dijous, 30 de gener del 2014

Cremada



Farta de les seves infidelitats, va posar una retrat de les seves armes de seducció dins la llar de foc. Quan ell arribà, només escoltà el soroll d’un misto i la seva característica olor. De fons unes paraules d’ella dient-l’hi: aquest cop és una foto, la propera serà el barret i els guants. Si tot i així no en fem prou el proper seràs tu, però et ben asseguro que s’ha acabat el jugar a dues bandes.

Estic farta, n’hi ha per tirar el barret al foc.

Participació del joc de la Carme

dimarts, 28 de gener del 2014

La tercera està en camí

I tant de bo m’equivoqui, però tal com veig ara el món actual, podríem estar acostant-nos a una tercera guerra mundial. Si mirem al nostre voltant, només podem veure països amb gent al carrer manifestant-se contra els seus governs. La caiguda del diner arreu del planeta, ha deixat al descobert el que tothom ja sabia però no hi donava prou importància perquè ja tenia totes les seves necessitats cobertes. Ara ha quedat més palès que mai que governs i bancs són els nostres enemics, que no mouen un dit per nosaltres si no hi tenen res a guanyar. La gent s’està revoltant, les xarxes són les primeres armes de que disposa el poble i no tardaran masses anys en organitzar revoltes conjuntes entre països veïns, provocant una gran revolució en contra dels dinosaures, que cada vegada amb menys èxit, ens poden convèncer de seguir en el remat. La gran pregunta és, saber si tindran valor de posar gasolina als tancs i greixar les armes, però el futur més immediat ha de ser que la majoria del poble  decideixi per on i com vol caminar. La tecnologia per fer-ho la tenim, només ens cal derrocar els dinosaures i això no serà fàcil, però és la única sortida en que la majoria de la gent podria viure amb dignitat.

diumenge, 26 de gener del 2014

Només és un apunt

M’ha sobtat la normalitat en que aquelles persones que corren per casa i, que estan en plena edat de l’indiot, m’han pogut  assegurar que hi ha gent de la seva edat que no saben o tenen dificultats en llegir un rellotge analògic. Desprès d'aprofundir en la qüestió, previ acord d’un sopar d’hamburgueses, (investigar és car...) em diuen que no és una o dues persones en concret, si no que són més les que quan els poses un rellotge amb aquelles broques tant maques alcen les celles amb senyal de: com va això...la llarga, la curta i la que no para de moure´s, en una esfera que de vegades no hi ha cap número....??? . Aleshores i per no sobrecarregar la massa encefàlica diuen: No, si jo no en sé de llegir això, sempre he tingut rellotges amb números, i es queden tant amples. 
Coi i jo recordo com si fos ara quan varen sortir els rellotges digitals i que t’havies de gastar la setmanada per poder lluir-ne un, per fer l’entrada triomfant arremangat a la discoteca. Potser és que ha passat molt de temps ja, però jo crec que és la tecnologia que va massa ràpida. 
Vosaltres que sou.....de broques o de números? I si és el primer cas, quina és més important, la llarga, la curta o la que més es mou? 
Bona setmana gent.

dijous, 23 de gener del 2014

App

Amb les noves eines que la societat de consum ens posa a l’abast, de quasi obligada adquisició, ens obren un ventall molt gran de possibilitats. Ben mirat ja és ben lleig que el mercat d’aplicacions hagi estat anomenat amb unes consonants tant poc simpàtiques i que et fan venir al cap allò de: pensa en blau.
Amb aquestes sigles potser la app més encertada que he trobat al mercat, ha estat aquesta anomenada “mirando pa Cuenca” on amb el gps activat, et dóna sempre la posició on mirar.....en el cas de trobar amb qui practicar. Però jo crec que està molt més encertada si se la instal·len tots els components de l’arca perduda que sembla ser desembarcaran a les nostres terres en les properes hores.
Tal com està tot, jo sóc molt partidari de posar-los tots...”mirando pa Cuenca”......i no només com a destí de retorn. 
Proveu, proveu....una app que realment serveix, si més no per riure que bona falta ens fa. 

dimarts, 21 de gener del 2014

Triomfadors

Ara que ja s’ha acabat el rally més dur del món, on més palesa és la globalització, per allò de que té nom Africà, i corren Europeus amb vehicles Japonesos a Sud-Amèrica, podem parlar d’un altre triomf de casa nostre.
Pilots com  Laia Sanz, Marc Coma, Nani Roma, Jordi Viladoms juntament amb altres i tot un reguitzell de suport mecànic i logístic han plantat la nostre senyera als ulls de tot el planeta. L’esport pot agradar més o menys però a ningú li pot desagradar aquesta festa Catalana en ple desert, veient un munt d’estelades a cada camp base. Com també veure-les onejar en plena plaça a Valparaiso. Tot plegat és un goig i de passada cada racó de món sabrà qui són aquells de l’estrella blanca.

A Madrid per intentar frenar aquesta eufòria tallen cables d’emissions en Català, fa un temps tv, ara ràdio, sense saber veure que amb això no fan més que posar llenya al foc. Collons quina manera que tenen de dialogar, potser és per això que no ens entenem.

diumenge, 19 de gener del 2014

Oh si...Oh si, que maco


 Aquests dos em varen posar la mel a la boca quan em varen prometre  una passejada amb el seu iot pels fiords, quan he vist aquest tros de barca aquest matí ja he hagut de baixar les expectatives, però encara somiava amb un picnic sucós amb dos joves sobrats de força. Ja veig que no farem pas res avui, ells a cada racó nou queden meravellats de les belleses del paisatge, jo les últimes dues hores que el veig igual.
Tant maca que em veig jo en el reflex de l’aigua i ningú en fot cas, ja he perdut part del glamour en posar-me el mocador del cap, ara només em falta que pugui treure la mà de l’aigua un cop hagi anivellat l’excessiva  temperatura interior que portava de bon matí. 
Ep, ara criden que han vist una caseta de refugi per passar la nit......potser la trec de l’aigua, ves que la mà tant freda no espatlli res, potser al final jo també cridaré oh si.....sii.

