aquí, a les seves bases de concurs, tots el requisits necessaris per participar.  
Tenim doncs l’oportunitat de participar en un concurs que fa servir com a base el microrelat per recordar a un dels nostres més il·lustres de la literatura catalana.
Els escrits presentats es penjaran aquí per poder ser llegits per tothom i de passada donar idees als qui no ho hagin fet encara.
Va doncs, som-hi, que escriure un micro no porta gaire temps, dona satisfacció i amb sort premi. 

dilluns, 1 d’abril del 2013

Noia busca noi


Il·lusionada, vaig anar a l’agència matrimonial.
Allà vaig esplaiar-me explicant com havia de ser, el personatge que estava cercant per acompanyar els meus dies i nits.
La noia, desprès d’anotar totes les característiques, em va dir que si sortia aquell perfil,  tindria el número dos, doncs el primer se’l quedaria ella, que el que jo buscava era molt escàs, potser ni existia.
Hauré de baixar molt el llistó.