La meva aportació a Relats Conjunts de Gener......apa ja teniu feina.

dimecres, 15 de gener del 2014

Tots els 69 junts


Fa temps que es varen acabar els meus  relats de 69 paraules, la proposta de reunir-los en un llibre va ser ferma des del primer moment ,  la manca de temps ha estat prou motiu per aquest retard. En part ja va bé, així qui els vulgui rellegir no els tindrà tant frescos .......bona excusa.
Tot i així he hagut d’abusar de dues dones, per tal d’acabar  el llibre. Desinteressadament la srta Belkis em va fer les correccions que jo sóc incapaç de portar a terme sense ajuda. La segona una tal Sa Lluna que m’ha fet amablement la portada que jo tenia entrebancada de dies. Des d’aquí vull agrair a les dues la seva ajuda. Us recompensaré nenes......
A partir d’ara tothom que el vulgui el pot  tenir gratuïtament AQUÍ en versió digital, si algú el vol tenir en versió paper s’haurà de rascar mínimament la butxaca perquè aquests senyors de les impremtes volen papers a canvi de paper, que els hi vols dir.....
Obrim doncs els torn de preguntes que un cop acabada la roda de premsa obrirem el cava...per brindar com no, per tots vosaltres.

diumenge, 12 de gener del 2014

L'home previsor


Home previsor que en els últims temps veu com viatgem en sentit contrari, amb direcció sense remei als anys setanta, he decidit començar a acostumar-me utilitzant la tecnologia del temps del “Cuéntame”.
Per això ahir en veure aquesta joia al preu de set euros, vaig hipotecar-me per fer l’adquisició que em donaria un viatge real en el temps. Un cop a casa, la meva sorpresa més autèntica va ser que en endollar-lo va donar línia al instant. La por a la primera trucada era  real, no sabia del cert si aquest aparell seria capaç de deixar parlar amb català o tenia una configuració ancestral que tallava la comunicació al sentir una llengua tant perillosa i separatista. Fetes les comprovacions  amb persones properes i de màxima confiança, em vaig quedar amb el plaer que dóna tornar a fer rodar el dit al forat, repetides vegades, mentre esperes sentir de fons aquella veu que et diu tuuuu tuuuu tuuuu tuuuu.

Tant de bo sigui només una cosa vintage, que cada dia que passi sigui més antiga i no més quotidiana.

dimecres, 8 de gener del 2014

Quina putada

Per la nova imputada, senyoreta d’alts vols que per ser filla de qui és, hauria de tenir allò de ser de sucre o immunitat diplomàtica. Però el sr jutge vol jugar al gat i la rata per acabar amb la infanta entre reixes....cosa que segur no passarà.
Ara surten aquells qui diuen que això no hauria de ser, i els qui ja la voldrien veure a Guantànamo. El que em pregunto jo, malfiat de mena, és si tot plegat està més que preparat per rentar la cara de la monarquia tocada de mort i fer veure que són tant innocents com nosaltres de no talla’ls-hi el coll.
De veritat que algú veu a la infanta condemnada,  amb la targeta sanitària retirada per fer més de tres mesos que viu a Ginebra i fent de caixera a un súper per guanyar-se les garrofes....Jo no.

Igualtat per tots? I una meeeeeeerda.

dissabte, 4 de gener del 2014

Carta als Reis

Estimats Reis: Com que ja estem fins al cap d’amunt de pagar-vos durant tot l’any a condició de fer molta bondat per combatre la càrrega de carbó, hem decidit que passem de vosaltres.
Ara no cobrareu més, a canvi tampoc cal que vingueu mai més, ens hem adonat que no val la pena fer tanta bondat per quatre rampoines una nit a l’any. A partir d’ara no serem més dolents ni mal educats, però farem el que voldrem i som tant bon minyons que ni tant sols us demanarem res a canvi, feu la vostra.
O sigui que: FOTEU EL CAMP I NO TORNEU MAI MÉS, QUE AQUI SOM REPUBLICANTS!!!!!

Ostres!!! Em penso que m’he confós de Reis, però vaja m’agrada tant el que he demanat que ja ho deixo així. 

divendres, 3 de gener del 2014

He estat fora

Des de fa anys les campanades toquen lluny de casa, aquest per motius d’agenda, ha estat més a prop que mai, però no hem renunciat a sortir a l’estranger per la part nord. Ciutats tant properes com Perpinyà, Argeles, Elna, Sant Cyprien, Colliure i Banyuls entre altres. Tant properes, que en marxes amb aquell sentiment de complicitat, en veure que les estelades són més que presents en alguns balcons, vaixells de pesca i botigues de barri. No serà fàcil, però quan veus que veïns propers entenen el que està passant dóna per pensar que: sí i sí, ho aconseguirem.

Mentrestant benvingut 2014, l’any zero de la nostra terra i moltes felicitats a tots els que d’alguna manera o altre la mereixen, a tots els altres.......agulles!!